El Govern prepara un projecte de pressupostos “expansiu” per a l’any vinent. Així ho ha avançat la consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas Guix. Malgrat aquest caràcter “expansiu”, fruit del “context de creixement econòmic” actual, ho seran menys que els comptes aprovats l’any passat per aquest 2023, segons ha precisat. D’altra banda, ha qualificat d'”inacceptable” que el govern espanyol no hagi publicat encara el balanç territorial de les inversions executades en infraestructures. Ha recordat que durant els últims deu anys la mitjana d’execució a Catalunya se situava en un 60% -un 36% el 2021-, en contrast amb altres llocs com la comunitat de Madrid -amb un 122%-.
La consellera ha assegurat que el seu Departament treballa des de fa setmanes en el projecte de pressupostos i que la feina interna està ja “preparada”. Ha defensat que els comptes, més enllà de “visualitzar el projecte polític” del Govern han de “permetre canalitzar aquests majors recursos en despesa i inversions públiques”. “Són recursos que pertanyen a la ciutadania i s’han de canalitzar per enfortir els serveis públics, la capacitat industrial i les tecnologies de recerca que tenim”, entre d’altres aspectes.
Mas Guix confia poder tancar l’acord “amb la major brevetat possible”. Ha destacat també que, com en el cas dels comptes de l’any anterior, han incorporat al procés d’elaboració “agents econòmics i socials”. “És un molt bon exercici i hi estem parlant”, ha tancat.
Sense dades d’execució d’infraestructures
Paral·lelament, la consellera ha carregat també contra la no publicació del balanç territorialitzat d’inversions en infraestructures per part del govern espanyol. Ha recordat que la previsió inicial de la seva publicació era el maig, posteriorment al setembre i continuen sense aparèixer en aquest moment. Una situació que el Govern ha denunciat reiteradament i que considera “greu”.
“Són dades que els ciutadans tenen tot dret a conèixer”, ha insistit, tot recordant que la no execució d’infraesuctures estatals a Catalunya “afecta el dia a dia” de ciutadania i empreses. Ha posat l’exemple concret de la no inversió acumulada del 72% en la xarxa ferroviària, a Renfe i Adif, que hba relacionat directament amb el “desgavell de Rodalies”. “Reclamem que es publiquin les dades i es facin les inversions com a altres territori estatals”, ha tancat, tot considerant “inacceptable” que, en canvi, a Madrid, s’arribés a un 122% d’execució de mitjana des de 2015.
Mobilitzats el 77% dels fons Next Generation
Mas Guix ha fet aquestes declaracions en una jornada a la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre sobre l’estat de tramitació i execució dels projectes finançats pels fons europeus Next Generation EU a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). Segons ha precisat, Catalunya és el territori estatal que “més ràpid” ha mobilitzat els recursos a l’Estat, arribant en aquests moments a un 77% de la subvenció total -2.371 milions d’euros dels 3.444 milions assignats a Catalunya en diferents conferències sectorials-. Els recursos, ha afegit, han arribat ja a un 96% del territori català.
La consellera ha indicat que la feina ara se centrarà en la gestió d’aquest fons i ha apuntat que en els casos de convocatòries estatals, el marge de maniobra és més limitat i la seva finalitat no s’ajusta prou a les “necessitats del territori”. Amb tot, ha avançat que queda “camí per recórrer amb noves convocatòries o l’habilitació, dins del mateix mecanisme de Next Generation, de préstecs amb condicions avantatjoses, on participarà també l’Institut Català de Finances. En aquest sentit, ha encoratjat les empreses i institucions a presentar projectes.
Addicionalment, Mas Guix ha explicat que la Generalitat treballa amb els governs del País Basc i Navarra per reclamar un PERTE regional, un mecanisme que permeti agregar els romanents de diferents convocatòries. La idea, en aquest sentit, és poder-los destinar a “convocatòries ben adaptades a les necessitats del territori i les especificitats de cada part de Catalunya”.
Prop de 50 milions a les Terres de l’Ebre
En el cas concret de les Terres de l’Ebre, l’impacte dels Next Generation ascendeix a 48,6 milions d’euros. És la suma dels 36,8 milions que ha compromès la Generalitat, més 11,8 milions procedents de convocatòries estatals que s’han adjudicat a entitats de les Terres de l’Ebre. Els recursos s’han destinat a 1.341 beneficiaris que s’han presentat a les convocatòries: 53 corporacions locals, 460 empreses, viot entitats del sector públic, 27 entitats sense ànim de lucre, tres centres de recerca i/o formació i 790 particulars.
En aquest context, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, ha assegurat que l’arribada de recursos al territori es troba dins de la mitjana de la resta de territoris del país. “Una de les precaucions com a territori era que no fóssim capaços de posar projectes i això no està passant. Ho fem com i toca i ho hem de seguir fent”, ha assegurat Salvadó, qui ha remarcat la capacitat tractora de projectes turístics presentats per les administracions locals per potenciar un sector que estigui basat en la “sostenibilitat”.
Fes el teu comentari