Aquesta setmana tenim moltes notícies i certament molt significatives per Catalunya. Algunes venen de lluny però no per això no deixen de ser importants, com, “ja venen els russos”, “l’amnistia”, “Lluís Llach, deixa el Consell de la República”, la “Llista cívica de l’ANC”, “la sequera” o “l’aigua que ha d’arribar de les dessaladores de Sagunt”, entre moltes altres. Però principalment la més important per les Terres de l’Ebre i també per Catalunya, per la orografia del seu territori, és l’emprenyament dels pagesos. Els que treballen al sector primari són els que cuiden el territori, i sense la seva acció el nostre País es convertiria ben aviat en una vertadera selva. Per tant, tenen tota la raó i les evidències son aclaparadores, en ser considerats com el darrer rengló de la societat.
El quilo d’ametlla en closca d’aquesta temporada l’han cobrada a 0’57 cèntims amb un rendiment del 22%. El cost de producció de l’ametller català està pels 3 euros el quilo. Fa tres anys el pagès va cobrar per aquestes ametlles gairebé 2 euros per quilo. Aquest any, que ha pujat el gasoil, els adobs i els insecticides, d’una mitja d’un 30% cobra menys d’una tercera part de fa tres, que ja hi perdia diners. Un quilo de taronges li’n paguen 0,19 i de Vinaròs o de Xerta, quan arriben a Gandesa, ja les paguem a 1,20. Vet aquí que ametllers, taronges i mandarines hi ha finques on encara les veiem penjades a l’arbre. I saben per què? Doncs, molt fàcil d’entendre: costa més recollir-les, si no s’ho pot fer un mateix, que el que cobraria venent-les als preus que li paguen. En definitiva; la presa de pèl resulta de grans dimensions!
I l’oli d’oliva aquest any ha pujat molt. Es vendrà l’oli de qualitat a un preu superior a 10 euros l’ampolla de litre, al supermercat. Saben a com li han pagat al pagès de mitja: 1,20 euros el quilo. I al sector, els moliners tenen dret a guanyar-se la vida com tots els comerciants. Però el pagès no! I saben el per què? Perquè produir un quilo d’olives s’apropa als dos euros. L’any passat que li pagaven a 50 cèntims de mitjana, treballant, suant, llaurant, podant, adobant i collint, i hi perdia diners. Aquest any, amb l’oli pels núvols en continua perdent perquè els productes i la feina, si ha de pagar jornals, tot s’ha apujat en una mitjana d’un 15%. Tot això que li succeeix al pagès és insultant!
I parlava principalment de les Terres de l’Ebre perquè durant els darrers 120 anys a la majoria dels pobles hem anat perdent habitants per dependre del sector primari. I els preus agraris, muntats sobre el capitalisme, regulen preus pel lliure mercat i els sistemes de producció s’adeqüen als beneficis de les grans corporacions, que amb la globalització poden menejar els valors, important i exportant, els productes produïts pel pagès. Actualment els pagesos, amb la mecanització treballen moltes més hectàrees que fa pocs anys. Uns marxen i els que queden conreen part del territori però amb una gran excepció; les terres de qualitat són les que es treballen i les marginals, s’abandonen. Ens ermar-se, els boscos creixen i es prodiguen els incendis que a la vegada provoquen pèrdues a les zones treballades.
Tot això té solució, si els polítics entenguessin el problema i el volguessin resoldre. Però el problema real és que els polítics que dirigeixen el món de l’agricultura i de la ramaderia no coneixen la realitat i creuen que pagant els diners de la DUN que arriben d’Europa ja es cobreixen les responsabilitats. Als alts funcionaris se’ls deleguen les funcions, que és de suposar que sí que entenen els problemes, però no hi poden fer gran cosa quan les polítiques aplicades amb lleis dels Parlaments no es determinen amb el realisme que necessiten per resoldre-ho. I davant d’aquest embolic, de polítics que no saben de què van, i funcionaris que poc poden canviar sense els instruments necessaris, als pagesos i als ramaders se’ls inunda de paperassa amb el propòsit dels polítics de passar les responsabilitats als alts funcionaris. I el al final “és el peix que es mossega la cua” i “uns pels altres, la casa no l’escombra ningú”.
I per acabar-ho d’adobar, pagesos i ramaders, han de disposar d’un despatx propi per atendre la documentació que els arriba. I com la majoria no la saben correspondre perquè són pagesos i no son administratius, han de caure d’assessors que han pagar les seves minutes, eixamplant les pèrdues produïdes pels preus dels productes agraris. Son centenars de pagesos que s’han acollit a l’agricultura ecològica perquè els preus agraris son més alts però la paperassa encara s’incrementa molt més. Europa paga i els controls son cada cop més exigents. Els pagesos i els ramaders no és la seva feina, l’administrativa. Saben llaurar o cuidar els animals però els papers no son el seu.
Al meu llibre “El Despoblament Rural”, publicat fa quatre anys donava solucions pels problemes dels pagesos i va ser elogiat en el seu moment per polítics, cambres de comerç i sectors productius. Però són poquíssims els que s’han pogut posar en marxa. Deia, entre altres, que s’han de confeccionar cens de finques i cases buides dels nostres pobles, els nou pagesos se’ls ha d’incentivar, les terres marginals també s’han de treballar amb els incentius que calgui per evitar els grans incendis forestals, als pastors se’ls ha de promocionar per tal que els animals es mengin els sotabosc per evitar que es cremin, als pobles amb concentració d’energia renovables se’ls ha de baixar el cost de la llum, la “finestra única de les administracions”, entre moltes altres idees que gairebé cap s’ha posat en marxa.
Del canvi climàtic, tant evident, se’n xerra molt i poc es fa. Les ametlles o les taronges les porten de l’altre món, segurament sense els controls sanitaris i malmetent els preus que hauria de cobrar el pagès. Als ramaders se’ls limiten els espais de cria “pel benestar animal” i a la Xina es construeixen granges dins de gratacels on els porcs s’amunteguen per produir carn. Aviat les nostres granges i els nostres ramaders hauran de tancar portes per manca de rendibilitat i haurem d’importar la carn. Aquests productes s’han de transportar amb vaixells o amb avions que incideixen en el canvi climàtic. Per això els pagesos i els ramaders que no poden viure dignament dels que produeixen, es queixen i els polítics diuen que faran … potser l’any proper!
*ANTON MONNER és l’autor del llibre ‘El despoblament rural’.
Fes el teu comentari