Els altercats entre l’esquerra i la dreta espanyola sobre la Constitució no tenen ni fi ni compte. Aquí tothom lluita pels seus interessos i l’Espanya que diuen defensar, els importa ben poc. L’important és MANAR -en majúscules- que no és el mateix que dirigir l’Estat en benefici de tots els seus ciutadans. Amb la Constitució, que els catalans la vam votar en més proporció que la resta del ciutadans de l’Estat, havent passat los “40 años de paz”, manats per la fèrria dictadura d’uns revoltats gràcies al cop d’estat, vam creure que entràvem en un món millor on tots els ciutadans seríem iguals i tots gaudiríem dels mateixos drets i deures. Ens ho vam creure perquè entràvem en un estat democràtic redactant una Constitució en la qual tots seríem tractats de la mateixa manera.
Els que no la van votar, com l’expresident Aznar i, com ell, milers de ciutadans que no volien canviar res, s’havien emparat en la dictadura, on totes les lleis anaven al seu favor, mentre als catalans se’ns prohibia, fins i tot, aprendre la nostra llengua a l’escola. No teníem ni dret a fitxar un jugador com Di Stefano, que quan el teníem a casa portat pel Barcelona, el dictador va dir que allò no era possible i havia d’anar al Real Madrid. Això són dos exemples i el per què Aznar i els milers de ciutadans de “La España Imperial” votaren en contra de la Constitució. No la volien perquè, en democràcia, seguint preceptes igualitaris, tots tindríem els mateixos drets i els mateixos deures, com a un país normal. Ells volien continuar sent una excepció. Resultaria terrible que tots els ciutadans fóssim iguals davant la llei; havien d’haver uns perdedors, controlats i espoliats. I ells, com a guanyadors, continuar repartint llenya al seu gust, guanyant diners del poble i dipositar-los a l’estranger sense control fiscal i controlar “los separatistas y los rojos comunistas”. I això que la Constitució va ser tan suau que no es van demanar responsabilitats a jutges, policies i tots aquells que havien “sucat” de la dictadura i en nom d’ella se n’havíem beneficiat “a dojo”. Tots continuaren als seus càrrecs, i alguns fins i tot tacats de “sang”.
Passats els anys després de la LOAPA i del cop d’Estat amb els trets de pistola de Tejero al Congrés, i sense conèixer la veritat dels vertaders artífexs de la rebel·lió, poc a poc, van saber com manipular aquella Constitució a favor seu i en benefici dels seus interessos socials i polítics. I amb la manipulació, ara la defensen perquè, passats els anys, saben que la poden alterar segons els interessos, amb interpretacions subjectives però també fent-la servir en contra dels que ells consideren enemics.
Aquesta és la raó tan vergonyosa que, dretes i esquerres, es barallin tractant-se com a “gossos”, bordant els uns contra els altres i esgarrapant-se com els gats. I el CGPJ, passats cinc anys i perjudicant els jutjats d’arreu de l’Estat t i per tant paralitzant milers de causes que provoquen el col·lapse judicial i la pèrdua de diners dels interessats, no es renova. On està la Constitució i els articles que tracten el tema dels canvis del poder judicial? Els que el tenen controlat per la porta del darrere, com en el seu dia ho va manifestar el senador Cosidó, no volen renovar-lo. Per què? Està ben clar. Si es renova, perden el control i s’haurien de jutjar Rajoy, Cospedal, i la cúpula del PP que van cobrar diners negres o van fer greus irregularitats econòmiques al seu favor i benefici propi.
I d’aquí neixen les queixes de l’amnistia. Quan Aznar va amnistiar milers de reclusos, alguns d’ells amb un tracte selectiu, no va passar res. Quines manifestacions es van organitzar al carrer manifestant-se contra l’amnistia concedida? I ara per què fan sortir al carrer milers de persones per manifestar-se contra els polítics catalans? Queda molt clar. El perquè es va basa en el judici del procés, havent manipulat proves judicials per la policia. I tot per “La Unidad de la Nación Española”. On diu a la Constitució que no es pot celebrar un referèndum que és l’essència de qualsevol democràcia? No hi cap article que ho contrariï. Tot perquè els catalans som els primers contribuents de l’economia espanyola, i no ens poden deixar marxar, servint-se de “La Unidad Nacional” perquè perdrien el 20% de la seva economia, el 30% de les exportacions d’alt valor tecnològic, i els 22.000 milions d’euros que se’n van a Espanya i no tornen. Han de munyir de la mamella i la volen continuar munyint!
Vet aquí, la broma de la Constitució, “la Igualdad de todos los españoles”, les manifestacions contra l’amnistia i el que calgui i que es treuen de la butxaca per “fer-nos espanyols” per imposició, repressió i obligació. I si no és així que ho preguntin als catalanoparlants de la Franja que no poden estudiar en la llengua pròpia a les escoles públiques, o als mallorquins o als valencians que amb el pacte PP-Vox, que tenen el mateix problema, a les escoles, als hospitals i a les institucions.
La Constitució és la seva Constitució. No és la de tots. Ells defensen el que els convé. Ara, si alguna cosa es pot canviar és pel PSOE, que quan els ha convingut han anat agafats de la mà a les manifestacions amb el PP o quan Rajoy va aplicar l’article 155. Els que han manat sempre estan rabiosos i els socialistes es creuen més llestos perquè han aconseguit la vara, enervant tota Espanya contra els catalans, incloent un bon tant per cent dels seus votants. MANARAN durant quatre anys i queda l’interrogant si a la fi no ens tornaran a enganyar. Els catalans som la moneda de canvi i sempre som els dolents de la pel·lícula. Per tant, la Constitució sembla una broma més que les bases que han de regir a un Estat democràtic en benefici de tots els ciutadans per igual.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari