Llegeixo una piulada d’un conegut tuitaire ebrenc, queixant-se que Esquerra s’havia carregat Carles Puigdemont, Quim Torra, Laura Borràs, Jordi Puigneró, el 52% d’independentistes, i els titlla de cínics perquè consideren deslleial plantejar una qüestió de confiança. Argumentari de partit? Chi lo sa.
A la ràdio, Jordi Turull pintant una qüestió de confiança com la cosa més normal, obviant que qui la planteja és un partit que forma part del Govern. És a dir, un partit que coneix el dia a dia del govern català -o hauria- i que ha estat compartint fins ara les seves polítiques. S’escudava en l’incompliment del camí cap a la independència, com element excepcional per haver-se mantingut dins de l’executiu.
Com en el cas de l’ou o la gallina, crec que és evident que la destitució del vicepresident Puigneró a la vista dels fets públics i publicats, és posterior al plantejament de la qüestió. Deixem de banda que destituir un vicepresident, un conseller, un delegat territorial, etc., hauria d’estar motivat per com ha fet la seva feina, no per motius estrictament polítics. Però això ja és un altre debat.
Que Esquerra no fa cap pinta de caminar cap a la independència, almenys des de fora de la zona d’influència de partit i des del desconeixement del que s’hi cou internament, crec que és evident, com també ho és que Junts tampoc no ho ha fet, i que gesticularà més que no pas farà. Recordem que és la segona legislatura en què Esquerra i Junts, Junts i Esquerra, comparteixen govern, i és la segona en què veiem la trista lluita entre partits, amb l’excusa de veure qui és més independentista. Si a la primera legislatura no van tenir la decència de deixar el Govern uns o altres, crec lògic exigir que no haguem de viure un nou teatre a la segona. Però, com era d’esperar, l’hem viscut.
De retrets en podem llegir i escoltar des dels dos costats. Tertulians, polítics i incondicionals dels dos partits tenen arguments, i també tenen l’habilitat d’obviar els que no els beneficien. Així, si resulta que Esquerra va fer fora Quim Torra, seguint la lògica partidista, Junts va fer fora Pau Juvillà. O si alguns acusen Esquerra d’aplanar el camí a governar amb el PSC, els altres acusaran Junts de governar amb ells a la Diputació de Barcelona. I així podríem estar dies.
Lluny queda l’1 d’octubre de 2017, ara que es commemoren els cinc anys dels fets. Lluny queda, i no se’n parla, de la DUI que no va ser, però que volen aixercar, sabent que no s’aixecarà mai. Lluny queda allò que va sortir als mitjans, que el president Puigdemont volia convocar eleccions autonòmiques -sí, autonòmiques- en lloc de fer la DUI, i evitar el 155. Uns i altres recorren a l’1O i a les garrotades a la gent per exercir la demagògia a l’hora de defensar la seva postura. És per això que els debats al voltant de si un és un traidor a la causa o ho és més un altre, són debats amb un interès relatiu, molt partidista, que no fan servei al país. I esta mateixa gent que els alimenta, ara que és un tema vigent, després es planyerà si hi ha eleccions i l’extrema dreta dona una sorpresa. Perquè el país té i veu venir prou problemes, com per aguantar estes baralles, no creieu?
Fes el teu comentari