Plaça dels Estudis de Tortosa, 10 del matí. Tot i que lluïx el sol per damunt les teulades, un aire gelat com la gana s’arremolina contra les vetustes parets que allotgen la seu judicial a la capital del Baix Ebre. Dos figures arrenglerades de gairó es projecten retallades contra aquells murs per acció de l’ombra.
—Pren, Sisqueta. Has fet una bona faena.
—Això me pareix, Moixó. Que sàpigues, això sí, que un cop travesse les portes del Jutjat ja no hi haurà marxa enrere. N’ets conscient, tat? La premsa se’n farà ressò.
—Perfectament. Tirem-ho avant.
—Pos no ne parlem més. Espera’m aquí fora que jo de siguida sortiré.
I l’abric negre fins als peus de Sisqueta desapareix engolit per la gorja que dona accés al Jutjat d’Instrucció de guàrdia. Moixó es queda sol a la plaça, pensarós, mentre rellegeix el document que li ha redactat la seua amiga.
AL JUTJAT
Moixó Cabut del Niu, amb DNI 33 555 777 C i domicili al passatge de la Puput, 5, de Barcelona, comparec en aquest Jutjat. M’assisteix la lletrada M. Sisqueta dels Remeis i les Virtuts Trias de Fages i González-Stewart.
Formulo una DENÚNCIA PER MALVERSACIÓ D’ESPERANCES, ASSASSINAT DE SOMNIS I ROBATORI DE POSSIBILITAT DE NOVES GLÒRIES contra el Futbol Club Barcelona, amb domicili social al carrer d’Arístides Maillol, s/n, de Barcelona.
Fets
1. He sigut soci de l’entitat esportiva Futbol Club Barcelona d’ençà que vaig vindre al món. Per verificar-ho acompanyo la demanda amb una fotocòpia del carnet actual de soci.
2. L’anterior president del club, Josep Maria Bartomeu Floreta, va tancar l’exercici 2020-21 amb unes pèrdues de 481 milions d’euros, tal com consta en la documentació present a la due diligence financera sobre la gestió econòmica del club encarregada per l’actual directiva. Unes pèrdues que es fonamentarien en la retallada d’ingressos per causa de la covid però sobretot per una discutible política esportiva basada en fitxatges de jugadors mediocres pagats a preu d’or (Coutinho, Griezmann, Arthur, Malcom, André Gomes, Arda Turan…) i en la renovació a l’alça de jugadors veterans en franc declivi (Sergio Busquets, Gerard Piqué, Jordi Alba, Sergi Roberto, Luis Suárez o Lionel Messi).
3. L’actual junta, encapçalada pel president Joan Laporta i Estruch, si bé va emprendre accions legals contra la junta anterior —sense cap fruit palpable—també ha dut a terme pràctiques de benefici dubtós per al club, com no comptar amb un pla esportiu definit i confiar a la improvisació el destí esportiu del club, cosa que queda perfectament manifesta en la contractació improvisada a meitat temporada passada d’un inexpert Xavier Hernández com a tècnic del primer equip, per a confiar-li el timó d’una nau de l’envergadura de la del F.C. Barcelona.
4. La junta actual també va modificar el plec de condicions establertes per a les empreses que volien optar a la remodelació del nou Camp Nou per afavorir la constructora turca Limak —l’adjudicatària final de l’obra—, que únicament ha construït un estadi de menys de 30.000 espectadors en la seva trajectòria. Un fet que s’uneix a la polèmica que va suscitar la unió temporal d’empreses creada per supervisar les obres, acusada de manca d’experiència justament en la construcció de recintes esportius pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
5.Tant la junta actual com les anteriors fins a l’època de Joan Gaspart van efectuar pagaments a empreses properes al vicepresident del comitè d’àrbitres José María Enríquez Negreira, la qual cosa no constitueix un delicte en si mateixa però ens fa dubtar, vistos els magres resultats obtinguts en el col·lectiu arbitral, de la inutilitat dels pagaments, a banda de ser totalment amoral.
6. Quant als fitxatges d’estranyes i exòtiques perles que no han acabat eclosionant ni il·lusionant els culers més acèrrims i entregats (com Emerson Royal, , cal indicar que a la forta decepció pel seu penós pelegrinatge per can Barça, cal afegir-hi l’estupefacció que provoquen els preus que per ells es van arribar a pagar i els tripijocs que es van emprar per a desfer-nos d’ells, més dignes dels trilers que habiten per Plaça Catalunya que d’una directiva en cara i ulls. Només cal recordar l’estrambòtica jugada per la que es va canviar el cromo del jove Arthur Melo pel veterà Pjanic amb l’ara sancionada Bella Signora.
7. Les renovacions de les velles glòries, amb contractes estratosfèrics i d’una durada poc menys que sempiterna- que van convertir a la plantilla blaugrana en la més ben pagada i despòtica de tot Europa. La directiva no va saber imposar-los uns mínims límits ni disciplina, tornant-los uns nens pijos i malcriats que tenien anul·lats els diferents entrenadors que han passat per la banqueta del Barça. Recordem els escarnis públics als que va ser sotmès Setién, o el paper de submisa titella en què va acabar reduït Valverde.
8. No deixarem de banda l’actitud dels jugadors, que no han demostrat el menor compromís quan l’entitat els ha necessitat. Negant-se a abaixar-se els sous i limitant-se a diferir-los amb interessos, com si fossin la mateixa reencarnació de l’Aliona Ivánovna tornada a la terra en forma de plantilla de futbol.
Fonaments de dret
1. El codi ètic del FCB estableix en el seu punt 2 el principi de RESPONSABILITAT, segons el qual s’assoleixen els reptes tenint en compte l’impacte global de les decisions i actuacions, i s’assumeixen les conseqüències d’aquestes.
2. El codi ètic del FCB estableix en el seu punt 2 el principi de TRANSPARÈNCIA, segons el qual es treballa perquè totes les seves actuacions puguin ser reportades manera veraç, clara i contrastable.
3. El sentit Comú, l’Amor al Club i un mínim de vergonya i dignitat.
Sol·licito:
1. Que admeti la demanda i els documents adjunts.
2. Que dicti sentència per la qual es condemni el Futbol Club Barcelona a emetre un comunicat públic en què demani perdó a tots els socis i simpatitzants per la vergonya que ens està fent passar els darrers anys.
3. Que inhabiliti els dirigents actuals i els passats per a l’exercici de qualsevol càrrec en entitat esportiva, excepte si aquesta es tractés del Jesús Catalònia o de la Penya Madridista Baix Ebre i Montsià.
4. Que enviï als jugadors que s’han comportat com a mercenaris venint de la cantera, o que no han suat la camiseta quan el club els ha pagat sous exagerats, a tenir una entrevista amb els components de la selecció de Costa d’Ivori de la Copa d’Àfrica del 2000, per a que aquests els expliquin com se les va gastar el seu govern després d’haver decebut a l’afició del seu país en l’esmentat torneig
Tortosa, 27 de febrer de 2023
Fes el teu comentari