Lluita per la unitat

Som i serem. I hem de ser el que som per aconseguir les llibertats de la Nació. No poden estar subjugats indiscriminadament a l’autoritarisme espanyol. Catalunya sempre hem sigut un motor econòmic important per al sud d’Europa. Ho vam ser a l’Edat Mitjana quan dominàvem comercialment tots els ports i molts territoris de la Mediterrània. Ho hem estat durant segles i encara ho som malgrat perdre pistonada per la manca d’inversions i l’abús autoritari a favor de Madrid, on els espanyols hi concentren el poder polític, les infraestructures i l’economia. Des de sempre els espanyols ens han mirat en recel i si han pogut, ens han arruïnat. Les possessions catalanes del Regne d’Aragó, quan hi posaren les mans els espanyols, s’anaren esmorteint fins que quedaren en poder d’altres potències per especulació, desídia, mal govern i autoritarisme.  

Catalunya no pot ser tractada com una colònia. Tenim una llengua que és la nostra i ha de disposar dels mateixos drets que ells reclamen per la seva. Tenim una economia forta que l’hem de servar sense les intromissions que estableixen per debilitar-la. Tenim iniciatives innates que fa créixer empreses i autònoms. Ho disposem tot gràcies a la força de la gent;  però si poden ens ho arravaten per debilitar-nos, i a sobre amb voluntat d’humiliar-nos. No ens deixen parlar el nostre idioma a les institucions, el persegueixen a casa nostra, no construeixen les infraestructures que necessitem per desenvolupar l’economia, ens escanyen no retornant-nos els diners que necessitem els catalans per la sanitat, escolaritat, serveis socials i altres, ens prenen milers d’empreses i altres tan importants com la Caixa o el Banc de Sabadell, i sofrim el dèficit fiscal més alt d’Europa. Si disposéssim de la nostra llengua, els nostres diners i els poguéssim invertir segons els nostres criteris per atendre les necessitats, Catalunya seria un estat amb més potència que Holanda o Dinamarca; seríem un exemple a seguir dins d’Europa per la potència, per la iniciativa i la emprenedoria de la seva gent.

Aquestes darreres eleccions el sobiranisme ha perdut gairebé mig milió de vots. Són gent que desitgen la independència de Catalunya. Però com des d’Espanya ens coneixen a la perfecció, es serveixen de les institucions que nosaltres paguem amb la part dels impostos, com els tribunals dominats per la porta del darrere, la policia patriòtica, el mateix “Gobierno”, i la Corona, per subjugar-nos i tractar-nos com a súbdits de segona, amb l’excusa de la “Unidad de España”. El fet de ser catalans ja pressuposa de bon principi que no podem disposar dels mateixos drets que la resta. Fórem conquerits el 1714 i des d’aquell moment ens han tractat de la mateixa manera, eliminant els nostres drets i imposant-nos les seves voluntats.

Acabem de conèixer com Foment ha denunciat que durant els 14 anys darrers, Catalunya ha deixat de percebre 40.000 milions d’euros en infraestructures. En el món de l‘economia cada euro invertit suposa multiplicar el PIB per tres. O sigui que d’haver-se construït aquestes obres els ciutadans haurien rebaixat els costos de transport, les hores de viatges, haurien augmentat les hores de treballa i la productivitat, a més dels beneficis que haurien reportat construir-les. Son les inversions de 14 anys però els anteriors, excepte l’any 1992 del Jocs Olímpics de Barcelona, les inversions necessàries no s’han materialitzat. L’exemple el tenim quan l’any 1995 s’havia de construir la variant de Gandesa-Corbera d’Ebre a la N-420. Encara avui, passats gairebé 30 anys, tot el transport de centenars de tràilers de gran tonatge han de passar pel mig de la Ciutat, armant uns col·lapses de trànsit colossals, en el seu pas per la Plaça de la Farola, d’on surten diferents carreteres comarcals. Qui ha de pagar aquests anys de retard que perjudiquen tant als viatgers i les mercaderies que passen per la 420?

Només amb la unitat de les forces independentistes podem solucionar tanta discriminació i arbitrarietats. I l’exemple el tenim amb les darrers municipals. No podem anar cadascú pel costat electoral que li convé pels seus interessos. Des d’Espanya usen totes les armes hagudes i per haver per dividir-nos i ho aconsegueixen usant la seva policia patriòtica, els seus tribunals, les seves lleis, els seu govern, la seva corona i amb la suma del periodisme que lluita descaradament contra Catalunya. I així han empresonat els nostres líders polítics, sense tenir en compte els Drets Humans i la igualtat dels ciutadans. Els tribunals europeus així els ho diu, sentencia i reclama però es fan “l’orni” i assumpte conclòs.

Feijóo arriba a Catalunya i exposa als catalans que som els més patriotes perquè paguem més impostos i afirma que el PP es van equivocar amb l’actuació del 2017. Que quan manarà solucionarà el finançament autonòmic paralitzat dels 2014. També va venir Rajoy i ens volia comprar amb “la lluvia de millones” i Sánchez amb les “taules de diàleg”. Però al fons, un i altres, tots van a la seva, inverteixen el 34% a Catalunya de l’aprovat als pressupostos de l’estat mentre que a Madrid, obres sense pressupostos les construeixen i inverteixen el 184%. I els nostres trens no funcionen, arriben tard, tenen avaries diàries i ens fan perdre milers d’hores de treball. I a sobre si ens queixem, ens empresonen, ens inhabiliten, ens multen i ens tracten com a subordinats a les seves lleis imposades per la majoria que disposen.

Només per la UNITAT, Catalunya podrà alliberar-se de l’Espanya que ens tracta com a terra conquerida i com a ciutadans colonitzats. Aquesta es l’empresa que hem d’emprendre els catalans que aspirem per les nostres llibertats. I a més, si ho aconseguim, Catalunya serà rica i pròspera en benefici d’aquells que encara avui voten per la unitat o s’abstenen sense adonar-se’n que ens prenen el pèl i ens el seguiran prenent si continuem com fins ara.

*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.