En el dia que iniciem les nostres recuperades Festes Majors després de dos anys de pandèmia, voldria fer una aturada de reconeixement, que vol ser un humil homenatge, a tantes i tantes persones que han posat el millor de les seves vides al servei d’una Roquetes sempre endavant amb el seu treball col·lectiu o individual; des del sacrifici que suposa tirar endavant una entitat, o de l’esforç personal per aconseguir fites a qualsevol nivell.
Perquè Roquetes és molt més que els seus ravals, les seves places i carrers, les seves infraestructures o els seus equipaments. Molt més que el Cim de Caro que corona la ciutat, el Canal de la Dreta de l’Ebre que la creua o l’Observatori de l’Ebre que vigila l’univers des d’un dels seus turons.
Roquetes és, sobretot, la seua gent, les seues entitats o associacions, aquells i aquelles que hi han nascut o que, com jo, venint de fora hi hem format una família. També ho són aquells que, per les raons que siguin, han hagut de marxar, però han tornat sempre per celebrar èxits, o recuperar-se de fracasos temporals.
Roquetes és La Lira Roquetense, el Club Deportiu Roquetenc, el Patronat de Festes; o l’Associacio de Jubilats i Pensionistes ….. i també entitats més joves com lo Vòlei, el Trail, o el Futbol Sala …. Ho són associacions de veïns com la de la Ravaleta o grups de veïns que s’organitzen cada any per celebrar la Sant Miquelada a la Raval Nova.
Són científics tan savis com els Pares Jesuïtes que van fundar l’Observatori, des del Pare Cirera, als Pares Rodes, Romanyà, Cardús o Alberca; i esportistes que han lluït sempre el nom de la ciutat que els va veure néixer o acollir, com la nissaga dels Alcoba, que tants èxits han aconseguit en diferents especialitats esportives, ciclistes com Manolo Jiménez o els germans Giné, atletes com Neus Espinach o Núria Solé, futbolistes que sortint dels equips de base del Roquetenc van arribar al futbol professional, com Sergi Cid, David Cid, Carlos Gilabert o Lluís Fornés i la més jove Emma Martin… Però, a més, ho són també pintors, dibuixants, artistes com Josep Bahima, Joan Lluís Salvadó, David Sastre, Ignasi Blanch o Neus Llatje, o cantadors com Juanito Aragonès i el mític Canalero. Historiadors com Ramon Miravall i Emeteri Fabregat, actrius com Mercè Lleixà, o persones amb la generositat social de Mercè Pla…, i ho són també tots aquells que des de l’anonimat i la seva bona feina han ajudat a mantenir la vitalitat del nostre poble.
Roquetes són les seues Festes Majors, amb lo Cosso Iris i les menjades populars, i els concerts de la Banda de Música de La Lira, o el seu Ball de Pinyata que dóna la benvinguda a l’estiu. La festa de Sant Antoni, que fa quasi trenta anys que celebrem amb el poble veí de Jesús, i la festa del Carnestoltes. La Cavalcada dels Reis Mags o l’arribada del Pare Noel a la Ravaleta…
Roquetes és des de 1850, quan es va independitzar de Tortosa, i ho era abans, quan aquells avantpassats nostres lluitaven per aconseguir-ho. Va ser com a poble, i ho ha estat després que se li concedís al 1880 el títol de ciutat. Roquetes, en definitiva, ha estat els seus alcaldes i regidors, i ho són també tots los hómens, dones, grans i joves que la volem bé (com diu la lletra del nostre Himne).
Vagi aquest article com a reconeixement a tots ells, i de manera molt especial a títol pòstum per a dos roqueteros que ja no hi són. L’un va marxar per sempre fa molt poc, Juanito Espuny “lo Dragó”, amb qui vam compartir treball al Patronat de Festes en temps on totes les coses eren molt complicades. L’altre, fa més temps que ens ha deixat, però no hi ha cap dia que no el tingue al meu pensament, l’amic Sisco Trullén, regidor, president tants anys de La Lira, tresorer del Futbol, membre del Patronat de Festes… Va marxar massa prompte, però el seu llegat quedarà per sempre, i ja forma part de la nostra història.
Sí, amigues i amics que seguiu aquestes humils memòries, Roquetes és tot això, i és molt més!!!
Bones Festes Majors!!!
*MIQUEL CASTELLÓ és exregidor de Roquetes.
Fes el teu comentari