• Qui som?
  • Anuncia’t
  • Contacte
Marfanta
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
Marfanta
No Result
Veure tots els resultats
Home Diàleg

Els canvis socials dels últims 50 anys

per Anton Monner
19 de març de 2023
4 minuts aprox.
0 0
0
‘El despoblament rural’, el nou llibre d’Anton Monner amb les claus per revertir la situació

Anton Monner.

Les darreres setmanes hem viscut esdeveniments reiterats referents a les dones amb “el sí és sí”, amb la llei de l’avortament i sobretot en destapar-se cada dia casos de violacions. La societat, en tots els aspectes, evoluciona a passos agegantats. En solament deu anys el tomb ha estat espectacular. La gent jove no ho capta amb la mateixa intensitat dels que ja tenim anys; nosaltres hem viscut els canvis i hem passat del no res, o del molt poc, a tenir-ho tot. No per això la nostra infantesa, sense disposar de gaires eines, fou trista. Ben a l’inrevés! Els xiquets i xiquetes ens passàvem la vida al carrer, en sortir d’escola, jugàvem a infinitat de jocs. Allí apreníem a competir i tornàvem a casa per dinar, per berenar o perquè es feia fosc. Jugàvem a jocs que avui han desaparegut però gaudíem molt, arribàvem cansats i bruts perquè els carrers eren de terra però ens divertíem força.

Els habitacles d’aquell temps no tenien calefacció i a la majoria hi vivien com a mínim dues generacions, amb els germans dels avis i pares si no s’havien casat. Podien habitar-la perfectament entre sis i deu persones que convivien plegats fins que es morien. Als baixos de les cases hi tenien la mula i el porc i a la golfa, els conills, les gallines i els coloms. El cap de casa tenia preferència per ocupar el lloc més calent i juntament amb ell, els més vells de la família. Disposaven d’una llar de foc que es nodria de la llenya del camp. Als iaios, se’ls habilitava l’indret més proper al foc per disposar de més escalfor. Les cases humils, només fa setanta anys, estaven mal habilitades i algunes tenien cortines per evitar els aires corrents, les finestres no ajustaven prou i les portes principalment servien pels tancaments exteriors. La temperatura ambient variava ben poc de l’exterior; els murs protegien el vent i de l’entrada directa del fred de l’exterior. Les dones quan ja havien acabat les tasques de la casa disposaven d’una taula escalfa-robes amb un braser on s’hi havia dipositat les brases del foc, i amb les cames a l’interior tapades per unes faldetes gruixudes, i ben abrigades dels cos es mantenien calentes. Al llit s’hi posaven algun escalfallits per evitar la fredor impregnada durant el dia. A les cases més arreglades ja disposaven d’estufa que escalfava el menjador i la cuina. Durant els trenta anys darrers, la calefacció s’ha imposat i les portes i els tancaments hermètics eviten els corrents d’aire.

Anunci

Als pobles petits la majoria eren pagesos i la gent vivia de la terra. Els municipis tenien serveis, com botigues, forns, ferreries, funcionaris dels serveis públics, com mestres, metge, agutzils, entre altres. Alguns professionals ja disposaven de més comoditats a la llar però, ni de molt, comparables a l’actualitat. A Gandesa, fa 90 anys ja disposàvem d’aigua a les fonts públiques i poc a poc es van instal·lar l’aigua corrent dins els habitacles. Recordo els anys 50 fins el 70 del segle passat, quan no plovia els pous tenien poca aigua per abastar la població i s’havia de racionar, repartint un màxim de dos cantis de 20 litres per casa. La llum va arribar uns anys abans però es va anant introduint suaument i fins els anys 50 no va ser general, i alguns indrets  de les cases encara es continuava usant els llums d’oli o el carburo. 

Els pagesos, sobretot a les finques allunyades del poble, s’hi quedaven tota la setmana. Marxaven el dilluns i tornaven el dissabte quan es feia fosc. Prenien alguna cosa per menjar de casa però s’alimentaven dels que tenien a l’hort o de la caça que arreplegaven cada dia. El diumenge anaven al barber a afaitar-se i era l’únic dia que convivien en família. La roba igual interior com exterior, se la canviaven cada 15 dies i no hi havia dutxes. Les dones atenien les necessitats familiars començant pels iaios i acabant pels infants. Anaven a rentar la roba als rentadors públics, el pa normalment se’l feien de casa portant-lo al forn a coure, feien el menjar a la mateixa llar que s’escalfaven i en temps de collita o de molta feina al camp, acompanyaven als marits per ajudar-los a veremar, a esbrotar o espuntar la vinya, o batre. 

Els escolars portaven un tronquet cadascú per l’estufa i escalfar l’aula. Amb un sol llibre enciclopèdic estudiaven tots els cursos de primària. Les classes de cada curs estaven repletes d’alumnes amb una mitja de 60 per aula. En temps de la dictadura, les nenes estaven separades dels nens. Quan els pagesos tenien molta feina al camp, se’ls dispensava i acompanyaven als pares a ajudar-los. Molts pocs continuaven estudis a la secundària i menys encara a la universitària. 

Als darrers 20 anys, encara que la societat ha anat evolucionant durant els últims 50, tot ha canviat. Les dones treballen i en disposar d’un sou, les relacions familiars s’han transformat. I ha canviat tant que una separació matrimonial que només fa 40 anys resultava ser un escàndol públic, avui és el pa de cada dia. Les parelles cada cop tenen menys fills i alguns han de viure amb pares i mares nous, sobrevinguts per les separacions. Només fa 10 anys, el “sí és sí” o l’avortament a noies de 16 anys resultava impensable que s’hi pogués arribar. Ara amb l’ús dels aparells mòbils i les plataformes informatives que hi porten annexes, el món dona tantes voltes, que un adolescent de 15 anys, li resulta impossible poder comprendre com van viure els seus pares, avis i besavis. Serem capaços els humans d’absorbir tants avenços, amb tant poc temps, destruint el passat i poder racionalitzar el futur?   

*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.

Tags: Anton MonnerDiumengeMRFGandesaMemòriaOpinióSocietatTerra Alta

Anunci

Entrada anterior

‘Guanya Tortosa’: la conversa entre Jordan i Grau en què tanquen l’acord Movem-PSC

Següent entrada

El jaciment protohistòric de la Gessera, a Caseres, recobra el seu passat sagrat coincidint amb l’equinocci de primavera

Related Posts

I tu, què n’opines del nou carrer Cervantes?
Diàleg

I tu, què n’opines del nou carrer Cervantes?

fa 3 hores
Anton Monner: ‘A la Terra Alta fem llum per a un milió d’habitants, és incomprensible’
Diàleg

El Ejido: un mar platejat de plàstic i ric per l’esforç de la seva gent

fa 3 hores
‘Sisqueta i Moixó: Kinder sorpresa’
Diàleg

‘Sisqueta i Moixó: Kinder sorpresa’

fa 2 setmanes
Així serà la renovació de la plaça Alfons XII de Tortosa, a un sol nivell i amb pèrgola solar
Diàleg

Municipals verdes

fa 2 setmanes
[#Eufòria #02×3] El nivell no és tant alt com sembla
Diàleg

[#Eufòria #02×3] El nivell no és tant alt com sembla

fa 2 setmanes
‘El despoblament rural’, el nou llibre d’Anton Monner amb les claus per revertir la situació
Diàleg

Espanya vers Catalunya: diàleg mai, repressió sempre

fa 2 setmanes
Tortosa aprova el pressupost del 2021 per als hospitals municipals
Diàleg

L’agraïment d’una família: ‘L’Hospital de Jesús. Una escola d’humanitat’

fa 3 setmanes
EL PSC veu complicat fer ara una moció de censura contra Esquerra a Roquetes
Diàleg

‘Més polítiques a la política’, per Georgina Ebrí

fa 3 setmanes
El millor del Mobile World Congress
Diàleg

El millor del Mobile World Congress

fa 3 setmanes
Veure més
Següent entrada
El jaciment protohistòric de la Gessera, a Caseres, recobra el seu passat sagrat coincidint amb l’equinocci de primavera

El jaciment protohistòric de la Gessera, a Caseres, recobra el seu passat sagrat coincidint amb l'equinocci de primavera

Imatges inèdites de Tortosa i del Delta durant el segle XIX, en una exposició als Reials Col·legis

Imatges inèdites de Tortosa i del Delta durant el segle XIX, en una exposició als Reials Col·legis

Ercros farà un tancament gradual de la planta de Flix, mentre tindrà estoc

Ecologistes en Acció dubta de la viabilitat de fer una planta d'hidrogen i amoníac verd al complex químic de Flix

Fes el teu comentari

Facebook Twitter Instagram Youtube

QUI SOM?

Marfanta

Marfanta.com és el diari digital de les Terres de l'Ebre, a la xarxa des del 2005. Altres mitjans del grup Doble Columna són Canal 21 Ebre i el periòdic mensual Cop d'Ull.

ÚLTIMS ARTICLES

  • I tu, què n’opines del nou carrer Cervantes?
  • El Ejido: un mar platejat de plàstic i ric per l’esforç de la seva gent
  • Martín Santos celebra l’acord entre Movem Tortosa i el PSC: ‘És un acte de valentia’

Categories

  • Actualitat
  • AGÈNCIES
  • CONTINGUT ESPECIAL
  • Creació
  • Diàleg
  • Especial 28;-D
  • Fotonotícia
  • General
  • Pantalla Completa
  • Xalera Còmics

© 2019 Marfanta.com - Avís legal - Política de cookies - Made with ❤ by Incubalia.

No Result
Veure tots els resultats
  • INICI
    • QUI SOM
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ

Benvingut un altre cop!

Login to your account below

Forgotten Password?

Crear un nou compte!

Fill the forms bellow to register

All fields are required. Log In

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In
Aquest lloc utilitza cookies. Continuant amb la navegació estaras donant el consentiment per poder utilizar aquestes cookies. Visita la nostra Política de cookies.