Escric això el mateix dia que es publiquen dos articles que fan que em caiga la llagrimeta. El primer, “L’Ajuntament de Gandesa cataloga tots els immobles del nucli antic de la ciutat”, i l’altre, “Els arxius locals: l’entelèquia de l’administració” de l’historiador de Sant Jordi, Narcís Tena Sales. Estes dues coses: d’una banda, començar a posar fil a l’agulla sobre quin és l’estat real de les cases i els carrers del nucli antic d’Alcanar, en objectius finals de millorar l’urbanisme, o incentivar-ne la reforma; i d’altra banda posar una mica d’ordre als documents continguts a l’arxiu local, són coses que al nostre municipi, simplement no s’han fet. I fins i tot m’atreviria a dir que en tots estos anys de govern absolut, no s’ha fet quasi bé res en qüestió de patrimoni i d’això el malaurat Pont dels Estretets n’és un bon exemple.
Donem una volta pel nucli urbà d’Alcanar, per exemple. El primer element que ens hi trobem, la Casa del Marquès, declarada bé cultural d’interès local (BCIL) i inclosa en el patrimoni de la Generalitat, va tenir només un titular a finals del 2016: “L’Ajuntament d’Alcanar comprarà la casa del Marquès: Es tracta d’un element patrimonial i arquitectònic de gran vàlua per al municipi que serà destinat a usos públics”. Avui en dia, set anys després, la planta baixa s’utilitza per guardar trastos de la brigada quan es fan actes públics al poble, mentre que la resta de la casa, l’únic que conté són runes per terra i uns frescos que a poc a poc van desapareixent a causa de l’erosió del temps.
Un altre despropòsit és l’arxiu local. Igual que l’historiador Narcís Tena va pensar quan va entrar a l’arxiu del seu poble per primer cop: “tots els qui han governat este poble al llarg dels anys, de veritat ningú s’ha preocupat de posar-hi una mica d’ordre?” Els documents del poble estan fragmentats (entresol, soterrani, despatxos de l’ajuntament, etc), hi ha manca de ventilació, sobrepès, humitats, fongs i rates. Evidentment, tampoc hi ha cap inventari ni cap índex. Tot este desgavell i deixadesa institucional acumulada al llarg dels anys fa que molta informació important, de caràcter històric o d’estudi, se n’està anant a altres poblacions, perquè no hi ha cap persona que voldria guardar els seus documents allà. No oblidem que l’arxiu és patrimoni documental, i no ha d’estar menystingut vers el patrimoni físic. Però bé, seguim.
Al costat de l’Ajuntament trobem la Casa O’Connor, edifici d’estil modernista, que acull el Centre d’Interpretació de la Cultura dels Ibers, i és un altre clar exemple d’edificis que tenim al poble i on fa anys que no s’hi fa absolutament res. La Casa O’Connor és gestionada pel Museu Terres de l’Ebre, i si bé no entraré en debats generats les últimes setmanes, diré que moltes de les exposicions itinerants que han tingut lloc, a Alcanar ens han passat de llarg, que la casa està tancada i quan s’hi demana accés per fer algun tipus d’acte, les possibilitats que et diguen que no són altes. Les conclusions les poden treure els mateixos lectors.
En sortir de la casa O’Connor, ens trobem a poques passes el nucli antic d’Alcanar, i esta és una altra història. A l’instagram “Alcanar turisme” hi surten fotos magnífiques, i a mi em cau la cara de vergonya en pensar què diran els visitants quan es troben “de morros” en la realitat: cases buides que cauen, carrers bruts i de mobilitat complexa, algunes de les cases, protegides també com a BCILs, també en perill d’extinció. I si enfilem el carrer nou, ens hi trobem la Torre del carrer Nou, catalogada com a bé cultural d’interés nacional (BCIN) i, sorpresa!, també s’utilitza per emmagatzemar-hi trastos. Sobre torres, per cert, hi podríem parlar llargament, perquè fora del nucli urbà d’Alcanar, s’hi troben també les de la partida La Fonda, la torre de Morralla i la del Calbo, esta última, un BCIN, en un estat deplorable i d’abandó institucional grotesc. Igual que els nius de metralladora i tots els elements patrimonials de la guerra civil que van des de Sòl-de-Riu fins al terme de la Ràpita, i que malgrat els quatre miserables cartells al llarg del lligallo de la mar (alguns, reivindicant la seua proclamació com a BCIL quan no ho són) estan en un estat d’oblit lamentable.
I així podria continuar amb la gran majoria d’elements patrimonials al nostre municipi, però no acabaria mai, així que si us plau, vatros mateixos aneu a passejar i visitar els nostres elements catalogats, i comproveu amb els vostres ulls que totes les desgràcies abans esmentades es queden, fins i tot, curtes amb el què us he explicat.
El dia 28 de maig tenim l’oportunitat de canviar això. Des de la CUP sabem que el patrimoni històric és valuós per al poble, per preservar la nostra identitat i generar una riquesa per a nosaltres i les noves generacions. Tenim un programa electoral ambiciós en qüestió de patrimoni, cultura i cooperació amb les entitats, i treballarem des del primer dia, per a que així siga.
*MARTA SANS és la número 2 de la CUP a Alcanar-Les Cases.
Fes el teu comentari