El 29 d’abril del 2020, el Parlament de Catalunya acordava una sèrie d’impostos mediambientals, entre ells el que gravava la producció d’energia nuclear, és a dir, un impost que havien de pagar les centrals nuclears de Vandellòs i d´Ascó.
Amb aquest impost sols l´any 2022 es van recaptar al voltant de 155 milions d’euros. Un càlcul simple ens pot fer arribar a la conclusió que fins avui l´impost nuclear ha aportat a les arques de la Generalitat al voltant de 600 milions d’euros.
Tot i que a l’any 2021 el Parlament de Catalunya va acordar un Fons de Transició Nuclear, que havia d’aportar un 20 % al territori, i que al desembre del 2022 es va modificar aquest fons reforçant l’aportació de recursos a les nostres comarques a un 50 %, acabem l’any 2023 i encara no ha arribat ni un sol euro a un territori que l’espera i els necessita.
Si fem els comptes pel broc gros, podríem afirmar que el Govern de la Generalitat ens ha deixat d’aportar uns 300 milions d’euros, que per llei són del territori, o dit millor, són de les empreses, dels ajuntaments, de la gent… i el que és més greu, “incomplint la llei”. I com sabem tots, les lleis a la gent del carrer ens les fan complir.
I segur que més d’un ens preguntem: per què costa tant? La resposta és senzilla però dolorosa a la vegada: perquè no hi ha voluntat política i perquè per al govern d’ERC no som una prioritat; és a dir, per ells som ciutadans de segona.
És que no hi ha cap altra resposta, ja que la llei és prou clara i no hi cap altra explicació a la pregunta aquesta de per què costa tant. I si no, que surtin i ens ho expliquin.
Avui el que podem fer és imaginar-nos què s’hauria pogut fer amb aquests 300 milions d’euros, i encara que no tots són per a l’Ebre, sí que en tindríem una bona part. Si mirem al nostre entorn, estem reclamant un nou hospital, ens diuen que les 10 poblacions més pobres de Catalunya estan a l’Ebre, i els pressupostos de la Generalitat sempre ens deixen a la cua de les inversions, mentre que la sanitat a les nostres comarques és tan precària que costa de creure.
La veritat i la realitat que avui podem constatar, fins ara, és que l’aprovació de la llei del Fons de Transició Nuclear ha estat per a mal, ja que l´efecte que està produint és que els empresaris amb previsió d’invertir estan aturant les inversions esperant l’arribada d’aquests recursos, és a dir, s’ha produït una aturada de fet de les inversions al territori. Sols ens falta això!
Sabem tots que la modificació de la llei es va aprovar amb el vot contrari d´ERC i amb una ferma oposició del Govern, però això no hauria d´impedir que, un cop aprovada, el respecte a l’acordat al Parlament i l’obligació de complir la lei hauria de ser més que suficient per l’aplicació raonablement diligent de la norma.
La realitat, però, és que avui estem esperant al Govern que es decideixi a complir i desplegar la norma, que ens faci arribar uns recursos que són nostres per llei, i que el territori els necessita amb urgència.
Som molts els que pensem que el Fons de Transició Nuclear pot marcar un punt d’inflexió molt important pels nostres pobles i comarques, i en definitiva per la gent… Per això no entenem el perquè d´aquesta actitud del Govern i ens preguntem una i una altra vegada, sense obtenir resposta: per què costa tant?
*JOAQUIM PALADELLA és alcalde de Batea i diputat del PSC al Parlament.
Fes el teu comentari