‘El posat manipulat de Pedro Sánchez’, per Miquel Castelló

Quan una fotografia feta per una agència estatal de notícies, del prestigi històric que sempre ha tingut l’agència EFE, s’arriba a manipular per tal que el president del govern d’Espanya sigui presentat com un egòlatra, distant, allunyat d’una realitat dramàtica com la dels incendis que estan cremant per tot l’Estat; quan la foto integra, abans de la manipulació, justament allò que demostra és tot lo contrari, a un ja no se li ocurreix massa cosa més que dir que la nostra democràcia, tan jove i tan vella, està tocant fons.

Després de “l’espectacle” Farreras/IndaVillarejo. Després de veure com tots els programes informatius de totes les cadenes, PÚBLIQUES I PRIVADES, són el pitjor exemple d’objectivitat i imparcialitat que, al meu parer, han tingut mai els informatius de les televisions d’aquest país, apropant-se, en el cas de RTVE, a aquell període (quan governava el PP amb la majoria absoluta d’Aznar) infame per al periodisme i la veritat on els informatius de la cadena els dirigia Alfredo Urdaci. Després de comprovar que, avui, són molts pocs els grups de comunicació que tenen escrúpols de publicar coses que saben que són falses, o pitjor encara, d’amagar notícies que, essent certes, perjudiquen els seus interessos empresarials, i de veure quants dels seus periodistes s’han convertit en simples mercenaris, sense codi deontològic ni la més mínima ètica. O després de saber que hi ha polítics que amenaçen o agredeixen a periodistes de mitjans públics, com el recent cas del diputat de JxCat De Dalmases, perquè no li ha agradat el to d’una entrevista feta a la presidenta del Parlament de Catalunya, quan un un arriba al sincer convenciment que es difícil que puguem caure encara més baix.

L’anomenat “Quart Poder”, la majoria (si exceptuem els mitjans públics) en mans de grans empreses, constructores, elèctriques, bancs …, s’ha cansat d’ocupar el paper que històricament ha tingut a qualsevol democràcia d’estar al servei de la veritat, per passar a defensar els interessos dels seus “amos”, sense que el rigor d’allò que es diu o és publica sigui lo més rellevant. L’objectiu, tan il·legítim com antidemocràtic, és condicionar el vot dels ciutadans amb un bombardeig masiu de notícies, siguin veritat o no, sempre al servei dels seus interessos. I en aquest joc, malauradament, també s’ha d’incloure a alguns mitjans públics.

Si a tot això li afegim els comptes “fake” de les xarxes socials que, sense cap control, difamen, calúmnien, venen odi, quasi sempre des de sectors ideològics de les dretes més extremes, convindreu amb mi, que no són gens estranys resultats com els que s’han donat a les darreres eleccions. O que el PP, havent votat en contra de totes les mesures que, en aquests períodes de crisi de tota mena que arrosseguem des de fa més de dos any i mig, el govern progressista, d’esquerres, ha posat al servei i en benefici de la majoria social del país, encapçali totes les enquestes electorals, i el seu president, que no sé si menteix sempre, o simplement és un autèntic indocumentat, sigui el polític més valorat.

Amigues i amics que seguiu les meues reflexions, la democràcia està en perill i, sobretot, el que està en un perill extrem és que aquesta majoria social tingui representants polítics que siguin dignes i segueixin defensant els seus interessos. Ja sabem del costat de qui és van posar, a l’anterior crisi econòmica i financera, quan governava la dreta de Rajoy. És per això, que als poderosos no els interessa que governin els que representen interessos que no els són propis, i seguiran fent tot allò que calgui i més per evitar un nou govern progressista.