Per Espanya, Catalunya sempre és culpable. Els corders del PSOE, quan els convé, obren de la mateixa forma que els llops del PP i, ambdós, se serveixen de Catalunya per guanyar vots a Espanya, i a la vegada, confondre i dividir els catalans. I mentre tot allò succeeix, el que haurien de solucionar els governs espanyols respecte a Catalunya es queda per fer o ens escanyen, o ens persegueixen, ens menystenen o se’n foten. Simplement ens tenen com a objectes i a sobre dicten les seves normes i ens fan seguir com a ramat de bestiar i quan sortim del carril ens acusen amb proves falses, alterant les lleis si els convé, ens jutgen, ens persegueixen i, si cal, ens empresonen. Ens acusen de sectarisme i de fa segles l’han practicat per obligar-nos a ser igual que ells, parlar el seu idioma sense recordar-se’n que van conquerir Catalunya per la força de les armes. I, per súmmum, quan el Parlament de Catalunya crida a Rajoy i el seu equip per conèixer qui va autoritzar l’espionatge telefònic de Pegasus, no hi acudeixen. No cal presentar-se; tenen la policia, els jutges controlats per la porta del darrera, l’exèrcit i, fins i tot, el govern del PSOE al seu costat.
L’exemple quan de fa anys el PP acusa al PSOE de defensar els catalans al Congrés pel suport que rep d’ERC, i ara els socialistes li tornen la pilota al PP dient-li que plegats han de defensar el constitucionalisme (les seves lleis aplicades segons la seva conveniència) i, com a tal, els haurien de donar suport per evitar ser elegit d’alcalde de la llista guanyadora de Barcelona, en Xavier Trias. Als catalans ens tracten com a objectes, ens fan servir com a tals i es queden tan frescos! Per això, Collboni dos dies abans de les eleccions va dir que havia de sortir l’alcalde de la llista guanyadora quan les enquestes de Tezanos el donaven guanyador. Quan ha perdut, del que va dir no se’n vol recordar i per desbancar Trias li demana suport al PP. Gitanos i uns i altres, i contra Catalunya, tot se’n val, uns corders i altres llops, però tots a una, quan han d’actuar contra els catalans.
Aquest dies veiem com els jutges i els fiscals de les més altes magistratures es barallen entre ells per raons ideològiques i partidàries, mentre els tribunals europeus els desautoritzen per les injustes condemnes aplicades contra els líders del procés independentista. On s’ha vist que parlin de malversació, sense haver-se posat un cèntim a la butxaca per atendre les despeses d’un referèndum? Com pot ser un referèndum il·legal quan la pregunta al poble és la mare de qualsevol democràcia? I mentre batallen per sospesar qui disposa de més poder partidista, les avaries dels nostres trens de rodalies no hi ha qui les solucioni perquè les inversions que s’hi han d’efectuar es queden pel camí, el dèficit fiscal català serveix per finançar altres territoris, acorralen la llengua pròpia de Catalunya per fer-la desaparèixer imposant la seva com “a lengua de todo”, no permeten deixar-nos utilitzar la nostra a les institucions, continuen carregant contra l’independentisme com si la majoria de catalans fóssim terroristes, creen proves falses des de la policia patriòtica per atacar el pensament majoritari dels catalans, publiquen informacions falses sobre personatges catalans per dividir-nos i enfrontar-nos, no ens deixen gestionar els Fons Europeus i son ells qui els reparteixen segons la seva voluntat per beneficiar els seus. O sigui que són els vertaders sectaris i en canvi els catalans sempre som els culpables de tot.
La realitat és la que és i tots els catalans, els independentistes i la resta, sofrim les conseqüències dels tractes que rebem d’Espanya. Malgrat tot, els indigna veure com Catalunya, havent-li desplaçat les empreses més representatives a cop de telèfon de Rajoy i del rei, no invertint el que prometen, escanyant-nos en tot, i fent-nos la punyeta tot el que poden, continua creixent, crea activitat econòmica i en tot i això, és el motor exportador d’Espanya. Vet aquí les declaracions dels representants catalans de Foment de Treball o de les Cambres de Comerç reclamant milers de milions que mai arriben i es queden pel camí, i fan cap sobretot a Madrid. La iniciativa de la nostra gent fa triomfar la nostra economia.
La pregunta que ens queda és evident: algú es creu que si els trens estan avariats dia sí i l’altre també, si les carreteres no es construeixen, si els diners que hauríem d’emprar per la sanitat, l’ensenyament i els serveis socials, entre altres, no ens arriben, la minoria de catalans no independentistes, no en surten perjudicats? En sortim perjudicats tots els catalans, i per antonomàsia també Espanya perquè limiten els creixements naturals que es produirien i revertirien en impostos i progrés. Els catalans som emprenedors i si disposéssim del que no ens arriba o ens escanyen, i les iniciatives que no es poden posar en marxa pels entrebancs continuats, la força de l’economia catalana seria superior i beneficiosa per tots.
Per tant, la dolenteria dirigida vers Catalunya perjudica tots els catalans i també els espanyols. Crec que això ens hauria de fer pensar. Alguns parlen d’abstenir-se a votar les properes eleccions estatals. Això mai! Hem d’anar a votar i ho hem de fer pels nostres; la resta van, juguen i treballen sempre pel darrera per anar contra Catalunya. Potser hauríem de fer servir millor el cervell per no deixar-nos endur a les baralles internes, sempre provocades des dels governs d’Espanya, amb l’ajuda de la premsa, les elits, la policia patriòtica i personatges com Villarejo que en ser atacat està desvetllant les malifetes i les dolenteries practicades pels seus amics –ara enemics- contra Catalunya.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari