Catalunya sempre ha estat diferent d’Espanya. No és solament la parla; ho és per la manera de ser, pel sentit empresarial, per la idiosincràsia i la forma d’actuar ben diferent a la seva. Som tan diferents que les reaccions del nostre electorat no tenen res a veure amb els espanyols. Els partits espanyols es barallen entre ells per fer veure davant del seu electorat que són els millors per tenir Catalunya controlada i sota els seus peus. Feijóo i Sánchez, sigui un o altre, manen sobre nosaltres, ens tenen com a súbdits i mantenen la idea que ens poden fer anar com ells volen, obligant-nos segons les seves voluntats. L’obsessió és assimilar-nos, fent-nos perdre la nostra personalitat i les nostres qualitats com a ciutadans. Per això parlen de vot útil i, pels catalans, la utilitat del seu vot mai pot ser el mateix que el nostre.
I quin és el perquè? Catalunya som els que més paguem i som els que rebem menys. La nostra llengua no ens la deixen parlar ni al Congrés, ni al Senat i menys a Europa, i la persegueixen a les escoles catalanes, mitjançant jutjats, tribunals i els governs que els donen suport. El finançament autonòmic, deficitari per nosaltres, s’havia d’equilibrar l’any 2014, amb el PP governant. Han passat nou anys amb governs dels dos partits i s’ha deixat per renovar, perjudicant-nos ben considerablement. Les inversions pressupostades mai s’arriben a invertir i així tenim carreteres parades com és la variant de Gandesa-Corbera des de l’any 1995. Els trens d’Ulldecona i de Riba-roja tarden tant en arribar a Barcelona com quan manava el general Franco i les màquines eren de carbó. El Delta de l’Ebre s’està desmuntant; any rere any, les sorres desapareixen per l’acció del mar i del canvi climàtic, i no s’hi posen solucions. Suportem un dèficit fiscal de 20.000 milions d’euros anuals, durant els darrers 40 anys. Com els diners se’n van i no tornen, els nostres hospitals no es poden millorar, als sanitaris nos se’ls pot pagar com caldria, i el mateix succeeix amb eIs professors amb sous inferiors al que haurien de percebre. Mentre, arriben els polítics d’uns i d’altres partits espanyols i ens prometen i ens tornen a prometre milions, obres i accions, que mai no arriben.
Avui Catalunya seria una dels països més rics i pròspers d’Europa si els impostos que paguem s’invertissin a casa. I tot això succeeix perquè rebem el tracte com a terra de conquesta. Així ens consideren i així ho venen els polítics espanyolistes als periòdics d’Espanya i als seus electors de fora de Catalunya. Allà ens menyspreen i aquí ens raspallen; ens prenen el pèl i tot allò que fem i que ens distingeix com a poble diferent que som. Ho persegueixen, ho maltracten i ho anorreen.
Per tant, cada vot català que afavoreix a Sánchez o a Feijóo, és un vot que treballa contra Catalunya. És conseqüentment un vot inútil per nosaltres perquè el concepte de terra de conquesta continua des del 1714, amb cops d’estat, “pronunciamientos”, bombardejos a Barcelona, dictadures, i ara, amb democràcia, amb un estat judicial dominat per la porta del darrera, que sempre ens perjudica i les seves balances judicials no es mesuren igual als nostres polítics que als seus. Resulta que és il·legal un referèndum que a qualsevol país democràtic és la columna vertebral de la democràcia i en canvi a Rajoy i membres del seu govern, cobrant diners negres no declarats i ben visualitzats a les llibretes de comptabilitat interna, no se’ls acusa de res. Als nostres els empresonen i als seus, malgrat les evidències, els enalteixen.
Votar PSOE o votar PP és perjudicar Catalunya. I l’exemple el tenim a Borriana on pretenen eliminar les publicacions catalanes de la biblioteca pública perquè inciten la independència. I un altre el tenim amb Martín Blanco que diu que les comunicacions de la Generalitat haurien de ser també en castellà. És que un castellà a Catalunya ha de tenir uns drets superiors a un ciutadà català a Espanya? Per què a Catalunya quan anem a la majoria dels departaments estatals hem de parlar en un idioma que no és el nostre? Sí, és veritat: hi ha discriminació lingüística però sempre a favor del castellà. Als escolars de la meva generació se’ns va prohibir l’ensenyament del català per llei imposada pel dictador. Quan les comunicacions espanyoles siguin escrites en català, -i ara segons diuen vivim en democràcia i no en dictadura- serà quan ens poden demanar el mateix tracte. Ara ens anul·len i fan obeir segons les lleis del “ordeno y mando”, com a ciutadans de segona, postergant la nostra llengua tan antiga com la seva.
Els catalans hem de sortir a votar en massa. Els abstencionistes catalans lluiten per una guerra que no forma part de la realitat. No votar és regalar els triomfs a Espanya. Nosaltres els catalans tenim tres opcions, malgrat que moltes actuacions dels nostres polítics no ens agradin. Però ho hem d’escometre i anar a votar per un dels tres partits nostres, com a mal menor. Només cal veure com PSOE i PP es barallen sempre posant Catalunya com a fons de la qüestió i el nostre independentisme, com si no tinguéssim dret a reclamar les nostres llibertats arravatades per la força de les armes.
Aquesta disbauxa espanyolista només la podem combatre posant a l’urna la papereta d’un dels tres partits catalans. La missió fonamental dels espanyols és que tot segueixi tan malament com els darrers anys. I si ens queixem actuaran com vénen fent durant els tres darrers segles; poden anul·lar un estatut que va seguir tota la reglamentació imposada per la seva majoria, poden empresonar, multar, inhabilitar els nostres polítics, poden manipular les lleis i sempre tenen raó. Franco la tenia, malgrat el cop d’estat, i ara en democràcia, PP i PSOE volen ressuscitar la seva figura del dictador per tenir-nos encara més amarrats, més cohibits i més sotmesos a les seves lleis. El vot útil només és el nostre; el seu és el de la imposició i la subjecció del nostre poble.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari