‘Sisqueta i Moixó: Kinder sorpresa’

Aquesta setmana, la Sisqueta i el Moixó s’han animat a participar en un concurs radiofònic en què, si encertaves en directe les cinc preguntes que el locutor feia sobre la història del Barça, t’enviaven un premi sorpresa via missatger per haver superat el repte. I dit i fet; des del pis de la Sisqueta, els dos amics dimecres van saber respondre amb encert les rebuscades qüestions que el conductor del concurs els va disparar. Repòquer de respostes correctes als interrogants plantejats sobre qui va ser el primer peruà en vestir la samarreta blaugrana, quin estadi va veure debutar Maradona com a jugador culer, en quin altre equip de la lliga a banda del Barça va jugar deu partits Johan Cruyff, quants gols va fer Amunike en la seva etapa blaugrana i quines dues finals europees es va perdre Guillermo Amor per sanció. Tota una exhibició de coneixements en clau blaugrana que va deixar bocabadat el locutor del programa per la immediatesa en les respostes, la qual cosa va descartar de totes, totes la menor sospita d’haver fet servir la trampa de Google o del xat GPT per trobar la resposta adient a cada qüestió. 

—Si és que a natros, per tallar l’abadejo, no mos calen informes d’àrbitres ni convidar ningú a la llotja del Bernabeu —presumí Sisqueta en antena després d’encertar l’última pregunta.

El cas és que avui dilluns al matí, passada la ressaca de l’agònica victòria del Barça a San Mamés, el Moixó espera la trucada de la seva amiga per saber quin serà el premi que, al voltant de les onze, li serà entregat de mans del missatger enviat pel programa radiofònic. A les travesses de tots dos amics hi figuren, com possibles regals, un parell de camisetes oficials (encreuant els dits que no es tractés del psicodèlic model dissenyat per a l’any en curs, que més s’acosta a un pijama que a una peça digna i seriosa per fer esport, ni tampoc del de la temporada anterior, gasòfia sense remei per a la qual els nostres amics es van estalviar comentaris), però també cap com a possibilitat que el present es pugui tractar d’un parell d’entrades per al Palau blaugrana o, qui sap si per la proximitat de la data, per al clàssic que es jugarà contra l’etern rival el diumenge vinent, dinou de març a l’Spotify Camp Nou…

Finalment, el mòbil del Moixó es posa a tremolar, amb una sintonia accelerada, gairebé sincopada, a to amb l’excitació que el moment requerix, per tal d’anunciar a la pantalla la trucada entrant de Sisqueta.

—Què, Sisqueta, ja ha vingut el repartidor? —Li pregunta el noi, tocant fusta i esperant que la seva amiga li digue que per Sant Josep estaven convidats a la cremà del Madrid a can Barça.

—Sí! Acaba de deixar-me el sobre, ara mateix!

—Un sobre?! —exclama Moixó, sabedor que els seus desitjos estan prenent forma i que, difícilment, en un sobre podien cabre un parell de samarretes ni altres articles de marxandatge.— Per què no l’has obert? Obre’l, dona, va, obre’l de siguida!

—He volgut esperar a trucar-te, impacient, i així compartir l’alegria junts, que sempre és més emocionant. Però ja vaig!—diu veloç ella, per bé que després es queda en silenci durant un dilatat instant que, a orelles del Moixó, sembla més llarg que una tanda de penals; que estrany, molt estrany que la seva loquaç amiga no bade boca després d’haver profanat el sobre per llegir-ne un contingut que havia de sonar a música celestial.

—Sisqueta, seguixes aquí? Com és que no dius res? Per què calles? —la interpel·la Moixó, ansiós perquè la seva amiga li desvele el contingut de la misteriosa plica— Què hem guanyat?

—Un parell d’entrades a l’Spotify Camp Nou—respon ella obedient, mentre Moixó comença a fregar-se les mans a l’altre costat de la línia— per vore la Final Four… —encara afegeix, entretallada, rebaixant les expectatives de l’amic, que ja començava a pensar en clau de cistelles i esmaixades— de la Kings League. (Silenci dramàtic) Este 26 de març i a tribuna —rebla finalment ella amb un to de veu que no desentonaria en una mestra de cerimònies d’un tanatori.

—…. Com? La Kings League? Però què és esta aixecada de camisa, Sisqueta? Fea molt de temps que no me sentia tan ultratjat. Tens lo missatger encara aquí?

—Ai, Moixó, no, ja ha marxat. Esta gent van a preu fet i en los nervis del moment i la trucada l’hai dixat marxar. Que per a què el vols al xicuelo este? —encerta a preguntar Sisqueta.

—Ja t’ho diré jo per a què lo vull, perquè se li girà faena a l’empresa de missatgeria. Dius que les entrades són per a la final de la Kings League, tat? —brama lo Moixó amb un to de veu que augura marejada més enllà del golf de Sant Jordi…

—Això mateix, ben claret que ho diu. Igual que també posa que són per a tribuna, al costat dels organitzadors.

—Al costat dels organitzadors de la Kings League, eh? Pos, espavil, Sisqueta, agafa un sobre i bolígrafo. I apunta esta adreça que ara te diré.

—Quina te’n ronda, Moixó? —l’inquireix ella que de sobte veia el seu amic molt prompte reconfortat.

—Tu apunta, apunta —la talla ell gairebé immediatament—: carrer Nou de Sant Francesc, local 15. Barcelona 08002.

—Ahà —i lo Moixó sent com ella gargoteja a l’altre costat del mòbil—. Ja ho tinc, Moixonet. Però me diràs a qui enviarem lo premi este tan sucós de les entrades a tribuna per vore la Kings League?

—Faltaria més. Los immensament afortunats que, d’improvís, podran meravellar-se de tan excels espectacle en viu i en directe lo 26 de març seran dos persones de l’ASOCASCOL.

—Asocasquèèè? —a penes pot si regurgitar les paraules Sisqueta.

—L’ASOCASCOL, Sisqueta, l’Asociació Casal Colombiano de Catalunya. Segur que a estos los farà més il·lusió que a tu i a mi vore la final en directe. I al costat dels organitzadors, clar. Això penso que els farà més goig encara.

—Ben pensat. Segur que Piqué i companyia estaran entusiasmats que els porten chicharrones i enyucados, sobretot l’Ibai, però trobo que Geri més —somriu Sisqueta ara que ja ha clissat la pensada del seu amic.

—Canviant de tema, tu te’n recordes de Lineker? 

—Sí, sí, Lo davanter anglès que Cruyff va acabar posant d’extrem. Però per què me’l mentes ara a Gary?

—Res, coses meues, coses meues i de la BBC.