Cada any, quan comencen les Festes Majors, Amposta canvia de ritme. Els carrers s’omplen de música, retrobaments i aquella sensació compartida que, per uns dies, el poble torna a mirar-se als ulls. Però, quan s’acaben, torna el debat. Per al govern, han anat bé i només cal ajustar detalls; per a l’oposició, sovint sembla que calga canviar-ho tot. Potser no cal viure-ho des dels extrems: Amposta té unes bones Festes Majors, però precisament perquè les estimem, tenim el dret i el deure de preguntar-nos com poden ser millors.
Al llarg dels anys s’han fet canvis: es van reduir dies, es va consolidar la gratuïtat del ball i les pubilles han passat a ser representants, amb la presentació incorporada al pregó. Són passos importants, perquè les Festes també són memòria i evolució. Però l’estructura general continua sent semblant. Si avui haguéssem de dissenyar-les de nou, pensant en la ciutat que som i en la que volem ser, les faríem exactament igual?
Amposta té dos grans societats musicals, La Lira i La Fila, i si volem dir amb orgull que som capital musical de les Terres de l’Ebre, això s’ha de notar. El concert de bandes no és un acte més: és una manera de reconèixer generacions de músics, famílies, assajos i estima per la música. Cal donar-li el protagonisme que mereix: evitar solapaments, ordenar millor l’accés i cuidar els detalls, sobretot si es grava per televisió.
Les cercaviles també són Festa Major. Quan les bandes surten al carrer, no només fan un recorregut: desperten records, obren finestres i fan que molts veïns senten que la Festa els passa per davant de casa. No haurien de dependre de tràmits pensats per a activitats privades ni de voluntaris vigilant cruïlles. L’Ajuntament les ha de tractar com un acte propi, amb organització, facilitats i, quan calga, acompanyament de la Policia Local.
La zona jove ha estat una bona incorporació, perquè les Festes també han de parlar el llenguatge dels qui les viuran demà. Però cal parlar dels preus. Dos joves poden acabar pagant imports molt diferents pel mateix concert segons quan compren l’entrada. Si l’Ajuntament concedeix l’espai a una empresa, també pot fixar condicions: preus màxims o, com a mínim, una política clara i raonable. Cap jove hauria de sentir que la Festa Major li queda lluny per motius econòmics.
També hauríem de revisar com classifiquem els actes. El pal ensabonat no és una activitat alternativa: és una tradició popular vinculada al riu i a les Festes. Igual passa amb les jotes o els gegants, que són cultura popular. Els cartells temàtics han d’ajudar a trobar ràpidament música, tradició, activitats infantils, actes taurins o esport.
Un dels problemes més evidents és l’acumulació d’actes. Podem assistir a un concert i perdre alhora un correfoc infantil, una obra de teatre i una cercavila. No es tracta de fer més coses, sinó d’organitzar-les millor: ajustar horaris, repartir dies i pensar com es mou la gent després dels grans actes.
Enguany hem gaudit de Blaumut en un concert excepcional, d’aquells que queden a la memòria col·lectiva. Sabem que portar grans artistes costa diners, però una ciutat que estima la música i vol ser referent hauria d’aspirar a més que grups de versions i tributs. També convindria saber quant costen realment les Festes: música, espectacles, actes taurins, zona jove, serveis i ingressos. No per fiscalitzar-ho tot fredament, sinó perquè la ciutadania entenga millor com es construeix allò que després vivim al carrer.
És impossible fer unes Festes al gust de tothom. Hi haurà qui vulga bous, concerts, bandes, activitats infantils o simplement una cadira al carrer per trobar-se amb els amics. No existeix el programa perfecte, però sí unes Festes millor pensades i més sentides. No cal destruir el que tenim: cal conservar la identitat, reforçar la cultura popular i les bandes, escoltar els joves, ordenar horaris, facilitar la mobilitat i explicar amb transparència què costen les Festes.
I, sobretot, cal preguntar: a entitats, músics, joves, veïns, comerciants, gent gran, participants i també a qui ha deixat de participar. Les Festes Majors no són només un programa d’actes; són una manera de dir qui som. Potser la pregunta no és si les Festes Majors d’Amposta són bones o dolentes. La pregunta que ens hauria d’acompanyar és una altra: tenim unes bones Festes Majors; què podem fer, entre tots, perquè siguen encara més vives, més nostres i més estimades?
*Pere Montañana és el candidat del PSC a l’alcaldia d’Amposta i impulsa el projecte Amposta 2040, una proposta per pensar i construir la ciutat amb una mirada a llarg termini











Fes el teu comentari