Els barris són l’espai bàsic per a la convivència a les ciutats. És el lloc on es desenvolupa el dia a dia de les persones mitjançant la seva interacció social, produint-se fenòmens d’integració o exclusió que marquen la vida dels veïns.
Les persones construeixen la seva biografia des dels barris on resideixen, creant en ells xarxes socials d’importància per a les ciutats; xarxes que connecten als ciutadans entre si, amb les institucions, amb els comerços i amb les associacions.
El valor fonamental dels barris està en la gent; en els veïns i en la vida que generen a través de les relacions que construeixen; petits rituals del dia a dia que, segons el filòsof Byung-Chul Han, transformen el “estar en el món” en un “estar a casa”, fent del món un lloc més fiable.
Tots contribuïm a la construcció d’aquesta xarxa amb major o menor intensitat, però hi ha persones que de manera especial contribueixen a reforçar aquest sentiment de comunitat; persones que “fan barri”.
Segurament vostè, mentre llegeix aquestes línies, està pensant en alguna d’aquestes persones. En el meu cas, em ve al cap el rector de la parròquia de Sant Blai, mossèn Isaïes Riba Cucala, que ens va deixar el 30 d’octubre del 2020.
Perquè Isaïes era d’aquelles persones que acompanyen el bategar d’un barri amb el seu somriure amable i el seu característic barret. D’aquelles persones que, quan et trobes després d’estar un temps vivint fora, et reconnecten amb la ciutat i et fan sentir a casa.
Persones que caldria recordar i homenatjar des de les institucions, en aquest cas locals, en un moment en que la hipercomunicació conseqüència de la digitalització crea “comunicació sense comunitat”.
Com diu Han, “estem interconnectats digitalment però sense cap experiència comunitària que ens faci feliços”, quelcom que s’ha agreujat en temps de pandèmia, on ni les videotrucades ni les experiències virtuals han pogut substituir una bona abraçada o una celebració.
Son aquestes experiències comunitàries les que varen guiar la trajectòria d’Isaïes a la ciutat. Entre les actuacions que va impulsar, cal destacar la renovació de l’església de Mig Camí, la celebració del centenari de la parròquia de Sant Blai, les visites pastorals amb Javier Salinas (anterior bisbe de la diòcesi de Tortosa) i Enrique Benavent (actual bisbe de la diòcesi), la celebració dels 50 anys d’ordenació sacerdotal, les visites als malalts i la implicació en les diferents activitats lúdiques i socials del barri.
Per si algun lector no va tenir oportunitat de conèixer-lo, m’agradaria fer cinc cèntims de la seva biografia. Isaïes va néixer a Sant Mateu (Castelló) el 17 d’octubre de 1942. Ordenat prevere el 27 de juny de 1965 pel bisbe de la diòcesi de Tortosa de l’època, Manuel Moll Salord, ha ocupat diferents càrrecs entre els quals destaquen previcari general, canonge de la catedral, membre del col·legi de consultors i del consell de presbiteri, prior de la confraria del Sant Crist de la Puríssima i rector de la parròquia de Sant Blai.
D’aquest últim càrrec en va prendre possessió el 21 de setembre de 2003, guanyant-se l’afecte dels veïns del barri del centre-nucli històric pel seu tracte amigable i la seva alegria. Tant és així que al 2008 l’associació de veïns d’aquest barri li va concedir el premi “Sant Blai”.
El dia de l’entrega d’aquest premi, Isaïes va destacar que “els pastors hem de fer olor d’ovella; i què vol dir això? Que hem d’estar amb la gent. Jo tinc una tasca pastoral, i aquest fet em permet conèixer a molta gent i preocupar-me per ells, però la vida al barri també m’ha permès conèixer i preocupar-me per altres persones que no venen a l’església. Sóc un capellà al servei de tots; dels creients i dels que no ho son”.
El 3 de febrer de 2022, la mateixa associació va retre homenatge a la seva figura amb el descobriment d’una placa “per la seva disposició, ajuda i suport a l’entitat”. L’acte es va emmarcar en la celebració del dia de Sant Blai, patró del barri. No se m’ocorre millor manera de recordar-lo: fent comunitat.
*ROBERT ALBIOL RODA és advocat.
Fes el teu comentari