Llegeixo al Diari de Girona un article d’opinió amb el títol, “El poder intocable de les Terres de l’Ebre”, signat per Jordi Xargayó, referint-se a l’aigua i als toros, com si aquest territori tingués un gran poder i de les lleis del Parlament en féssim els que volguéssim. Però el tema que destaca és l’aigua; i escriu: “…amb la pitjor sequera que recorda Catalunya, i malgrat que la setmana passada els embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix van obrir comportes per deixar anar aigua (superen el 80% de la seva capacitat) … s’acaba de rebutjar la interconnexió de les aigües de l’Ebre amb la xarxa metropolitana de Barcelona…entre el pànic a la reacció de les Terres de l’Ebre i la cultura del no a tot…el resultat és la paràlisi de tots els sectors dels país…no tenen solucions per a res…”
Aquest senyor poc coneix del riu Ebro i els problemes que arrastra per manca de cabdals. El Delta s’engrandí a darreries del segle XVIII quan es van tallar grans extensions de carrascars d’Aragó. Les pluges arrastraven els sediments al riu i el Delta es va engrandir. I cent anys mes tard les comarques catalanes de les Terres de l’Ebre, a partir del 1860, amb la gran eclosió demogràfica, quan les aigües públiques es desinfectaren, els joves sense feina es dedicaren a desermar boscos per aprofitar-los agrícolament. En treure els pins i abancalar els terrenys, a cada pluja s’arrastraven milers de tones de terres i graves que eixamplaren el Delta.
Amb la creació dels embassaments a tot el llarg de la conca, els sediments es quedaren als pantans. Recordo que pels anys 50, les sorres de l’Auet i la Punta de la Banya de la banda dreta i la platja de la Marquesa i el Far, de la banda esquerra, ocupaven quilòmetres quadrats que en l’actualitat han desaparegut. La Punta de la Banya està inundada i el Far està ocupat pel mar. I els arrossars més propers a l’aigua, alguns ja se’ls engoleix la mar.
Quan es circula per la carretera a l’altura d’Amposta hom veu un gran riu de dos-cents metres d’amplada que no es altra cosa que la poca aigua dolça que baixa pel riu barrejada amb l’aigua salada del mar. Quan a l’estiu, el cabdal és inferior als 80 m3, la sal arriba a l’assut de Xerta. Aquest any els arrossaires han hagut de reduir el reg i les plantacions han patit la secada i la reducció de la producció de l’arròs. I aquest no és el problema principal. L’important és la desaparició del Delta que de no posar-hi remei, any rere any, s’empetiteix.
Per tant, Sr. Xargayó no és que les Terres de l’Ebre sigui insolidari amb la resta de Catalunya. El riu necessita 200 m3 com a mínim per mantenir les necessitats. I a l’estiu, molts cops, el cabdal ecològic no arriba a 80. I miri la influència dels polítics que hi ha solucions per parar la desaparició del Delta però en canvi mai s’ha fet res per aturar-ho. I ho dic per experiència perquè entre els anys 1979 al 1990, vaig ser president del Consell de les Terres de l’Ebre, hi ho vaig exposar als governs de la Generalitat i al de l’Estat i ningú hi va posar mà. Si als Països Baixos s’han construït els dics per evitar-ho, al Delta també és podrien construir i no estaríem parlant de la desaparició.
Els polítics de les Terres de l’Ebre mai han tingut poder real, sobre les aigües del riu Ebro. A Flix, a darreries del segle passat, s’hi va crear una important empresa química alemanya que donà molta feina a la població. Ara l’estan tancant i Flix perd habitants any rere any. A Tarragona, gràcies a la portada d’aigües de l’Ebro, les petroquímiques s’han engrandit i la població augmenta continuadament. Per què no es van crear aquestes petroquímiques al costat del riu? En canvi, les poblacions de les Terres de l’Ebre perden habitants any rere any mentre que a la zona metropolitana de Tarragona-Reus en guanyen constantment.
I no parléssim de solidaritat. Del sud de Catalunya surt la electricitat nuclear d’Ascó i Vandellòs. Actualment l’energia eòlica està concentrada principalment a la Terra Alta i al Baix Ebre, d’on surt més del 60% de tot Catalunya. Com és que les nuclears i les eòliques s’hi concentren? Si tanta influència tinguessin els polítics de les Terres de l’Ebre, aquestes instal·lacions no s’haguessin repartit per tot Catalunya? I per què tenint-les al territori, paguem la mateixa factura del consum elèctric? Produïm i paguem el transport i la llum al mateix preu que arreu. Això és insolidaritat? No. Això és una presa de pèl majúscula!
Quan veurem la Costa Brava amb els molins d’energia eòlica, podrem dir que hi ha solidaritat. Però, la creença general és que mai s’hi instal·laran perquè els polítics que manen a Catalunya són la majoria d’aquella zona. Durant els gairebé 50 anys de democràcia les Terres de l’Ebre no han disposat de consellers. Per tant l’afirmació de la “cultura del no” esmentada no té base quan l’aigua de l’Ebro és escassa i el Delta desapareix.
Referent als toros, que no en sóc gens partidari, existeixen raons històriques, com la existència de la jota i la poca afecció per la sardana, entre altres. Sobre les mamelles trobo que es tracta d’un acudit de mal gust, en el moment que es va dir i també quan s’ha recordat.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari