A l’equador de la setmana del 8 de març, hem sentit la necessitat de reivindicar el valor -en ambdós sentits de la paraula- dels Moviments Feministes a les Terres de l’Ebre. Aquells que justament ens convoquen a la Vaga i a la manifestació del 8 de Març. Una vaga general a nivell laboral però també estudiantil, de cures i de consum, convocada alhora pel moviment feminista de tot el país i a la qual la CGT s’adhereix, com a sindicat anarcofeminista, sumant-hi així el seu suport.
Cal destacar que, en els darrers anys, les mobilitzacions més grans al territori han estat, sense cap dubte, les del 8 de Març. Això, n’estem segures, ha estat gràcies a la tasca dels moviments feministes, que consoliden avui a l’Ebre, una mostra paradigmàtica d’aquells valors i virtuts del pensament en l’ètica que fonamenten un saber fer i ser propis del feminisme interseccional, cooperatiu i, per descomptat, amb consciència de classe.
Tanmateix, cal considerar que a les nostres terres, el feminisme també està regat per aquelles particularitats que ens confereix el fet d’habitar un territori idiosincràtic com el nostre. Un territori que, juntament amb les persones que aquí vivim (o sobrevivim), ha estat sistemàticament maltractat i desvaloritzat institucional i socialment. Això és quelcom que caracteritza la nostra història col·lectiva com una colònia interior, tal i com ens ha definit en diverses ocasions l’antropòleg Manuel Delgado. D’aquí que considerem que continuarà essent des del feminisme, així com des de la lluita feminista ebrenca en particular, la manera com ens tornem sabedores i sentim, al mateix temps, que l’única forma d’esdevenir un moviment social i polític transformador capaç de garantir-nos vides dignes i participatives a totes passa, inevitablement, per lluitar contra totes les formes de dominació i les opressions que se’n deriven.
Aquest any, el feminisme ebrenc ha sabut anar, una vegada més, al moll de l’òs. De fet, el lema “TEIXIM-NOS VIDES DIGNES, FEMINISTES DE L’EBRE SEMPRE EN LLUITA” conté, a parer nostre, les dues qüestions més importants que cal atendre en el context sociopolític actual si volem materialitzar el compromís amb la justícia i la transformació social de què parlem. I és que com afirmen diverses teories feministes: l’arrel de l’opressió rau en la pèrdua de memòria!. Celebrem, per tant,
l’encert d’apuntar als inicis històrics del 8 de Març. Recordar que el feminisme té memòria ens transmet l’impuls necessari per continuar teixint-la en l’afany, sempre vigent i renovat, d’anar fent de lo personal un assumpte polític. És només problematitzant i qüestionant l’ordre social establert quan totes, sense excepció, som sincerament convidades a pensar les problemàtiques actuals del nostre context. Les unes amb les altres: les d’ahir, les d’avui i les de demà. Perquè la nostra ferida existia abans que nosaltres. El patriarcat, el pensament sexista i les violències masclistes que se’n desprenen s’han anat actualizant, de generació en generació. L’altre encert, complementari però no pas per això menys important és el d’haver apostat per la sororitat més versàtil. Engrandir el teixit associatiu, fomentant l’encontre, la participació i la cooperació és allò que, en definitiva, crea i ens fa comunitat, recuperant un patrimoni que a les Terres de l’Ebre sempre ha estat consigna gairebé existencial.
En l’actualitat, tenim la sort de comptar a l’Ebre amb diversos moviments i assemblees feministes que, autoorganitzades, realitzen activitats, fan tallers, confeccionen espais oberts a la construcció de discurs col·lectiu durant tot l’any i des de fa anys, per tal d’arribar al 8M i que coincidim novament en una manifestació unitària, organitzada per la Plataforma Assembleària Vaga Feminista Ebre, en un context de Vaga.
Perquè el feminisme també recorda que la lluita no va de fer-se la foto un 25 de Novembre o un 8 de març, ni de penjar-se un llaç o fer un discurs boniquet si, per contra, a través de les lògiques i els funcionaments al sí de les institucions i en l’àmbit de les nostres relacions quotidianes es continua apuntalant igualment l’heteropatriarcat. Perquè davant de la inacció dels poders polítics i la consegüent proliferació de la desigualtat calen actes de reivindicació i mobilitzacions al carrer. I sí, companyes, una jornada de Vaga General és necessària. Perquè tenim memòria i també som conscients del present. I en l’actualitat continuem tenint un cos sobreexposat a les violències. La precarietat laboral, l’exclusió social i la pobresa tenen majoritàriament rostre de dona, i si se’ns permet dir-ho, cada cop més de dona racialitzada. Perquè actualment els nínxols laborals més precaritzats i socialment més devaluats estan altament feminitzats i estan relacionats amb tot allò que històricament s’ha relacionat amb lo femení.
L’atenció a les persones vulnerables, les cures, les tasques de la llar i els serveis a la comunitat en general. I és la voluntat de confrontar aquesta dolorosa fractura allò que fa que el 8 de Març, la Vaga i les mobilitzacions siguin sempre necessàries. Perquè cal continuar reclamant a les institucions i recordant a la societat que és imprescindible la millora de les condicions laborals i de vida de totes.
Per tant, el divendres cal que siguem moltes les que insistim en exigir un sistema social i polític emmarcat en una ètica que ens retorni a la humanitat, al reconeixement sincer de la interdependència i del valor d’allò col·lectiu enfront de la deriva individualista radical del pensament neoliberal.
Per això, davant l’escenari sociopolític actual, on revifa el discurs reaccionari de certs partits polítics i corrents ideològics que veuen en el moviment feminista l’enemiga a abatre; o que volen apropiar-se del seu discurs per pervertir-lo, la CGT es manté ferma apostant i recolzant el feminisme com a marc ètic, polític, econòmic i social capaç d’erradicar qualsevol forma de dominació.
Dit tot això i per concloure, només ens queda donar les gràcies a totes aquelles persones que, des de l’anonimat, havent destinat tantes de les seves hores d’oci, lleure i conciliació familiar, romanen lleials any rere any, dia rere dia, posant tota la seva força de treball al servei d’uns ideals que, en el fons, només pretenen -com si això fos poca cosa!- fer del món un lloc més bonic i garantitzar-nos a totes -mai hi insistirem prou- vides dignes i participatives. SOU I HEU ESTAT. HI SOM, PERQUÈ SERAN. Ens trobem als carrers per continuar la lluita!
*Secretaria d’acció feminista CGT Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari