Fa molta pena veure que els pobles agrícoles es van despoblant. Queden pagesos ja en edat de jubilar-se o alguns que segueixen treballant les terres perquè els seus fills, davant la el poc rendiment de la feina, han decidit abandonar la pagesia i han decantat el seu futur per estudiar i aposentar-se fora de la localitat on van nàixer. La Terra Alta, que és una comarca eminentment agrícola, té el nombre més alt d’estudiants universitaris percentualment de tota Catalunya. Aquest és el resultat del nefast maltractament que durant anys han rebut els pagesos i els pastors. I així les terres s’abandonen i s’ermen. I conseqüentment termes municipals que fa només una vintena d’anys s’observaven treballats i cuidats ara, poc a poc, s’abandonen i els paisatges es converteixen en boscos.
Queden sortosament els viticultors que comercialitzen els seus vins en els cellers propis que s’han espavilat elaborant marques de renom internacional que omplen les taules dels sibarites del sector. Actualment en son a la Terra Alta uns setanta cellers que milloren les varietats dels raïms, els tracten ecològicament i produeixen uns vins de gran qualitat, sempre atents al que demanen els mercats més exigents. També alguns pagesos que concentren els productes produïts a les cooperatives però molts d’ells són petits propietaris o arrendataris que tenen les hores comptades perquè la majoria no disposen de continuïtat professional. I encara queden un petit sector de pagesos que venen els raïms a compradors que davant les dificultats que arrossega el sector els paguen el quilo molts per davall del cost de producció.
Es parla que el raïm d’aquest any que entrarà als cellers dels compradors es pagarà per davall del preu de l’any anterior. Han pujat els carburants, els jornals, els adobs i les reparacions de la maquinària. Puja tot el que s’ha de pagar i baixa el que s’ha de cobrar. D’aquesta forma la continuïtat de la pagesia ho té molt magre. El mateix succeeix amb les ametlles, el gra, les avellanes o les olives.
Les ametlles aquest any, els petits productors que s’havien acollit a vendre-les ecològiques, malgrat tractar-les com a tals, per poder-les valorar a preus superiors, no ho podran fer. Els comparador, davant les exigències burocràtiques i analítiques que els demana l’administració, deixaran de pagar-les com a ecològiques i es cobrar com a convencionals.
Tot marxa en contra dels pagesos i el problema no és solament que els professionals de la terra abandonin les explotacions. El problema següent és quan el territori s’erma i es converteix en un bosc carregat de material combustible que en cas d’incendi els augmenta, els prodiga i com l’administració no preveu netejar-los s’eixamplen i no existeix forma possible de apagar-los ni controlar-los. Les cases on viuen es queden sense habitar-les i poc a poc es van enderrocant, degradant el barri i la població, i perjudicant l’economia municipal.
El mateix succeeix amb els pastors que amb el preu que cobren per animal no satisfà les necessitats de la supervivència familiar. Reben ajuda d’Europa com els pagesos però sumat amb el que cobren per la venda de la carn, no compensen les pèrdues i abandonen el pasturatge. A la nostra comarca existien un centenar de pastors i en queden mitja dotzena. Així les terres que s’ermen no es poden netejar pel que mengen els animals i es prodiguen els incendis forestals.
Marc Castellnou, un bomber de Tivissa molt significat, avisa reiteradament que els incendis més que apagar-los s’han de prevenir i la forma de fer-ho es netejar-los preventivament. Avisa que els avions poden ser cada cop més grans i amb més capacitat de càrrega d’aigua però que l’única resposta pel canvi climàtic i l’expandiment dels erms, és la prevenció.
El govern ha creat ben satisfactòriament l’ajuda als pobles rurals. Benvingudes siguin totes les ajudes però els diners als ajuntaments que sempre fan falta, no són l’única solució. L’autèntic desllorigador és no deixar marxar els pagesos i els pastors de la terra no amb les indemnitzacions que reben actualment. La solució com ja he manifestat moltes altres vegades és pagar-los la seguretat social i aportar un sou base interprofessional mínim per la subsistència familiar, evitant així l’abandó de les terres.
Les subvencions del govern arribaran als ajuntaments, però què es podrà solucionar si els pagès i el pastor ha marxat fora del poble i abandona la casa on va nàixer i les terres s’ermen? Està bé que barris i cases es puguin reedificar, però seria molt millor que la casa no s’hagués de reconstruir, no haver d’actuar sobre el barri, i les terres poguessin continuar treballades. La previsió és millor que haver de solucionar el problema quan ja s’ha creat i a vegades de fa anys. Molt bé pel govern però caldria d’estudiar millor la problemàtica per solucionar les deficiències del món rural amb actuacions directes sobre els professionals. Les subvencions percebudes per les DUN actuen com incentiu però de cap manera arreglen el problema.
*Anton Monner, Gandesa
Fes el teu comentari