Els carrers ja fan olor a eleccions municipals; obres públiques a dojo, candidats i amics saludant-te efusivament, gent mirant quines persones noves es posen a cada llista… estem davant de la festa de la democràcia, com diuen. Benvinguda sigui. Després, malauradament, no ens deixaran participar gaire en la política local fins que tornen a necessitar els vots, però vaja, és millor això que no res.
Quan arriben les eleccions, veig que hi ha gent que les agafa com el futbol, sempre a favor del seu equip-partit, i no cal donar-hi més voltes. Altra gent van canviant de vot segons els plats que ofereixen cada partit. Jo soc d’aquest segon grup – segueixo fent allò que em van ensenyar a l’institut i a casa, de mirar sense pre-condicions les opcions que hi ha i allò que proposen tots, i llavors triar. De fet, calculo que he votat com a mínim quatre partits diferents en diferents moments de la vida.
Davant de les eleccions locals, hi juguen moltes coses a l’hora de decidir; una barreja d’allò que pensem de les persones que es presenten, ja que sovint les coneixem, i dels canvis que volen fer a la ciutat. Temes més grans potser sovint queden aparcats fins les eleccions nacionals, però hi ha temes significatius que poden influir en qualsevol decisió i elecció, tant local com nacional, i us animo a reflexionar una mica sobre un tema en concret…
Des de fa uns anys cap aquí, les “festes” amb bous estan vivint un nou boom, amb més actes i més diners públics invertits en maltractar animals en nom d’una suposada diversió. S’ha parlat molt sobre els motius per acabar amb aquesta ‘festa’, i per tant no m’allargaré ara repetint tots els arguments, sinó que en faré un petit resum de tres punts claus. En primer lloc, pagar la crueltat i violència amb diners públics em sembla surrealista i fora de lloc. Segon, molts partits s’omplen la boca dient que estan a favor dels drets dels animals, però a l’hora de la realitat (bous, gossos de caça…) passen d’ells olímpicament en una mostra clara d’hipocresia i menyspreu de cara als seus votants. Però, potser el punt més greu, en la meva opinió, és quan sento parlar a jóvens que han anat als bous… ensenyar els joves que la crueltat i el maltractament és ‘divertit’ no ens pot aportar res de bo a la societat, tal com podeu imaginar. No cal ser Einstein. Per a acabar-ho d’adobar, precisament aquesta setmana he vist que fins i tot han fet una xerrada promovent la ‘festa’ en un institut ebrenc, cosa que els Serveis Territorials d’Educació em van dir que no passaria quan els vaig consultar l’any passat! Sembla que anem al revés si ara permetem normalitzar la crueltat dins dels centres educatius.
Per això, animo a tots els partits a dir prou en els seus programes electorals; que ja n’hi ha prou d’aquesta barbaritat. Sovint quan demanes això als companys i amics dels partits, salten veus dient que alguns polítics no estan a favor dels bous en privat però que no volen perdre vots. Em sembla lamentable si és així. Que vulguen permetre un espectacle públic basat en la crueltat només perquè pensen que guanyaran quatre vots dels exaltats que fan soroll, és molt trist.
I als votants, us deixo la mateixa reflexió. Mirem els programes electorals; qui farà un hospital, un servei de guarderia, invertir en tal cosa, etc. però no perdem de vista els temes grans de l’ètica que ens afecten a tots com a societat. Volem que els nostres jóvens aprenguin que el maltractament, la crueltat, els abusos i la falta d’empatia no ens porten pel bon camí? Pos, posem això com a prioritat a l’hora de triar un partit. Preguntem quins partits estan a favor o en contra del maltractament animal als nostres pobles – i això inclou Tortosa, on votaria jo, municipi on encara que els partits no volen parlar del tema, es fan bous en algunes de les seves EMD. És un tema bastant més important a llarg termini per a la nostra societat que asfaltar un carrer o fer una obra lleugerament diferent de la que farien els altres. Votem per acabar amb la crueltat.
*BRIAN CUTTS és professor i pare.
Fes el teu comentari