El PSOE i els seus escolans del PSC volen fer creure al poble català, i sobretot a l’europeu i espanyol, que amb la taula del diàleg han desmuntat l’independentisme. És veritat que el volen desmuntar. Però una cosa és voler i l’altra és poder. I no poden perquè el poble català porta dins de l’ànima el sentiment de País, l’amor a la llengua i la defensa de la idiosincràsia heretada dels seus antecessors. Des d’Espanya, fan tot el que poden per enredar la troca, judicialitzar la política i amagar temes com l’espionatge o els secrets oficials. Des de les seves files amb la policia o l’exèrcit abans, o ara amb el CGPJ dominats per la porta del darrera pel PP, tots a l’uníson treballen per destruir el sentit nacional de Catalunya. I el dolent de la qüestió és que els polítics independentistes (el 52%) al Parlament de Catalunya es barallen per mantenir les parcel·les polítiques d’uns i altres, i com a rerefons tenim sempre les sentències judicials que provoquen enfrontaments entre ells. Aquesta desunió desconcerta el votant independentista però no desmunta els sentiments. I per això, explicarem el per què s’ha de rearmar l’independentisme per defensar-nos i aconseguir la llibertat anhelada.
Espanya, amb Catalunya, té una bona mamella que li raja molt…i de quina manera! Com poden deixar-nos marxar si ens tenen sotmesos, aportem els que més als pressupostos generals de l’Estat i inverteixen només el 34% de la misèria pressupostada. Dic misèria perquè any rere any succeeix el mateix, fet que significa que són centenars de milions d’euros que s’acumulen i no tornen. I quan sentim el PSC que al Parlament de Catalunya parlen d’hospitals que s’han de construir, carreteres que s’han de millorar i serveis socials que s’han de dotar, el cinisme és de grans magnituds. Ara mateix han aprovat pagar els dèficits de les autopistes de les rodalies de Madrid, construïdes pel PP, enriquint-se senyors que compraren finques per davant sabent que serien adquirides a preus molts superiors per construir-hi l’autopista. Com a mínim haurien de callar i atorgar. Parlen de taula de diàleg entre partits catalans, quan sabem que ells s’han de situar sempre al costat del PSOE i les directrius que reben de Bolaños. I si cal es sumen al 155 de Rajoy perquè volen continuar munyint la mamella.
I si el PSOE és d’esquerres, què seran el PP i VOX, seguidors de les ideologies de Franco i Primo de Rivera? I què faran per Catalunya? O millor dit, quina forma cercaran per entorpir la marxa normal de Catalunya, com han manipulat durant segles? En temps de la dictadura els camions de la mateixa marca i tonatge si portaven la matrícula de Madrid es podien carregar tres tones de més. Tot era perquè com a Barcelona se’n compraven més i Madrid no podia quedar per davall, els facilitaven més capacitat de càrrega i així podien equilibrar la balança. I això és el que passa ara mateix. Amb tot el que poden, sempre van contra Catalunya sigui en dictadura o en la democràcia actual que tenen controlada amb els espionatges, el CGPJ, i els jutges que d’ells depenen, que els nomenen i que canvien qual els convé, si es tracta d’afers catalans. O la policia patriòtica que se’ns ha revelat amb els àudios de l’excomissari Villarejo, que amb els nostres diners han pagat delators, periodistes i defraudadors per atacar institucions, polítics i advocats defensors d’aquests. I una monarquia que sempre l’hem tingut en contra i sense posar-se-li la cara roja de tanta ignomínia, trucaren juntament amb Rajoy a centenars d’empreses catalanes gairebé obligant-les a canviar els domicilis socials i marxar de Catalunya.
La pregunta que queda és: què hem de fer els catalans? Podria haver estat un error convocar un referèndum d’autodeterminació. No! No és el referèndum; són els pressupostos, la llengua, el dèficit fiscal o les obres com el Corredor de Mediterrani, que se’n foten i el fan passar pel Manzanares. Queda provat que no ens estimen, i fan tot el possible per fer-nos marxar d’Espanya, amb actitud provocadores i promeses incomplides, una al rere de l’altra. A Gandesa, el PSC se n’hauria de donar vergonya quan es va aprovar la variant de la carretera N-420 l’any 1995 i encara no s’hi ha fet res i en canvi tenen valor per demanar al govern de la Generalitat obres que no es poden fer perquè ells tenen els nostres pressupostos paralitzats del 2014, sense haver-ne fet les revisions segons la Constitució. I en canvi, posen la Constitució per excusa quan els convé anar contra nosaltres.
Vet aquí que hem de rearmar l’independentisme. No ens deixen altra sortida. Els tribunals fan barallar els diputats del 52%. En tenim proves una al darrera de l’altra. Dictaminen, inclús en moments determinants usant trampes, proves falses comeses per periodistes indignes que atempten contra la seva pròpia professió, amb compra de testimonis perversos, pagats amb diners de fons reservats, empresonant i encausant els nostres líders com a malfactors. Es serveixen de tot per anar contra nosaltres i només ens podem defensar rearmant l’independentisme que ells maniobren per destruir-lo, fer-nos barallar entre nosaltres. Quanta raó tenia l’expresident Aznar quan va dir que no calia preocupar-se gaire “porqué se pelearían entre ellos”. Però Aznar no ha estat condemnat pel finançament irregular del seu partit, per la venda de pisos de l’Ajuntament de Madrid, a fons voltors, quan la seva esposa era l’alcaldessa, intervenint el seu fill com a soci d’aquests i enriquint-se de forma descarada amb diners de tots. La justícia “controlada” té dues balances diferents per mesurar els judicis; uns queden exonerats per robar i altres són encausats i empresonats per convocar un referèndum.
Ens hem de mobilitzar, hem de rearmar l’independentisme i quan arribin les eleccions hem de millorar el 52% de diputats. No ens queda altre remei. Altrament, viurem 300 anys més amb prohibicions, escarnis humans, dèficits fiscal, obres promeses i no acabades i pressupostos que mai es compleixen. Això és Espanya i plegats hem de dir prou!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari