El passat 18 de febrer es va reunir, per segona vegada en menys d’un any, la Comissió Bilateral entre Estat i Generalitat. Una Comissió institucional que, tal com reconeix l’Estatut d’Autonomia del 2006, és el marc general i permanent de relació entre els governs de la Generalitat i l’Estat espanyol. No obstant, però durant els governs del Partit Popular aquesta va estar desactivada per l’enfrontament constant entre tots dos governs, una lluita política entre governs que ha perjudicat als catalans i catalanes.
Amb l’arribada al govern del PSOE s’ha recuperat la normalitat per encetar el camí de la recuperació d’un clima de cooperació, perquè només des del diàleg es propicia el ple desenvolupament de l’Estatut, que és com pot avançar Catalunya. Fruit d’aquesta normalitat, és la primera vegada en deu anys que s’han produït avenços en l’autogovern. Avenços importants com són que Catalunya gestioni l’Ingrés Mínim Vital (IMV), que és una prestació que ara està en mans del govern espanyol; avenços en beques i assegurances escolars, l’estació del Turó de l’Home i de l’autovia B-23; a més de titularitats d’edificis, depuradores i finques, i allò que és més rellevant per a les Terres de l’Ebre, el traspàs de la titularitat del canal Xerta-Sénia.
Un canal que ha de servir per dotar de reg de suport als cultius de secà de les comarques del Baix-Ebre i Montsià, 16.000 hectàrees de 14 municipis, i que té una longitud de 30 quilòmetres, i una concessió de 72 hectòmetres cúbics. Un reg de suport tan necessari com l’aire que respirem, com comenten els pagesos. S’ha demostrat que la rendibilitat d’aquest reg de suport té un efecte multiplicador per recuperar l’economia, tan malparada, dels pagesos. Una esperança que va veure un gran impuls en els governs de progrés de Maragall i Montilla, per posar-lo en marxa totalment, on es van invertir més de 80 milions d’euros, i que amb els posteriors canvis de governs de la Generalitat es va veure aturat un cop més.
Ara sembla que el govern de la Generalitat torna a tenir cert interès, això sí, amb “matisos”, com sempre quan s’ha de fer una inversió a l’Ebre. I passarà a ser el Canal Xerta-Roquetes, ja que acabarà al terme de Roquetes per aquesta inversemblant actitud del govern de la Generalitat, que sempre té enemics exteriors reals o imaginaris per justificar la seva inoperància. Perquè si el canal no continua fins a Godall, com ara està construït, farà impossible qualsevol transvasaments. A veure si l’enemic el tenen a casa?
Com he comentat al principi, el canal Xerta-Sénia ja ha estat transferit a Catalunya. Llavors, per què aquesta retallada? No hi ha més enemic que no voler invertir en el territori, i la resta de pagesos a esperar perquè ara només es podrà regar un 20% del total d’hectàrees, més de 800 pagesos del total de 4.800 regants. Una espera irremeiable que està en mans d’un govern que dóna cops de volant a la primera de canvi, sense rumb ni orientació. Això sí, mentrestant el món rural cada cop més despoblat i sense recursos per poder subsistir-hi.
I com que una de calç i l’altra d’arena, com que amb ell no va la cosa, Pere Aragonès molts cops es nega a afrontar una normalitat institucional, i una vegada sí, l’altra no, va i deixa d’anar a la Conferència de Presidents, depenent de la pressió dels seus socis de JuntsxCAT i la CUP. En aquesta ocasió fa campana, safrà, i no tenia previst assistir a la de l’illa canària de la Palma. Sincerament, algú li ha explicat que és el president de tots els Catalans i Catalanes, i que no pot deixar d’assistir per molt independentista que sigui?. Així ens va! Perquè havia de tractar-se del Fons Europeus, i de la recuperació econòmica encaminada a la modernització, i Catalunya no pot estar absent per una entelèquia independentista del govern de la Generalitat que ara per ara no va enlloc que no sigui l’ostracisme absurd al qual estan empenyent d’una manera total i absoluta a Catalunya. Els catalans necessitem que hi hagi diàleg entre governs per sortir enfortits i no quedar enrere. La cadira de Catalunya no pot quedar buida a la Conferència de Presidents autonòmics.
*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC a les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari