Silencis

Les relacions de parella  requereixen una negociació permanent en moltíssims aspectes. I és normal: es tracta de dues persones úniques, cadascuna filla de la mare i del pare, compartint les vides. Fins i tot la millor parella de l’univers té les seves baralles de tant en tant. De vegades, quan aquestes baralles són molt més intenses del que ens agradaria, i es diuen autèntiques barbaritats, fantasiegem amb com meravellosa seria la pau perpètua. És una utopia. I l’alternativa, mantenir-se callats en lloc d’afrontar les desavinences, definitivament és molt més destructiva que els combats dialèctics. Si ho pesem bé, no té gaire sentit estar en una relació i recórrer al silenci, atès que no només saboteja la línia de vida d’una parella saludable, sinó que també ofega les necessitats expressives individuals.

Les paraules anomenen allò que sentim, controlen i limiten els nostres sentiments i es pronuncien sobre un fons de silenci necessari. Les persones que saben escoltar també saben guardar un silenci actiu, promogut pel desig de saber. En principi, per poder escoltar cal haver après a escoltar-se un mateix, ja que, si tenim massa confusió interna, no voldrem escoltar els desitjos, els sentiments o les frustracions de l’altre, perquè ens evoca alguna cosa reprimida al nostre interior. En aquests casos, el silenci es converteix en una defensa per no saber què ens passa i un mur per no escoltar. Quan passa a una parella, l’altre es pot sentir abandonat, rebutjat, i el malestar deteriora la relació.

Hi ha moments en què les paraules no es poden pronunciar i el silenci s’imposa. De vegades, l’emoció és massa intensa perquè les paraules la continguin i val més guardar silenci, si serveix per buscar paraules adequades. El silenci conté allò que és difícil d’anomenar. Ens pot separar dels altres, però també connectar amb el nostre ésser. No només les paraules ens ajuden a comunicar-nos, també els silencis. Però els silencis mantinguts, l’absència de paraules que inicien una conversa, acaba perjudicant la convivència de la parella i produeix un distanciament físic i emocional. No podem esperar que l’altre endevini allò que ens passa. No podem esperar que conegui els nostres desitjos, ni les nostres cabòries o pensaments. La millor comunicació no són els silencis, sinó les paraules, i com més clares i transparents siguin aquestes paraules molt millor.

El silenci en la relació de parella neix després dels desacords no resolts, discussions o fortes baralles i sobretot per desenvolupar una actitud d’evitació, la qual segurament es va generar per la gran necessitat de no tornar a viure situacions tan desgastants. Però el silenci no només pot ser contemplat com una actitud evasiva sinó també com una forma de càstig envers la parella, és a dir, aquí és quan el silenci és una forma de manejar el control en la relació; aquesta és d’una manera molt subtil que passa quan, en no expressar encara que sigui en forma inconscient el que pensa, genera a la seva parella angoixa, preocupació, tristesa i indiferència i per tant li permet tenir el control de la situació, de les reaccions i comportament de l’altre.

Quan el silenci està impregnat en una relació, és difícil buscar una oportunitat per resoldre les diferències o desacords en parella, ja que obstrueix totes les oportunitats. En aquests casos, el silenci s’utilitza per controlar el comportament de l’altre, actuant com un bloquejador de pensaments i sentiments que ens priva de la possibilitat de tenir un diàleg autèntic.

El silenci, en alguns casos, pot portar fins i tot a la desesperació, sufoca la relació, és altament destructiu, ja que l’expressió de la veu és una afirmació de la vida. Les persones que generalment prefereixen el silenci poden intentar defensar-se, dient que “no serveix de res parlar, ja que l’altre no m’escolta”, o que “tot el que digui serà usat en contra meva”, o “per què dir el que penso si no és igual a pensar, simplement no és vàlid”. Però encara que aquesta actitud sigui comprensible, és altament perjudicial.

Quins efectes pot tenir la manca de comunicació en la parella? Cada parella és un món i cada món de parella tindrà les seves pròpies dificultats i problemàtiques, però quan no saps de què parlar amb la teva parella o hi ha problemes en la comunicació, això acabarà creant distàncies que molts cops són dificils de revertir. 

Perspectiva negativa de la parella: quan les formes de comunicació en la relació no són les adequades, les persones acaben projectant negativitat cap a l’estimat/da. Per això, la manca de comunicació en una relació pot arribar a acabar amb una trencadissa.

Manca d’intimitat: els silencis fan que existeixi un distanciament en la relació. Si no em sento bé amb la meva parella, pot succeir que tampoc tingui ganes de compartir intimitat sexual amb ella.

Sentir-se invisible o desconegut: quan una persona creu que el seu estimat/da no la comprèn ,ja que no hi ha una bona comunicació en la relació, sol acabar pensant que aquest és invisible per a ell o ella. 

Soledat: sentir-se sol dins d’una relació pot indicar que tu i la teva parella, tot i parlant, no sabeu comunicar-vos eficaçment. La solitud dins una relació pot acabar amb la relació,  per la falta de comunicació.

Així com hi ha paraules oportunes, hi ha també silencis necessaris. Però hem de tenir present que la comunicació en parella és la clau per al benestar d’una relació, ja que fa que cadascú conegui el que és significatiu per a l’altra persona. No es dóna per fet res, sinó que qualsevol tema, per superflu o difícil que sembli de comunicar, es comparteix amb l’altre.  

*TONI PONS és farmacèutic i professor.