Soc Miquel, pagès de tota la vida, tinc una granja de tocinos.
Soc la tercera generació, sempre hem viscut de la terra, el meu pare va ser qui va posar la granja de porcs. Sempre hem tingut gallines, conills… no ens ha faltat mai res.
Ara les gallines i els conills no ens els deixen tenir, tenen por que se’ls empegui alguna cosa als porcs.
Tot ha canviat. Per poder plantar vinya, ametller o olives (aquí és el que fins ara es planta) he de fer tants papers que no sé si val la pena, perquè fins que no t’ho autoritzen ja estaria plantat i sortint fulla.
No parléssim de la DUN o de les subvencions, per poder cobrar has d’anar a la universitat. Si no, has de llogar algú i quasi és per pagar-li la subvenció demanada.
Aquest any, amb això de la sequera, no he plantat més que quatre cols, bledes i vuit bròquils, però la dona diu que hem de menjar sa, que això diuen a la televisió: verdura, fruita, peix.
Quin escàndol Com pot ser que a la botiga valguin unes tomates a 3.50 euros i al pagès li comprin a 0,70?
Al peix sempre compràvem barrejeta per sopar, és el peix d’arrastre, ara diu que només podem comprar-lo un cop a la setmana..
Lo meu amic de Xerta té camps de tarongers, es queixa igual que jo. Resulta que, a la botiga, les taronges són de Sud-àfrica, les bajoques de Kènia i les síndries del Senegal…
No tenim el problema de França, que han de deixar el 5% de terres sense conrear. Natres ja quasi tenim mig terme erm.
L’oli, tothom es queixa de l’oli del car que és. Ningú sap el que és arreglar la terra tant si fa fred com calor, lo gasoil que es gasta, els productes fitosanitaris que es necessiten perquè no es corquin les olives…
Ja era hora que es pagués a un preu just. Quan val un cafè? 1.30 euros, 1.40 euros depèn on vagis potser; hi ha 30 centilitres. Un litre d’oli et val uns nou euros i en tens per 20 dies, un cafè per tres minuts.
No cal fer comparacions perquè cada un ens dediquem a una cosa i tot és prou digne i prou vàlid.
Les berres viuen millor que natres, tenen el seu espai, la seva temperatura, les netegem, tenen un assistent quasi les 24 hores. Dissabtes, diumenges i festius.
Ara resulta que si hi ha mosques ñes culpa nostra, que si fa pudor al poble, ñes culpa nostra, i ja per arreglar-ho tot, diuen que contaminen i som els causants de l’escalfament global, quan un avió en un vol internacional emet més diòxid de carboni que les 7.000 berres que tenim en un any. Però los culpables de la contaminació som natres.
Lo meu veí té una granja de gallines, la normativa li va dir que havia de posar-hi gàbies amb quatre gallines a cada gàbia.
Després de fer la inversió, ara des d’Europa li han canviat la normativa…ara, per poder tenir les gallines que tenia, hauria de construir dos granges com la que té…Això no pot ser! L’agreujant és que hi ha certs humans que tot los hi molesta, van en contra de qualsevol granja, sense adonar-se que els animals viuen com a persones i les persones com animals, però potser tenen de mascota un tocinet, un conill… i clar, ara s’han de protegir aquests animals, ja es veuen amb uns altres ulls.
Mentre les granges de gallines ponedores pleguen, per no sortir els números per la nova normativa, a Catalunya en 10 anys hi ha dos milions menys de gallines ponedores, i ens trobem que no hi ha problema d’importar ous deshidrolitzats, del Marroc, Brasil, els Estats Units o la Xina popular, que com tots sabem allà la normativa de benestar animal ni existeix.
La democratització dels aliments és primordial per qualsevol país i natres potser ens passem de frenada.
És com molts pobles de l’Ebre que no els deixen fer les festes amb els bous. Los bous estan tot l’any pasturant lliures, potser tres vegades a l’any los agafen per les festes, tenen com a màxim 27 minuts d’estrès; un gànguil que viu tot l’any a un apartament de 60 metres quadrats a una ciutat … El gànguil no té estrès, els bous lliures sí…
Hi haurà gent que dirà que els animals han de tindre els seus drets. Però on són els drets de les persones, quan viuen amuntegades a les ciutats, o al carrer perquè no tenen una llar, buscant aliment, passant fred i calor, i no saben d’on treure l’aigua per poder beure, mirant si va un cèntim més barat un aliment sense mirar on està produït on la normativa dels fitosanitaris és inexistent, però s’omplin la boca de drets i normatives i el producte local els hi cau a l’altra punta.
No mos podem ficar malalts perquè la nostra pensió és irrisòria. Per sort tinc casa dels meus pares, però vaig haver de fer una hipoteca per reformar la granja, o sigui que la meva pensió se la quedaria tota el banc. Res d’estar malalt, fins que no haguéssim pagat!
Els del banc sí que en saben; estos ni contaminació, ni pudor, ni problemes en la paperassa, estan acostumats a això dels papers, sobretot en posar lletra petita que els innocents de natros no llegim i després tenim sorpreses… Ells no perden mai, encara que hi hagi crisi, ells sempre tenen beneficis.
Com tos he dit, jo ja tinc una edat, però no em puc jubilar, no em surt a compte i tampoc tinc relleu.
Els joves no volen treballar la terra, ho trobo normal en tot el que us estic explicant… tret que tinguis moltíssima terra i hagis estudiat una mica i et quedis endeutat fins les dents per automatitzar-ho tot, no surten els números.
Els “avantatges d’estudiar i viure a la capital” supera els “desavantatges de viure a un poble i treballar amb el sector primari”.
Ara estem amb la problemàtica de l’aigua, aquí tenim el reg de la Terra Alta, que l’aigua ens la deixen del Matarranya; de moment, d’aigua de boca en tenim de pous.
No ens la porten de l’Ebre. Potser mos faria falta, però de moment estem bé.
Diuen que els pagesos reguem massa, tot i que natros anem en gotero. No diuen res dels camps de golf. Jo recordo que hi ha hagut anys que ha plogut poc, però a la cisterna no mo n’ha faltat mai d’aigua. I bona que és, aigua del cel!.
Em sap greu pels de Barcelona, que ara han de fer restriccions d’aigua. Voleu dir que això no era una cosa que es venia venir? Potser el govern no s’ha adonat dels senyals que els donava la terra, o potser ho han vist massa tard. Ara corrents i de pressa a treure aigua d’un lloc per ficar-la a un altre.
Jo no n’entenc gaire, però portar camions d’aigua no sé si és la solució, el cost energètic i contaminant també s’ha de tenir en compte…
Este dia llegia un article que a molts països d’Europa, els pagesos fan vaga perquè els arreglin les coses. Ja mos agradaria a natres estar en les mateixes condicions que ells! Però ells tots a una i a demanar, almenys el govern els fa cas. a natres potser mos faran cas quan no puguin omplir la nevera de productes bàsics.
Ni tot és tan bo ni tot és tan dolent. Es diu que s’ha d’evolucionar, i jo em pregunto: cap a on?
(Miquel és qualsevol pagès de qualsevol poble).
La política ha de ser coherent, ha de tenir sentit comú, ha de solucionar problemes i no donar-ne.
Davant d’un futur incert no perdem oportunitats per alçar la veu les vegades que faci falta. Acabaré dient que legislar des de despatxos, eco-postular des de sofàs i utilitzar l’agricultura com a compensació comercial ha portat els pagesos a la situació límit que esclata en les mobilitzacions del 6-F.
“L’agricultura se veu fàcil quan l´arada es un llapis i s’està a mil milles del camp de panís”, deia Dwight D. Eisenhower.
*DIANA VALIMANYA és regidora de Som per Gandesa.
Fes el teu comentari