L’Estat espanyol creu que el tema català s’ha de tractar amb les xurriaques, pegant i repartint llenya, emprat des del 1714 quan el van incorporar al seu territori amb la força de les armes. Ho fan servir tot, legal o il·legal, com en temps de la dictadura, per reprimir les nostres idees, tractant-nos com a terra conquerida i ciutadans de segona. Conseqüentment, actuen des de la força armada, des de la policia patriòtica, des de les togues, des dels periòdics i des de les classes dominants, sense voler entendre el vertader problema de la societat catalana. S’enganyen ells mateixos creient que amb taula de diàleg, prometent diners i obres que no arriben, ho arreglaran. No volen tenir en compte que la majoria des catalans demanen la autodeterminació, o un referèndum pactat, i els vots passen del 52%. En un país normal s’entendria. A Espanya, que es mantén el dret de conquesta, no.
La reacció de la majoria dels catalans és la independència. A més enganys de taules de diàleg que mai es convoquen quan ho demana la part catalana i els temes a tractar només s’admeten aquells que ells volen, creuen que “qui dia passa, any empeny”. Cinisme, enganys i passar per la maroma per evitar les crítiques de les forces de dreta i demostrar que el PSOE és tan espanyolista com el PP, que amb els criteris de Rajoy no va dialogar i va emprar la repressió com a resposta, acceptant els tribunals proves falsejades, actuant contra els líders catalans amb “Operaciones Cataluña”, creant confusió com ha quedat demostrat amb els àudios de Villarejo i espiant els telèfons dels responsables polítics i dels advocats defensors. Amenaçant a milers d’empreses que havien de canviar les seves seus, -i canviaren- com és el cas de la Caixa de Pensions, entre altres. Simplement empobrir la nostra economia, reduint les inversions necessàries per fer-la competitiva. Malgrat tot, paguem el 20% de tot l’Estat i només en rebem una mica més del 10.
El PSOE està atrapat pels partits dretans que els acusen de mantenir-se al govern gràcies als partits independentistes, com si el vot dels catalans no representés i tingués el mateix valor que el seu. Però són tan espanyolistes com els seus opositors i per això van donar suport al 155, es van manifestar al costat de VOX i el PP. I entre Espanya i els drets d’un poble amb característiques pròpies i diferents, que la majoria dels seus habitants demanen l’autodeterminació, sempre es posen al costat de la repressió, la policia patriòtica i la justícia de Lesmes i Llarena que se serveixen de proves falsejades per acusar, inhabilitar, multar empresonar i menystenir.
Aquesta política només els dóna un resultat momentani. Volen fer por amb presons i exilis, encara que sigui contrari a les lleis europees, com així els ho adverteixen des de l’ONU i altres institucions. Com més divideixen i arremeten contra el poble català, el País se sent més independentista. Ho veurem a les properes eleccions; el 52% s’incrementarà. No deixaran votar els catalans residents a l’estranger, -com ja ho van aconseguir a les anteriors eleccions- faran les trampes que calgui però l’independentisme marxarà avant. Cada dia la seva interessada política els porta a dividir-nos més però l’emprenyament és superior perquè ens sentim enganyats i no fan res per remeiar-ho. Arremeten cada cop més per fer-nos veure que ells són els amos, aplicant la seva voluntat i amb desig d’eliminar la nostra, els catalans se senten més contrariats al que representa Espanya.
Hem d’entendre que aquestes polítiques, amb l’ajuda dels tribunals, són les que provoquen les divisions dins el govern. No els agradava l’independentisme de Laura Borràs i, gràcies a proves amanyades, se la va expulsar de presidenta del Parlament. Ara pot haver-hi una trencadissa governamental havent destituït el vicepresident Puigneró. Tot està enlaire. I tot provocat des d’Espanya i la repressió que exerceix sobre Catalunya; sobre les persones que no pensen com ells, sobre les institucions no aportant el que prometen, i no restituint el dèficit fiscal, i amb casos com el del president d’Andalusia, Moreno Bonilla, que diu que vol atreure empreses catalanes perquè no hauran de pagar l’impost de patrimoni, quan els treballadors de la terra andalusos se’ls concedeix un subsidi mensual i treballant pocs dies per any. I d’on surten els diners? Surten de Catalunya i les comunitats que aportem al fons de solidaritat interterritorial.
El PSOE, els partits polítics espanyols i la fòbia que durant anys s’ha venut contra Catalunya des de la majoria d’estament estatals, han d’entendre que l’independentisme no es cap febrada momentània. És al revés; a més repressió i més actuacions marcades per la seva llei que és contrària a l’europea, cada cop l’independentisme agafa més adeptes. I per aquest motiu el problema català, més que apaivagar-se, augmenta perquè els catalans n’estem farts de tants enganys, promeses incomplides, i haver de suportar un dèficit fiscal escandalós sense haver les compensacions oportunes a canvi.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari