Després de dos anys d’aturada a causa de la pandèmia pel Covid-19, Tortosa va tornar a endinsar-se al segle XVI amb l’esperada celebració del XXV aniversari de la Festa del Renaixement. Hi havia moltes ganes de festa i, des de feia temps, es coneixia el cartell de la Pilarín Bayés. Però la sensació ciutadana ha estat la de menys participació al carrer i, encara que La Taverna d’Enrico o Les Justes del Papa Adriano van exhaurir quasi totes les entrades, altres espectacles encara tenien entrades a la venda minuts abans de l’espectacle. Hi ha qui ho atribueix al desencís que ja s’ha viscut en altres certàmens culturals arran dels efectes de la post-pandèmia; però també hi ha qui ho atribueix a l’oferta poc variada d’espectacles o la repetició d’aquests en anteriors edicions.
La nova plaça de l’Ajuntament:
Aquesta ha estat la primera edició que se celebrava a la recent inaugurada plaça de l’Ajuntament i això comportava un canvi radical pel que fa a la distribució de l’escenari i del pati de butaques. Si bé s’ha pogut ampliar la capacitat d’assistents a la plaça, no s’ha pogut evitar que la gent continuï dempeus al darrere i que els fotògrafs hàgim perdut un dels millors angles de visió de la festa, que era el del bell mig de l’antiga font.
El Clos del Riu:
Aquesta festa ha estat la de la innovació i potser també la de la improvisació, amb la incorporació d’un nou espai que, per cert, posats a cenyir-nos al màxim al rigor històric, al segle XVI no existia, ja que, per allà, hi passava el riu. Es tracta de l’anomenat “Clos del Riu”, és a dir, la zona verda que hi ha als voltants del campus de la URV. Allà, l’organització va decidir instal·lar algunes activitats com els passejos amb rucs i camells, que han guanyat punts pel que fa al manteniment dels animals; però també l’espectacle de les justes, molt més idoni de celebrar-se a les Avançades de Sant Joan, i dos nous campaments que semblaven creats expressament per omplir la graella del programa marginant la feina dels ciutadans anònims d’altres campaments de vertadera recreació històrica que, durant anys, han esmerçat molts esforços per arribar a tenir estris i complements d’època; mentre que aquests nous campaments han contractat empreses de decoració i il·lustradores perquè els facin tota la feina feixuga.
I si a l’Expoebre es va demostrar que era una zona que permetria donar cabuda a més estands i activitats de lleure, ara, ha estat més aviat un desencert perquè, tampoc ningú ha tingut en compte la proximitat dels espectacles als habitatges propers ni el respecte pel seu descans.
Vaixells de vela al riu Ebre:
A la vora del riu es van poder observar llaguts i vaixells de vela que anaven amunt i avall. La idea no era dolenta, però s’hauria pogut desenvolupar molt més fent que hi participés la ciutadania amb viatges curts d’un embarcador a un altre o, fins i tot, recreant tota la riba com si fossin les antigues drassanes amb els macips de ribera i
els ponters ajudant a carregar i descarregar les mercaderies. L’espectacle feia pensar que les ribes del riu estarien plenes a vessar de públic mirant la recreació històrica, igual que passava amb el Setge del 1.700 dels Miquelets, però la realitat no va ser aquesta i, a més, a causa de l’onada de calor, els vaixells no van poder navegar en les franges horàries anunciades.
El got de la Festa:
És molt positiu que s’hagi ideat un got fet amb clofolla d’arròs per tal de reduir el consum de plàstic i el volum de residus a les tavernes. Ara bé, potser la llàstima és que a la XXV edició aquest sigui el producte estrella, ja que, sembla que per al consistori el més important de la Festa del Renaixement siguin les tavernes i les lamentables imatges que cada any s’han d’observar de la pujada a les Avançades de Sant Joan plenes de joves embriagats fins a altes hores de la matinada. Unes festes afterhours gens renaixentistes que, per cert, apareixen anunciades al programa d’actes de manera encoberta.
Lo Taulell al Carrer en perill d’extinció?
La inauguració de Lo Taulell al Carrer, a càrrec de la presidenta de l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE), Maria José Fernández, va comptar amb un enginyós discurs traslladant-se al segle XVI i parlant del comerç que tenia aleshores la ciutat, quarta en nombre d’habitants a Catalunya, i amb un port de mar i port de riu des del qual sortien i arribaven mercaderies per a arreu de la Mediterrània.
Ara bé, aquella joia i esplendor que Despuig ens narrava als seus Col·loquis va anar apagant-se fins al punt d’acabar sent, com deia l’exalcalde Joan Sabaté al seu pregó, la quaranta-quatrena ciutat de Catalunya. Què ha passat des d’aquells temps ençà per arribar a quedar tan endarrerits, en tots els sentits? Qui ha fet malament les coses? Es podria arribar a recuperar mai el prestigi que Tortosa tingué aleshores?
Despuig alertava, com si tingués visió premonitòria, que “ab tot açò la veiem tan poca com és” i potser el fet de no creure’s mai el potencial que teníem i deixar-lo perdre per desídia va fer que Tortosa anés perdent, de mica en mica, la seva riquesa.
I és que aquest factor també s’ha acabat traslladant al sector del comerç local, greument afectat per la pandèmia i per les multinacionals com Amazon. Els comerciants que encara no han abaixat la persiana han de fer mans i mànigues per mantenir els seus negocis i, enguany també s’ha comprovat que cada cop són menys els qui s’animen a pagar i a treure el seu taulell al carrer. Una vertadera llàstima per a aquells que recordem el carrer Sant Blai engalanat de dalt a baix amb els tendals tapant-nos el sol, les cases pastisseres elaborant les Llepolies de la Festa i els comerciants vestits d’època.
L’ideòleg de la Festa del Renaixement:
La Festa del Renaixement va néixer el mes de maig del 1996 com a conseqüència de la realització d’un treball per part del Consell Comarcal del Baix Ebre. Amb la finalitat de dissenyar un escut per a la nostra comarca es va haver d’estudiar un quadern anomenat “Host i Cavalcada”. A partir d’aquesta idea es va plantejar la possibilitat de recrear el passat medieval, l’època de més esplendor de la nostra ciutat. El creador del projecte fou en Ramon Cardús, actual president honorífic de la Festa del Renaixement que, a banda de rebre una placa per part de l’Ajuntament, no ha tingut cap paper distingit en la celebració d’aquest 25è aniversari.
En aquell moment, el treball per part dels historiadors, la documentació històrica, els diferents ambients on té lloc la festa, l’obra literària de Cristòfol Despuig, “Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa” i els objectius que es van fixar el primer any de la festa; van ser claus per a aconseguir que la festa millorés, es promocionés i s’hi impliqués la ciutadania.
El 2005 va rebre la Placa d’Honor del Turisme de Catalunya i està declarada Festa Local d’Interès Turístic de Catalunya i Fiesta de Interés Turístico Nacional.
Tres noves visions dels quadres d’Anton Van den Wyngaerde:
Aquesta ha estat la primera edició de la festa en la qual hi ha hagut tres interpretacions diferents de les famoses pintures de les vistes de la Tortosa del segle XVI per part del pintor flamenc, Anton Van den Wyngaerde.
En primer lloc, i potser la que ha estat més coneguda, és la recreació en 3D que ha fet J. R. Casals a partir dels dibuixos originaris del pintor. De tota la recreació se n’ha elaborat un documental que s’emet de forma permanent a l’Espai Sant Domènec i que, durant els dies de la Festa, s’ha pogut veure projectat a les nits al vídeo-mapping de la façana barroca de la Catedral.
D’altra banda, l’il·lustrador Hugo Prades ha recreat de manera extraordinària els dibuixos del pintor per a un altre audiovisual, en aquest cas, el que s’emet a l’Espai Cota 0.
I, per últim, l’obra de la il·lustradora Meritxell Algueró Mauri, que ha dibuixat també els escenaris del quadre de Wyngaerde i escenes inèdites com el Palau Oliver de Boteller al seu emplaçament original del carrer de Les Botigues de la Sal, per al conte de la Festa del Renaixement “Els secrets de les hortes de Pimpí”, d’Irene López.
Tot i que, d’això darrer és difícil que se’n faci gaire ressò quan la mateixa regidoria de Festes s’encarrega de silenciar-ho i ocultar-ho.
Com hauria estat la XXV Festa del Renaixement sense tu?
L’organització de la Festa del Renaixement es vanagloria de dur a la graella del programa un total de 63 espectacles (si els comptem tots), jugant amb la ignorància ciutadana que desconeix o no recorda que al 2006 n’hi va haver 78 i que al 2008, ja amb un govern de CiU, n’hi va haver 69. La XXV Festa del Renaixement ha estat pitjor que la XVIII i la X on, al menys, vam gaudir d’uns autèntics concerts renaixentistes a càrrec d’en Jordi Savall. L’espectacle més extraordinari ha estat la dansa aèria a la torre de l’Homenatge del Castell de la Suda, però això d’extraordinari en té ben poc perquè, per als qui tampoc ho recordin, al 2005, quan se celebraven els deu anys de la Festa, ja es va fer el mateix espectacle però, aleshores, a la façana de la plaça de l’Absis de la Catedral.
Què se n’ha fet del Campament de Le Puy en Velay o del Campament de Bretten? Quan tornarà a volar l’Ornicòpter? Qui se’n recorda dels Orobouros? Tornaran els abanderats de San Luca o del Castiglion Fiorentino? Es tornaran a fer tallers d’esgrima o d’escriptura antiga? I els balls i bullícies? I al Passeig de Ronda, tornarà la Domus Horribilis? Al ball dels nobles hi haurà més de quatre parelles? I el sopar de Santa Clara, el tornarem a celebrar? Què se n’ha fet de la Mostra d’Oficis artesans? I dels Escacs Vivents? Recordeu que els comerciants feien un concurs d’aparadors i de vestits, igual que ara fan a Amposta amb la Festa del Mercat? I els Col·loquis de la Festa, tornaran a formar part del programa?
Benvolgut Procurador, l’exalcalde, Ferran Bel, afirmava al pregó de la plaça de l’Absis que la Festa del Renaixement no hauria estat igual sense tu. N’estic d’acord. Ara bé, la pregunta és: a aquestes alçades hauria estat molt millor?
Fes el teu comentari