Un cop d’Estat és el procés pel qual s’intenta prendre el poder d’un país sense respectar el funcionament que en aquell moment s’estigui aplicant pel que fa a la successió (hereditària si és una monarquia o a través d’una votació si és un sistema democràtic). El nivell de violència emprada varia segons cada cas i, segons l’Enciclopèdia Britànica, es diferencia d’una revolució perquè parteix d’un grup reduït de les altes esferes de la política, l’únic objectiu de la qual és la presa del poder, no provocar un canvi en les concepcions socials o econòmiques del país. El seu ús (tant el del terme com el de la mateixa acció) es popularitza al segle XVIII, quan la burgesia i l’aristocràcia militar guanyen pes en la política dels països.
No hi ha cop d’estat, de moment. Sí hi ha inestabilitat política. La mateixa que vàrem tenir l’1 d’Octubre, quan els catalans vàrem decidir què volíem. Aquell dia va haver-hi tota mena d’amenaces, violència, crits, insults… En dos dies, va sortir Felip VI i va tractar els dirigents de terroristes. I ara? Ara no se sap, però sembla cert que la vida és cíclica i malauradament no tenim memòria. És molt greu que ens tractin de “brossa”, malestar social. Encara no hem entès que el cor i columna vertebral d’Espanya són els feixistes. Perquè al nostres quasi els van extingir, i als qui quedem mos volen domesticar.
No hi ha un trencament d’Espanya, sempre ha estat. Si entre gent del mateix poble no et pots ni mirar a la cara i no estan aquests interessos tan grans… i no som millor ni uns ni els altres, perquè a vegades a cada casa, al llarg dels anys, hi han tota mena de banderes. Tot és respectable si un se sent a gust amb el canvi de roba. Jo no entenc per què no podem centrar-nos en el problema que hi ha amb la pobresa de gent que treballa i amb el sou no arriba per poder menjar, en el canvi climàtic, la sequera…
Evidentment, això no guanya vots, el que guanya vots és anar en contra del progrés, contra la tolerància, contra la solidaritat, contra el poble català i aquells que recolzen als catalans, anar contra les negociacions, contra l’amnistia… Això guanya vots, i encara tenen raó i diuen: “A la policia le pedimos que no cumpla órdenes ilegales en caso de que vuelvan a producirse”. Això es una opinió d’una ciutadana progressista que estima la seva terra i als seus, los d’un costat i els de l’altre costat. Perquè la vida són quatre dies i no cal estar malament.
On és el rei i què dirà??
*DIANA VALIMANYA I GRESA és portaveu de Som per Gandesa.
Fes el teu comentari