D’un temps ençà s’ha instal·lat a Amposta un malestar generalitzat per la falta de qualitat de vida dels ciutadans, donada la poca humanització de l’entorn en què ens relacionem, i que l’administració no aconsegueix millorar. Enrere queda aquella il·lusió de canvi que va prometre ERC d’Amposta. Hem de començar a entendre que l’avanç i progrés de les ciutats no s’ha de basar només en la gran obra i en la inversió en edificis, es requereix avançar a més en una gestió integrada i intel·ligent. La creació de zones de vianants, combinada amb l’ús del transport públic i els carrils bici, hauria de ser un pilar fonamental de les polítiques municipals de mobilitat sostenible.
D’aquests tres pilars bàsics solament hem avançat en un, els carrils bici, i és just reconèixer-ho. Però Amposta ha de ser una ciutat per a tothom, hem de reconquerir els nostres carrers, recuperar espais per als vianants, passejar tranquil·lament. Humanitzar Amposta, prioritzant espais comuns on caminar i passejar, remodelar-la a una escala humana. Una ciutat oberta, i inclusiva que prioritzi el benestar dels seus habitants.
En aquest sentit, lamentablement, en els últims set anys i coincidint en els governs d’ERC, Amposta no ha avançat ni un pam a l’hora de fer zones de vianants; és més, els cotxes han anat guanyat terreny a la via pública. Per citar un exemple més, el que hauria de ser un gran eix vertebrador, l’Avinguda Catalunya, l’han convertit en el gran pàrquing d’Amposta. Desenes i desenes de places d’aparcament de vehicles ocupant gran espai de l’ampla avinguda, en lloc d’aprofitar i fer un bulevard compatibilitzant el poder circular tant en bici, cotxe, transport públic i una zona arbrada per passejar i descansar. Una obra que seria finançada amb fons Europeus (Next Generation) tal com han aprofitat altres ciutats del nostre entorn, per fer-les més atractives als ciutadans.
Un transport públic poc utilitzat. I aquí hauria també de reflexionar l’alcalde en per què després dels anys que porta al govern a demanda del transport públic per part de la ciutadania tampoc ha augmentat. En una immensa majoria de viatges no hi van més de tres persones. I és que l’alcalde no ha mogut ni un sol dit en aquest sentit, i això que ha tingut propostes per tal de millorar-ho, i fer-lo més atractiu perquè la gent en faci ús, com ara que a l’hospital hi hagués una parada de bus.
La qualitat de vida en una ciutat implica també gaudir de tota una sèrie de drets, com són que Amposta estigui neta, carrers i places en perfecte estat de manteniment, dret al silenci com a mínim a partir de certes hores de la nit. Malauradament, aquests estàndards de qualitat a Amposta no es compleixen.
Aquest és el resultat de la percepció que té la majoria de la gent; aquí ni poso ni trec, solament constato un clamor ciutadà. El que sí puc dir és que hi ha alternatives a l’actual gestió del govern municipal, per molt que l’alcalde digui que no ha vist cap alternativa a la seva. Menys triomfalisme li aniria bé, per molt que digui que l’any que ve ho veurem, amb aquest to paternalista que s’atribueix i tant el caracteritza, en referència a les eleccions municipals del 2023.
Diu que conta els plens que li queden d’aquesta legislatura pel malament que s’ho passa i que pateix per una campanya dura, perquè es veu que l’oposició l’incomoda. Una estratègia que torna a repetir i que tan bé li va anar a les eleccions del 2019, a veure si amplia encara més la majoria aclaparadora de la que gaudeix. Qui com ell!, que deien els avis. Els qui patim som els ampostins i ampostines que veiem com cada dia la nostra ciutat es fa malbé.
*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC de les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari