Pensava prendre’m el cap de setmana per reflexionar, abans de compartir amb vatros, potser dilluns, com veia la situació política del país i el seu govern, després de l’última traïció als problemes reals dels catalans i les catalanes comesa per un dels partits de l’anomenat “procés”. L’homilia de dissabte amb la que ens ha obsequiat el “mossèn” Junqueras, m’ha fet canviar d’opinió, i amb una bona dosi d’indignació, em poso a escriure d’aquesta desgràcia de partits que, havent enganyat a tothom, han convertit Catalunya en un país molt petit sense present, ni projecte de futur.
No em va sorprendre massa que JuntsxCat abandonés el Govern. Després de tots els insults de Laura Borràs, que fins i tot el va titllar de “fraudulent” abans de marxar-hi, o la incitació a plegar de l’home de Waterloo, semblava prou raonable que una mica més de la meitat de la militància pensessin que el camí havia de ser aquest. Deixant, d’altra banda, quasi bé a l’altra meitat d’afiliats sense projecte, i molts d’ells també sense càrrec ni sou. Tot un espectacle que va començar fa poc més de deu dies, demanant públicament al President del govern del que hi formaven part allò tan “normal” com és una qüestió de confiança, quan, de fet, de confiança no n’hi tenien cap. Així que, no li donem més voltes, JuntsxCat va dinamitar el Govern, i en un moment en què calen executius forts per combatre totes les crisis que ens poden venir a sobre com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna, fan el Governet de Catalunya encara més petit, en una nova mostra de patriotisme i amor al país.
A l’altra banda d’aquesta comèdia tràgica, que un bon amic entès en la materia ens deia aquests dies que no es pot ni anomenar òpera bufa, està el partit del Govern, ERC, segona força política a les darreres eleccions al Parlament celebrades l’any passat, amb 33 dels 135 diputats. I un, en la seva infinita ignorància, pensava, donada la situació política generada i les necessitats del país, ara s’obrirà un període de reflexió, i s’avaluarà la possibilitat de sumar als seus diputats altres complicitats que els permetin governar, o, davant la solitud si no les aconsegueix, convocarà eleccions. Doncs no, ni una cosa ni l’altra, si fem cas a l’homilia del mossèn que us he comentat a l’inici d’aquest escrit.
Jo, que era dels que pensava que els moments que vivim són prou delicats per fer sacrificis, i per tant que, des d’una oposició responsable, calia la generositat d’oferir pactes en les polítiques, que permetin millorar la qualitat de vida de catalanes i catalans, ni que tant sols sigui per patriotisme, valorava molt positivament les prudents declaracions de Salvador Illa, cap del grup parlamentari que va guanyar les eleccions, d’anar per aquest camí. Però no, el mossèn Junqueras diu que no, que no vol l’ajuda del PSC per contribuir a donar estabilitat al Govern que presideix el seu partit, i al propi país. Segons ell, els socialistes estan poc compromesos en acabar amb la repressió, tota una altra “trola” victimista, com totes les que ens han volgut colar els “processistes” mentre el país s’anava enfonsant en la mediocritat.
Davant d’això, em pregunto: amb qui pensen aprovar els pressupostos? I si no els pensen aprovar amb ningú, i els prorroguen, no estaran cometent una de les més grans irresponsabilitats a les moltes que ja porten acumulades en aquests 10 anys d’enganys i romanços que ens han portat el país allà on som ara?
Si us plau, ja n’hi ha prou!! No ens ho mereixem!!
Fes el teu comentari