Per la policia espanyola els activistes que treballen per la llibertat de Catalunya són terroristes. Per això son perseguits, intervenen els telèfons, els tenen fitxats i els tribunals fan la feina final. Molts cops, amb proves inventades, els jutgen com a rebels. Per això actualment a Catalunya hi ha més 3.000 persones jutjades: multes, destitucions, presó, inhabilitació i els que convingui per tal d’atemorir els independentistes. A Espanya no es respecten els dissidents. Si la presidenta d’Escòcia, que demana a Anglaterra la independència dels seu País, ho fes a Espanya, entraria a la presó de forma immediata.
El Consell General del Poder Judicial, caducat de fa quatre anys no es renova per mantenir el poder polític que tenen. No respecten la Constitució però segueixen igual. Europa ja els ho ha comunicat; no poden prosseguir amb els càrrecs caducats però com els membres, se senten més polítics que jutges, no renuncien als càrrecs. Entre ells s’han declarat la guerra. Malgrat haver dimitit el seu president Lesmes, que ja ho havia de fer quatre anys abans, la ideologia els fa barallar com a vertaders llops. Els importa ben poc la Constitució. I no solament ells fan el que volen! Ara Feijoó posa com excusa la sedició i, malgrat l’obligació constitucional, ha paralitzat els canvis. Pretén endurir les penes que la justícia europea no admet. Catalunya sempre és l’excusa i n’hem de pagar les conseqüències; “cornuts i pagar el beure”. Per guanyar vots a Espanya han d’insultar-nos com a terroristes! L’excusa està clara; pretenen allargar tant com puguin la renovació i, si guanyen les eleccions, al contrari del que diu la justícia europea, enduriran les penes i actuaran “a por ellos” des de tots els estaments possibles.
I en canvi, sense violència no hi ha sedició, adverteix el text redactat per la secretaria general de la CE, Marija Pejcinovic Buric, que ha presentat al Comitè de Ministres europeus la publicació del document “Fredoom of political speech: an imperative for democracy”, (Llibertat d’expressió política: un imperatiu per al debat polític i el funcionament de la democràcia). Aquest document se suma a l’actuació dels tribunals de justícia d’Itàlia, Alemanya, Bèlgica i el Regne Unit en refusar l’extradició dels polítics catalans exiliats. I naturalment, del seu text, es desprèn que els membres govern català jutjats i condemnats a 99 anys de presó, que van sortir de la presó indultats ara fa un any, van ser jutjats i tractats com a simples terroristes, quan disposaven de tot el dret del debat polític com a base essencial del funcionament democràtic.
Posteriorment coneixem molts dels instruments emprats per al policia patriòtica, els polítics espanyols començant pel mateix Rajoy i ajudat per alguns ministres i alts càrrecs del govern de les malignitats comeses com a represàlies contra Catalunya, com l’aplicació del 155, amb el suport del PSOE. Coneixem com van pressionar el cap del govern d’Andorra, van aconseguir tancar un banc i tot per conèixer diners inexistents i irregulars de polítics catalans. L’excomissari Villarejo ha posat proves sobre la taula d’aquests casos i d’altres, com irregularitats financeres del PP, que disposaven dels tribunals al seu favor i com digué Cosidó, “…no us preocupeu, companys, que tenim els jutges dominats per la porta del darrera”. Molts d’aquests casos mai arribaran a esclarir-se perquè hi ha togats que ho impedeixen per haver representat alts càrrecs del PP. El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, comunica a l’Estat espanyol que el tema dels espionatges telefònics dels membres del govern català, els advocats defensors, diputats i altres alts representants no és admissible en democràcia.
Quina és la resposta dels govern del PSOE i dels membres judicials espanyols? Fer la vista grossa i deixar passar el temps. Saben que no podien espiar-los però com la justícia la tenen controlada seguint els principis de perseguir els dissidents polítics, “aquí no passa res”. El que no els interessa, no s’investiga i assumpte acabat. I sobre ens tracten com a terroristes i rebels.
Actualment el TC té sobre la taula el 25% de castellà a les escoles catalanes. Evidentment que és un nou atac contra la llengua pròpia de Catalunya. Com és possible que el TC no conegui que els escolars catalans coneixen millor el castellà escrit que els que surten de les escoles de les regions de parla castellana? És una evidència coneguda i puntuada pel mateix Ministerio. El fet de ser bilingües ens proporciona eines útils per conèixer millor l’escriptura d’una llengua imposada que no és la pròpia de Catalunya. Tenim la prova que opositors per entrar a l’exèrcit i altres cossos armats i policials espanyols com no poden aprovar els exàmens en llengua castellana l’han deixat com a optativa per poder cobrir les places que necessiten per la defensa i per l’ordre públic. El TC, per tant, seguint la norma dels governs dictatorials, pretén seccionar el català, amb la voluntat de debilitar-lo i si és possible fer-lo desaparèixer. Saben que és mentida que a les escoles no s’ensenya el castellà quan als instituts i les universitats és l’idioma majoritari, molt per sobre del català. Com poden eurodiputats espanyols enganyar als eurodiputats europeus que a les escoles catalanes es nega als nens anar al servei si no els ho demanen en català?
Conseqüentment el President Puigdemont diu la frase: “La independència es fa, fent-la”; l’única forma de fer-la efectiva és exercint-la. Mai Espanya acceptarà tractar-nos d’igual a igual. Ens tenen com a súbdits i mai com a ciutadans. I aquí radica el problema de la sedició i totes les conseqüències que vénen al darrera. Ens tracten com a terroristes i a la Taula del Parlament no se’ls permet parlar d’independència, de la Corona i de les llibertats de Catalunya, contràriament al que demana la secretaria general de la CE. Defensar aquests principis no és delicte i en canvi empresonen els nostres polítics, en tenim d’exiliats i centenars a punt de jutjar-los.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari