Aquest Sant Jordi 2028, el nou Espai Barça llueix radiant en la seva estrena oficial, un any més tard del que estava previst d’inici, però per fi resplendent i acabat. Tot i que si hem de ser justos, de les promeses inicials en queda ben poca cosa i el producte final no dista gaire de ser una mena d’outlet per a turistes i passavolants a l’estil de La Roca Village, això sí, amb els colors blaugranes i el nom dels patrocinadors a tort i dret.
Aquests petits detalls no semblen importar la gent blaugrana, que s’aplega a les zones limítrofes del rebatejat Goldman Sachs Camp Nou, després que vencés el contracte amb Spotify. Els nostres estimats Sisqueta i Moixó no en són una excepció i han quedat a l’ombra de la recentment inaugurada estàtua de la Família Messi (Jorge i Matías Messi inclosos, en un gest a l’astre argentí que no va estar exempt de polèmica) per passejar la tarda de la Diada de Sant Jordi i comprar un llibre i una rosa cadascun a les paradetes que, per a tan assenyalada ocasió, han plantat a la zona del centre comercial Nou Camp Nou.
—Ha quedat majestuós, tota una filigrana Moixó! Però no sé si m’agraden gaire les pantalles publicitàries anunciant tractaments capil·lars a clíniques turques ni tampoc això d’“Automòbils Ratera”, el nostre flamant patrocinador. Te’n recordes quan tota la culerada vam posar el crit al cel per lluir alguna marca a la camiseta que no fos UNICEF? Qui ens ho havia de dir com havíem d’acabar veient-nos…—sentencia amb cert punt d’amargor Sisqueta, si bé el seu amic prova de contrarestar dient-li:
—Sí, però almenys és una empresa d’aquí. Pensa que Goldman Sachs s’ha fet amb el 49% de les accions del club i és qüestió de temps que passen a controlar la majoria de l’accionariat. I quan això passe, enyorarem a n’esta gent dels Automòbils… Però en un dia com avui, no vull pensar en panorames foscos, que el mal arriba sense buscar-lo.
—Tens raó, regalem-nos un llibre a cadascú que mos ajudarà a passar el tràngol! Mira, entre les paradetes, hi són totes les plomes blaugrana més reconegudes…
Efectivament, sota un sol de justícia que flagel·la els nombrosos implants que tan de moda s’han posat entre l’afició culer, escriptors i escriptores despatxen fileres de lectors emocionats al ritme de la rúbrica de les signatures estampades sobre els exemplars acabats d’adquirir.
Així, Ronald Koeman presenta per enèsima vegada el seu clàssic Laporta me dijo mil veces que Xavi no sería su entrenador. Uns metres més enllà, Ansu Fati i Bojan Krkic fan temps mentre esperen Riqui Puig i Gerard Deulofeu per posar amb els fotògrafs i fer oficial el llançament del recull de contes Mites i llegendes dels prodigis de la Masia. Al costat de la seva taula, la periodista Cristina Cubero signa un exemplar de tapes blanc-i-blaves titulat Torna, Bartomeu!, que sembla que darrerament comença a vendre’s amb força entre l’afició més desencantada per l’inquietant rumb que ha agafat el club. Per la seva banda, a l’estand del diari Sport, un somrient Pedrerol es mira de reüll els implants de bòtox de la Cubero, sabent-se un dels guanyadors de la jornada amb la seva primera incursió en la ficció amb l’obra Fiorentino, el retrato del Don, una novel·la costumista que narra els durs inicis i posterior auge d’un humil constructor en l’ambigua Espanya dels tecnòcrates de l’Opus Dei.
Un altre dels gran triomfadors de la jornada és Pep Guardiola, que juntament amb Xavier Sala-i-Martín, ha elaborat a quatre mans el manual d’inversió De Reus a Qatar, l’abecé de la inversió per a nous emprenedors, un manual escrit amb un llenguatge planer que, per cert, s’està venent com les rosquilles gràcies a la profusa difusió que n’han fet TV3, Catalunya Ràdio, El Nacional i Rac1.
Ara bé, aquella parada amb una cua que només de veure-la espanta per la munió de xiquets, xiquetes, hòmens i dones, sobretot dones, que s’hi concentren al davant és la que l’equip de precampanya del presidenciable Gerard Piqué ha instal·lat al costat d’una lona de propaganda de rellotges Casio. De sobte, un helicòpter fent giravoltar les seves aspes brillants tal com faria una libèl·lula a la caça d’una nova presa irromp al cel amb un brunzint eixordador i aterra a les ruïnes de la Pista de Gel, reconvertida en heliport improvisat per a VIPs.
—Marxem, Sisqueta, que deu ser Piqué que ve a signar exemplars d’Un culer sense complexos. Nascut per governar. Vaig llegir que a les cinc vindria i tot just toquen ara.
Efectivament, el ramat de persones s’agita com un còctel de xiringuito quan l’helicòpter apaga el motor. I l’esvalotament ja és del tot incontenible quan la porta de l’aparell s’obre i uns fornits guardaespatlles han d’intervenir de males maneres perquè qui sigui que baixi d’aquell enginy volador pugui obrir-se pas entre la multitud enfervorida que crida: “President, president…”.
—Ai, Moixó, espera’t! Vull comprar-te un detall a l’alçada de la nostra amistat, però ni Memòries d’un culer ressentit, de Josep Maria Minguella, ni la Bíblia del Nou Cryffisme il·lustrada per Pilarín Bayés m’acaben de fer el pes —insisteix la noia, mentre el seu amic sembla cada vegada més angoixat, tant per l’oferta pretesament literària que pobla el Nou Camp Nou com per aquella febre col·lectiva entorn de Piqué.
—Jo també voldria regalar-te algun llibre xulo, que valgués la pena, però no sé si este és el puesto més indicat per trobar-lo.
De sobte, el rostre dels dos amics sembla il·luminar-se quan, al final de la immensa filera de paradetes, ben allunyada del batibull de l’esplanada del Nou Camp Nou, n’hi ha una de malgirbada amb un rètol escrit a mà que posa “LLIBRES DE SEGONA MÀ”. Sense dir-se res, els dos companys enfilen a la vegada el camí que els condueix cap al misteriós expositor on, un home encorbat i amb caputxa, els mostra un parell d’exemplars que, només veure’ls, fan que en els ulls dels nostres dos amics torni a reflectir-se la il·lusió que semblaven haver perdut només instants abans.
Finalment, Moixó li regala a Sisqueta el còmic de Jordi Culé Ya tenemos media liga i ella a ell un premonitori volum 10 de les aventures d’Eric Castel titulat El regreso, en què, després de dues temporades vestint la samarreta del PSG, l’ídol barcelonista abandona París per tornar a lluir la samarreta blaugrana.
Fes el teu comentari