S’han aprovat els pressupostos estatals amb el suport de 10 partits polítics que entre tots van aconseguir més de 12 milions de votants. Aquesta és la gran victòria de Pedro Sánchez. Però per Feijoó i, els seus companys de viatge VOX i Cs, és la gran derrota per Espanya perquè ho ha aconseguit gràcies al suport dels independentistes que pretenen destruir “la nación espanyola”.
Al Congrés de Diputats hi ha dues maneres de veure les coses: uns que necessiten 10 partits polítics per aprovar els pressupostos i els altres que acusen els catalans d’aprofitar-se d’Espanya perquè, segons afirmen, els donen més diners que a ningú, indulten els presos i ara, per a “colmo”, anul·len el delicte de sedició. O sigui que pels diputats espanyols, els catalans, tenim la culpa de tot, i som els que més ens en beneficiem per donar suport als pressupostos de Sánchez. Conseqüentment se’ns ha de collar ben curt per tal que acabem sotmetent-nos, callats i obedients a ser bons espanyols.
Per aquest motiu, ens obliguen a usar la seva llengua i l’han de fer prevaldre com si fóssim ciutadans de segona. A nosaltres no ens deixen parlar el català al Congrés, ens obliguen a impartir classes a les nostres escoles en el seu idioma i les lleis –justes o injustes- son les seves i les mesuren com volen. Els jutges –no tots- moguts per la seva ideologia més que per la jurisprudència, les apliquen segons si “son de los nuestros o son catalanes”. Tenim un rei, fill d’un altre rei que com els seus antecessors ha hagut de marxar “per cames” per la indignitat dels seus actes, que demana repartir llenya per aquells que no li agraden. Tenim uns serveis policials que servint-se de la ideologia espien els opositors polítics, i una policia patriòtica que falsifica relats i en moments electorals diuen que un o altre polític tenen diners amagats a Suïssa sabent que la notícia era falsa per canviar els resultats electorals. I una premsa que difon fal·làcies impunement. I malgrat tantes accions autocràtiques afirmen que Espanya és un país democràtics homologable a Europa. Sembla clar que el Congrés de Diputats és més un “desafinat orgue de gats” que un grup de polítics responsables que han de treballar pel bé de tots de forma igualitària. L’ histrionisme dels diputats d’un i altre bàndol no té límits; quan es va votar per la sedició, un dels grups va fer aixecar tots els diputats a una, per evitar que algun d’ells negués el que Sánchez demanava.
El doble llenguatge del president del govern queda palès quan s’aproven els pressupostos, que fent de repartidora, assigna tant o quant per aquell o l’altre projecte. I així els pressupostos d’obra acabava del 2021 a Catalunya és del 34% i a Madrid del 184%. Tenim l’exemple de la variant de l’N-420 de Gandesa-Corbera, aprovada el 1995, i han passat 27 anys i hi circulen dotzenes de camions de porcs cada dia per dins la població, amb les corresponents pudors que deixen en el seu pas. Ara prometen al pressupost del 2023 que faran nous estudis per construir-la pel proper exercici. Això succeeix amb el Corredor del Mediterrani que passa pel Manzanares, o inversions promeses i pressupostades que per una raó o altra mai s’arriben a acabar. En canvi a Madrid se’n construeixen més de les que es pressuposten quan la seva presidenta Ayuso afirma “que todo se va a Catalunya”. Per l’efecte de capital s’hi ha de sumar els imports que van per la Casa Reial, els ministeris, els diferents tribunals i l’exèrcit que sumat puja 7.000 milions d’euros. Mentre Madrid s’engrandeix, els altiplans castellans es despoblen i perden riquesa.
I el doble llenguatge prossegueix quan el dèficit fiscal de Catalunya resulta insultant amb la quantitat que marxa a Espanya i no torna que cada dia es podrien construir dos nous hospitals a Tortosa. El 2014 s’havia de renovar el finançament autonòmic i han passat 8 anys i el senyor Sánchez ho mantén, perjudicant clarament els interessos dels catalans. I per aquest motiu no es poden construir escoles, pagar les assistències socials, construir carreteres, pagar els metges adequadament i dotar el país de serveis dels serveis necessaris.
També el doble llenguatge de Sánchez es produeix quan no accepta investigar els espionatges telefònics dels polítics catalans. Es posa al costat del PP, de VOX i Cs per tal que no es descobreixi la brutícia que envolta a tots plegats, començant pel mateix PSOE. I el doble llenguatge prossegueix amb el tema de la sedició i el canvi per les manifestacions tumultuoses, on el doble objectiu és parar qualsevol manifestació favorable a la independència i atrapar “el huído” Puigdemont, com ho manifesta públicament ell mateix, també la seva vicepresidenta i el mateix Salvador Illa. Saben perfectament que el jutges del procés van actuar parcialment i moguts per la seva ideologia política. Saben que amb un tribunal imparcial mai s’hauria pogut penalitzar amb 100 anys de presó per delictes que no existien. I per més doble llenguatge van donar suport a Mariano Rajoy a l’aplicació del 155, i Iceta i Salvador Illa es van manifestar al costat de VOX, PP i Cs a Barcelona quan el va convenir electoralment, contra l’independentisme.
Per tant el bàndol de la dreta, seguidors dels postulats franquistes, i el PSOE, catalogats d’esquerres, tots plegats, persegueixen la voluntat de la majoria dels catalans quan demanen la independència. Els primers fan de “dolents” atacant-ho frontalment i els segons, amb bons consells, enganyant-nos tant com volen amb les taules de diàleg, amb pressupostos tipus repartidora, promeses que mai no s’acaben complint, i amb comissions d’investigació que no permeten formar-les per no sortir-ne embrutats, actuen de mateixa manera. El doble llenguatge contra Catalunya del PSOE i del seu president queda més que demostrat.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari