AVUI m’ha vingut al cap el llibre que vaig llegir fa uns anys, ‘No pensis en l’elefant blau: Llenguatge i debat polític’ de George Lakoff. En aquest llibre s’analitzen a fons les estratègies mediàtiques que s’utilitzen en la política nord-americana, i es fa sobretot des del punt de vista del llenguatge i, concretament, de la força que tenen les paraules que s’hi utilitzen. De com aquestes paraules van creant marcs conceptuals des d’on mirem el món, i de com aquests marcs són decisoris per a la creació del pensament crític. Un cop un tema ha entrat en un marc conceptual, el que menys importa és el tema, i és quan el debat perd sentit. Exemple: si jo he posat l’avortament en el marc conceptual de la religió, difícilment m’entendré amb algú que l’hagi posat en el marc conceptual de la ciència o de l’ètica. Els marcs conceptuals ho són tot. Les paraules tenen un poder enorme, s’enganxen al nostre imaginari com trossos de quitrà, i no hi ha qui els tregui. Si algú ens diu “no pensis en l’elefant blau”, implica que automàticament tots estem pensant en un elefant blau, el “no” té una força equivalent a zero. Parlar a través de negacions, en realitat, reforça el comportament que no volem fer.
QUANTES vegades has desitjat poder, simplement, no pensar en res, posar la ment en blanc? Quantes vegades has volgut aturar la teva ment, prémer el botó de pausa i gaudir d’uns minuts de pau? Aquest és un anhel compartit per moltes persones, especialment per aquelles amb tendència a l’ansietat; i és que aquestes es poden sentir preses d’uns pensaments intensos i constants, que les esgoten psicològicament. Pensar en excés pot suposar una gran càrrega i una limitació important en molts àmbits de la vida. No ens submergeix només en el dubte i la indecisió permanent, també eleva els nostres nivells d’estrès i dificulta les nostres relacions socials. I és que si estem vivint a la nostra ment no aconseguim connectar amb la persona que tenim al davant. Afortunadament, hi ha alguns trucs i pautes que ens poden ajudar a revertir aquesta tendència.
ÉS POSSIBLE no pensar en res? Per molt esgotador que resulti la xerrameca mental, no pensar absolutament en res és pràcticament impossible. Tot i això, el que sí que és possible és enfocar l’atenció en un aspecte concret, de manera que aconseguim modificar l’activitat de l’escorça cerebral i així obtenir un cert descans. Això és el que es busca aconseguir amb pràctiques com el mindfulness o la meditació. Així, quan es convida una persona a deixar la ment en blanc, en realitat se li està instant a regular el flux de pensament, a focalitzar-lo deliberadament i deixar passar les idees intruses que apareguin durant la pràctica d’aquest exercici. Aquesta és una proposta que per a la majoria de nosaltres no és senzilla. Vivim en una societat accelerada, en un entorn ple d’estímuls i ens hem acostumat que el contingut de la nostra ment sigui frenètic i caòtic. No obstant això, podem aplicar alguns senzills exercicis per alentir aquesta activitat i trobar la tan anhelada pau interior.
RESPIRACIÓ conscient: Aquesta és una de les pràctiques més útils per als que s’inicien en l’art de no pensar, ja que és relativament fàcil d’implementar. L’objectiu és inspirar i expirar amb una cadència determinada, de manera que tota l’atenció se centri en el flux d’aire que entra i surt de l’organisme. Per practicar la respiració conscient, busca un lloc tranquil, on puguis estar tot sol i sàpigues que ningú t’interromprà. En la mesura del possible, vesteix-te amb roba còmoda i folgada, que permeti els naturals moviments del cos en respirar, i tanca els ulls. Pots estar assegut o estirat amb l’esquena recta, com més còmode et resulti. A continuació, col·loca la teva mà esquerra al teu pit i la teva mà dreta al teu abdomen. En inspirar, porta l’aire cap a la part baixa dels pulmons, procurant que el teu ventre s’elevi. En expirar, deixa anar lentament l’aire mentre el teu estómac baixa, com si volguessis ajuntar-lo amb la teva esquena. Pots fer servir una cadència determinada, de manera que cadascuna de les fases (inspirar, retenir l’aire, expirar, mantenir) durin cadascuna quatre segons.
ESCANEIG corporal: Aquest és un altre exercici senzill que pots utilitzar, per exemple, al moment d’anar-te’n a dormir. El mateix consisteix a tombar-te de panxa enlaire, tancar els ulls i començar a focalitzar la teva atenció en cadascuna de les parts del teu cos a mesura que el recorres lentament. Pots iniciar pels teus peus i anar pujant o fer el procés en sentit invers, partint des de la teva coroneta. A cada zona del cos intenta identificar si hi ha tensió, si hi ha dolor, quines sensacions experimentes… Pots fins i tot tensar els músculs de la regió durant uns segons per després destensar-los. En acabar l’exercici hauràs aconseguit un estat de gran relaxació física i mental.
EVITAR el multitasking: El multitasking consisteix a fer més d’una acció simultàniament, i això ens impedeix estar plenament presents a cada tasca que realitzem. Així, en lloc d’enfocar-nos en una activitat, dividim la nostra atenció i no podem dedicar tota la nostra energia a cada tasca. Això pot afectar la nostra capacitat per gaudir de cada moment. Un dels mètodes més estesos per evitar la multitasca és posar en pràctica la “Tècnica Pomodoro”. Es tracta d’establir uns temps (que sol ser d’entre 25 a 50 minuts), en què un ha de dedicar la seva atenció exclusivament a la tasca que es vol fer. Quan s’acaba aquest temps es descansa (durant cinc o 10 minuts, relativament). I després, es torna a començar un altre cicle.
VISUALITZACIÓ: Ja que no és possible eliminar el contingut mental, per què no seleccionar-ne deliberadament un que sigui agradable i positiu, que ens transmeti calma i benestar? En això consisteix la visualització, a retenir de manera conscient i sostinguda una escena o emoció que ens pertorbi els sentits. Podem visualitzar un camp, una platja, uns ocells volant pel cel… La clau està a implicar-nos-hi amb els cinc sentits: Quins colors predominen en el paisatge? Quins colors tenen els ocells? Com piulen? Sents el soroll del vent? T’has fixat en la forma i el color dels núvols? Aquests exercicis són molt útils per centrar l’atenció i controlar els pensaments.
CONTROLAR els pensaments et pot ajudar a prevenir alts nivells d’estrès o a desenvolupar ansietat. El pensament sempre té l’última paraula. Som esclaus dels nostres pensaments i estem a les vostres ordres. Poden ajudar-nos a expandir la nostra vida o bé poden limitar-la. Aquesta és la diferència entre els animals i nosaltres, que tenim el cervell més desenvolupat i és on es genera el pensament. Has de ser constant. Practica tots els dies, mira de tenir el control dels teus pensaments, no et rendeixis. A poc a poc, aniràs superant aquestes emocions i t’aniràs coneixent una mica més a tu mateix. Només tu tens el poder de controlar els teus sentiments, només et cal descobrir com pots fer-ho possible.
Fes el teu comentari