He d’explicar què significa “el canvi de tornes” per donar entendre la brutícia que emmarca la política espanyola i els canvis d’actituds d’un polítics corruptes i poc conseqüents, quan els convé mantenir les cadires, els sous i les representacions. I ho explico: quan la meva mare, pels anys 50 del segle passat, m’enviava al forn a comprar el pa de quilo, la fornera el pesava a la bàscula i com el pes no arribava al quilo em tallava un trosset d’un altre pa per complimentar la quantitat demanada. D’això se’n deia “la torna”. Si del pa havies de pagar 10 pessetes, el preu no canviava i per tant no et tornava els cèntims del canvi de pes. Et donava el tros que gairebé mai arribava a casa. Era “la torna” que jo li cobrava a la mare per enviar-me de bon matí a comprar el pa i pel camí de tornada, me’l menjava; i que bo que era acabat de sortir del forn i una mica calent!
El rei Felip VI, que a Catalunya el recordarem per sempre més, per l’inoportú, irresponsable i ofenedor discurs del 3-O del 2017, va encarregar la formació de govern a Feijóo per haver estat el partit més votat a les darreres eleccions. Fins aquí tot correcte. Però queda la pregunta que la gent es fa, inclús els mateixos del PP: pot Feijóo aconseguir els 4 vots que necessita per poder arribar a president del Govern? Tothom sap que és pràcticament impossible necessitant a més els vots de l’extrema dreta que nega els més elementals drets democràtics i no se’n amaga.
El PNB ja els ha dit que mai s’hi sumaran mentre tinguin com aliats als que volen destruir les autonomies, neguen els drets a les dones i als homosexuals i voldrien tornar als disbarats que el colpista general Franco va ordenar durant los “40 años de paz”. Sense democràcia no hi ha pau i si n’hi ha només es mantén pel dret del “ordeno y mano”, reprimint, sentenciant, i fins i tot, afusellant aquells que no pensen com ells. El PNB, que té memòria, com la tenim els catalans, mai pot fer costat al PP, si té com aliats primordials l’extrema dreta, provinents tots ells del mateix partit i del franquisme pur i dur.
Només els queda Junts per poder aconseguir els vots per la investidura. Però aquesta dreta franquista (la del PP i la de Vox) no sembla recordar-se que van enderrocar un Estatut aprovat segons el que marcava la Constitució, volen oblidar-se que el TC -seguint les seves instàncies- va enderrocar els 14 articles que haurien retornat la pau entre Espanya i Catalunya, després de tants anys de desigualtats, espoliació fiscal, obres promeses i pressupostades que mai arriben, una llengua que la tracten com un dialecte i no els la deixen emprar i que a més la pretenen ensorrar. També han oblidat que el president Mas va demanar a Rajoy una reconsideració davant la intolerant revocació dels acords pel nou Estatut, quan se li va advertir que Catalunya no podia admetre haver xafat la Constitució i que convocaria un referèndum… i tot el que va succeir posteriorment. Multes, inhabilitacions, empresonaments, 155, exilis…i magistrats controlats per la porta del darrere.
Ara han canviat les tornes. Aquells que eren uns terroristes, “fugados”, “prófugos de la justícia”, malversadors, sediciosos i no sé quants pecats més, ara ja els consideren un partit democràtic i només són uns quants, entre “cinco o diez” els que foren responsables. Que no se’n recorden dels cop de porra del “piolins”, com arrastraven per terra dones i avis indefensos que el seu únic pecat era dipositar el vot a les urnes? Que no se’n recorden del discurs del rei, i de l’estat d’excepció que imposaren a Catalunya, amb el 155?Aquesta gent ha perdut la memòria; però el dolent de la qüestió és que l’han perduda de la nit al matí. Ara segurament, com va dir Aznar en els pactes del Majestic, fins i tot, “hablarán catalán en la intimidad”.
Aquesta gent han d’entendre que els que votàrem al president Puigdemont com a eurodiputat, més els que votaren altres opcions independentistes, són la majoria dels catalans. No son ni cinc ni deu. Som més de dos milions que demanem l’amnistia dels 4.000 encausats que han comès el greu delicte “d’anar a votar” i s’han queixat per no deixar-los expressar les seves voluntats democràtiques, i que volem un referèndum pactat per poder d’una vegada per sempre independents d’una Espanya que durant segles ens ha oprimit, espoliat i maltractat com a éssers inferiors.
Només és això. I és que Catalunya els fem molta nosa; no ens volen i no ens estimen, però en canvi com som els que més produïm i més els aportem en tots els sentits a l’Estat, ens volen subjectes seguint les seves ordres i mantenint-nos com a terra colonitzada. Han tingut 300 anys per rectificar, de quan el duc de Berwich a sang i foc va entrar a Barcelona i els catalans vam perdre la llibertat. Són tres segles de bombardejos, repressions, guerres, prohibicions i empresonaments, tractant-nos de terroristes quan cansats de tantes injustícies els reclamem la igualtat respecte a ells mateixos.
Junts mai els donarà els vots. Com tampoc als seus aliats del PSOE, que d’anar contra Catalunya en sabem tant com volen, per donar-los suport al 155, no deixar-nos parlar el nostre idioma i mantenir la repressió si així els convé. Junts només acceptarà que Sánchez sigui president si es dona l’amnistia i si ens deixen convocar un referèndum. Recordin que Collboni és alcalde de Barcelona, havent guanyat Trias, amb el suport del PP, només per no deixar dirigir els interessos de la capital de Catalunya a un partit tant democràtic com el seu però independentista. PP i PSOE són dos enemics declarats a Espanya que s’odien i es repudien, però per anar contra Catalunya saben ajuntar-se i tenir-nos ben amarrats. Tot son conveniències i interessos per manar, cobrar i subjectar-nos.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari