Els canvis proposats pel Parlament, com a conseqüència de la sentència del TSJC, representen l’estocada final a la llei de la immersió lingüística. Vet aquí que els més prestigiosos lingüistes catalans han signat un manifest per aturar la modificació de la llei de política lingüística que el Govern vol introduir el castellà a l’escola. I entitats com Òmnium, Plataforma per la Llengua i l’ANC els donen suport. Els alumnes que des de les darreres dècades, fins avui, han sortit de les escoles catalanes, coneixen i saben escriure correctament el català i el castellà. Per tant, no existeix cap raó per canviar la llei.
Quan el Parlament va aprovar la llei de normalització lingüística, l’esforç que van haver de fer els mestres i les institucions per reciclar-se en una llengua que els havia estat prohibida i no coneixien la seva ortografia, va ser una autèntica heroïcitat. Abans d’ensenyar-la als alumnes havien de saber-la ells per poder retransmetre el coneixement. Per la gran majoria de professors era la seva llengua habitual. La coneixien oralment però no podien ensenyar-la gramaticalment perquè els ho havien negat els poders estatals. Vet aquí l’heroïcitat!
Si la nova llei proposada pel Parlament, adequant-se a la sentència del TJSC, es posa en marxa, tot i tota la feina feta durant les darreres tres dècades, representarà l’estocada final per la llengua pròpia. A les mateixes escoles primàries, malgrat la llei d’immersió, ara mateix, ja s’usa tant el català com el castellà, contravenint la pròpia llei. Als ensenyaments secundaris, el castellà ja supera el català i a les universitats només la llengua pròpia representa el 10% de les classes que s’hi imparteixen. Per tant, la llei diu una cosa però el mateix Departament d’Educació de la Generalitat no compleix el que la llei els ordena, permetent que s’imparteixen tantes classes en castellà com en català, quan la llengua vehicular ha de ser la pròpia, com ho mana la llei. La culpa que l’ús del català cada cop sigui inferior a les escoles, al carrer i arreu de Catalunya, és perquè el Departament, amb els seus inspectors, amb el pas dels temps s’ha relaxat i no han estat prou ferms en aplicar-la.
I quan un grup de pares denuncien davant dels Tribunals que els seus fills no reben ensenyament en castellà i el TSJC els dóna la raó, atempten uns i altres contra la veritat. Al fons polititzen la llengua i servint-se del tribunals pretenen que el català desaparegui. Aquesta és la veritat que busquen, els partits polítics espanyolistes que són minoria al Parlament, els pocs pares d’alumnes moguts per aquests partits, els governs d’Espanya i tribunals de justícia.
Al fons de totes les controvèrsies que van apareixent entre els partits independentistes, la majoria són provocats pels tribunals. I aquesta decisió de regular el 25% de les classes en català, que és una excusa més, pretén, com la majoria de les sentències dictades des de l’anul·lació dels 14 articles de l’Estatut d’Autonomia, dividir, excloure i reprimir per evitar que els catalans avancin de cara la independència. I en el que respecta a la sentència sobre la immersió, novament la Generalitat i els seus polítics han picat la trampa i han caigut de potes al pou per eliminar l’ensenyament en català com a llengua vehicular a l’escola.
La solució a la que han arribat els parlamentaris del nostre Govern havent redactat aquesta proposta de llei és la de no barallar-se amb els tribunals i les fiscalies, sense esmentar el 25%. Quan els socialistes que es van decantar a favor del PP, Vox i Cs ratificant l’article 155, i s’hi van manifestar públicament amb Iceta i Illa al seu davant, al costat de personatges com Millo, Arrimadas i Carrizosa, quedava clar que el suport que donaven a la nova proposta aprovada al Parlament era una nova trampa. Mai des de Madrid, el PSOE, podria acceptar aprovar una llei que anés a favor del català. El PSC, amb habilitat, va decantar l’aigua de cara on desitjaven redactant la proposta amb complaença de Junts i ERC. Els independentistes han elaborat la llei amb l’excusa de dir que si no ho fem nosaltres o faran els tribunals, i cal que hagi consens amb el socialistes pel bon enteniment. Han caigut de nou a la trampa i, a sobre, ens fan divergir, dividir i barallar-nos entre nosaltres i les institucions la rebutgen.
Aquesta llei debilita el català i enforteix el castellà, que ja domina plenament la situació. No només a l’escola, sinó al carrer i la societat. Fins i tot, amb l’arribada d’ucraïnesos refugiats, hi ha ajuntaments que els donen classes de castellà, a diferents pobles del Principat, obviant la llengua pròpia del País. La indiferència ha arribat a límits insospitats!
A l’escola, la llengua única i vehicular ha de ser el català. No es poden fer concessions al castellà quan ell sol, amb l’ajuda de jutges, governs i espanyolistes pretenen xafar l’idioma propi de Catalunya. Nosaltres hem de lluitar amb fermesa per mantenir la llei i si la conselleria d’Educació no actua haurem d’actuar en tots els fronts possibles perquè la gent del poble mantingui la llengua com a base de la nostra idiosincràsia com a Nació.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari