Telèfons, tauletes, televisió, bombetes, frigorífic, altaveus intel·ligents, smartwatchs, rentadora, tallagespa, equips de videovigilància, robots de piscina, i tants d’altres dispositius més com puguis pensar, tots ells tenen en comú: “l’Internet de les coses”. I tot aquest xafarranxo d’aparells que ens inunden provoquen la saturació dels nostres routers WiFi, generalment de qualitat domèstica i, per tant, no tenen prou capacitat per gestionar tanta sobrecàrrega de treball.
El fet és que els aparells que ens ofereixen els operadors d’internet solen ser de qualitat domèstica (generalment) i presenten molts problemes de connectivitat quan a la mateixa zona hi han molts dispositius, com la baixa velocitat o, fins i tot, molts punts negres amb mala qualitat o falta de senyal WiFi. En tots aquests casos, les xarxes sense fils tipus Mesh apareixen com la solució a tots els mals, i els fabricants han dissenyat aquesta tecnologia també coneguda com a xarxa de malla. Però, què són les xarxes Mesh i com funcionen?
Són xarxes amb diferents nodes (punts de connexió) que es distribueixen equitativament pels diferents indrets de la casa, de forma que ens permetran aconseguir una connexió única i sòlida per tot el nostre entorn operatiu.
Un d’aquests nodes es connectarà al router principal (el que ens subministra l’operador d’Internet), i la resta de mòduls s’alimentaran d’aquest, aconseguint així una cobertura estable i uniforme per tota la casa. Un altre aspecte molt important és que les xarxes Mesh, a diferència dels repetidors de senyal, no ens mostren els diferents punts de connexió instal·lats, sinó que, funcionalment, tots es mostren com un mateix dispositiu, cosa que millora la transparència de cara a l’usuari que es connecta a la xarxa.
Un altre factor clau que facilita la implantació d’aquests sistemes és la facilitat de configuració dels mateixos, ja que estan dissenyats per ser pràcticament autoinstal·lables i només és precisa seguir tres senzills passos:
1.- Connectar el node principal Mesh al router del teu proveïdor d’internet.
2.- Situar en llocs estratègics la resta de nodes per cobrir correctament tota l’àrea expressa.
3.- Instal·lar al mòbil l’aplicació corresponent proporcionada pel fabricant.
En definitiva, les xarxes sense fils Mesh ens permetran instal·lar tants de mòduls com necessitem i a canvi disposarem d’una connexió estable per tot el nostre entorn de treball. Un altre extra és que els dispositius més moderns es connectaran a la banda de 5GHz, molt més ràpida que la de 2’4GHz, tot i que aquesta última donarà més llarga cobertura. I tota aquesta gestió de freqüències serà gestionada de forma automàtica pel mateix sistema, i encara que ens canviem d’ubicació dintre de la xarxa, se seleccionarà la banda més apropiada, així com el millor node de connexió.
Actualment, els principals fabricants de sistemes Mesh domèstics són TP-Link, D-Link, Tenda, Netgear o Mercusys, i els preus que podem trobar són entre 100 i 300€ aproximadament, segons els metres de cobertura que necessitem.
Fes el teu comentari