Les inversions en infraestructures a Catalunya

Any rere any veiem com les nostres infraestructures necessàries pel desenvolupament social i econòmic no s’arriben a posar en marxa. Algunes, poques, les trobem esmentades als pressupostos però malauradament no les veiem acabades. Dels diners pressupostats a Catalunya la meitat passen a reserves per la propera campanya per no haver-se pogut materialitzar. Se’n pressuposten una petita part de les inversions necessàries i, a més, mai s’arriben a gastar. O sigui que a Catalunya ens quedem sense obres que necessitem per desenvolupar els nostres negocis i la vida social. Culpàvem el PP per la seva desídia però el PSOE, si fa no fa, amb promeses, suports parlamentaris i tota classe de paraules boniques i promeses, fa el mateix. 

Això és el que ha denunciat Foment del Treball. Segons els seus càlculs durant els darrers 12 anys l’administració pública acumula 35.000 milions d’euros en diners pressupostats però amb obres no executades. La patronal reclama a les administracions destinar 5.000 milions per any per arribar al 2,2% del PIB de Catalunya. Però la realitat és que ni tant sols supera l’1% del PIB català la inversió que es realitza. L’any 2020 la inversió va quedar al 0,7%. O sigui que en definitiva una presa de pèl més que hem de suportar els catalans d’aquesta Espanya que fa gran Madrid, empobreix les seves rodalies i a Catalunya s’ocupa d’inhabilitar els càrrecs electes, empresonar-nos, multar-nos, jutjar-los com a criminals i perseguir l’independentisme amb tribunals polititzats. 

A Madrid se’n pressuposten 100 i se n’inverteixen 114. A Catalunya, de 100 no s’arriba al 50% de la inversió. Una vergonya que podria passar en un pressupost determinat d’una sola campanya; però malauradament succeeix any rere any. I això, amb els pressupostos aprovats pel PSOE amb els suports parlamentaris catalans. 

Parlem de Corredor del Mediterrani que sí s’han invertit diners a Andalusia però a Catalunya, que és per on s’ha connectar amb Europa, solament s’ha realitzat una petita part de l’obra. I el mateix succeeix en Rodalies, amb l’escàndol que representa viatjar d’Ulldecona o de Riba-roja a Barcelona costant-nos dues hores i mitja i gairebé sempre arribant amb retard. No es reparen les vies on encara s’hi veuen vagons descarrilats i bolcats a les voreres de fa anys. O la connexió entre l’A-2 i l’AP-7 a l’altura de Castellbisbal, o el quart cinturó de Barcelona que apareix als pressupostos durant els darrers 15 anys i encara avui s’està construint. O els accessos al port de Barcelona o la connexió entre l’A-2 i la C-32.

Foment també culpa la Generalitat però, com sempre, els nostres diners se’n van a Madrid i es fonen pel camí perquè el dèficit fiscal català arriba als 16.000 milions anuals. I encara tenen la barra, la gent del PSOE, de no solucionar el finançament autonòmic havent governat dos anys i arrastrant-ho des del 2014, de l’etapa de Montoro. Per tant, d’uns als altres, ells dirien, “la casa sin barrer”. Uns somrients i altres a mala cara, tots fan el mateix. Tots estimen igual els catalans i per això ens tracten amb tanta amabilitat i predisposició. 

Igual PSOE com PP es passen les lleis per on els convé. Ni finançament autonòmic, ni renovació del CGPJ, i mentre l’exalcadessa de Madrid, esposa d’Aznar, pot malvendre pisos de protecció oficial a una companyia “voltor” on el seu fill n’és accionista, i la justícia espanyola l’allibera de qualsevol responsabilitat. Es marquen les lleis i els tribunals les apliquen com volen i sempre amb l’ull posat sobre l’independentisme, els llaços grocs, les pancartes i “los fugados”. I no miren al rei emèrit al que paguen amb els diners de tots, a Abu Dhabi amb despeses multi milionàries, acomodat a un hotel de gran luxe. Aquest no se’n va anar “fugado”; el van acomodar amb un bon avió, malgrat les acusacions de fuga de capitals. A Espanya tots som iguals davant la llei però l’apliquen com volen, quan volen i contra qui volen perquè a segons qui se l’exonera amb una disposició de llei d’una forma o altra. 

I així tenim que a Gandesa, l’any 1995, es va aprovar la variant de l’N-420 i encara avui havent passat 27 anys no s’hi ha posat una paletada. Cada dia pel mig del nucli urbà passen dotzenes de camions carregats de porcs vius i la gent han d’aguantar les pudors que emeten. Vet aquí que és comprensible que l’exministre Belloch sigui capaç de dir que és pitjor per Espanya l’independentisme català que els assassinats d’ETA. Amb afirmacions d’aquesta mena, ells mateixos es delaten. Resulta difícil poder entendre com marxen les coses en aquest país i ens puguin prendre el pèl amb les infraestructures, les inhabilitacions i a sobre imposant-nos el 25 % de castellà a la llei que ells en el seu dia van aprovar al Parlament de Catalunya.

 *ANTON MONNER és cronista de Gandesa.