Ser pare no és només ficar la llavor, sé pare és sentir que una personeta neix de tu.
Ser pare es retrobar-se amb el nen que vas ser, és un regal únic.
Creieu que hi ha instint paternal? Encara que les hormones dels homes no canvien en la mateixa mesura que les dones, sí que experimenten canvis hormonals quan arriba el bebè.
Ells són els primers de tenir contacte als seus braços amb l’infant; potser mai arriben a experimentar el sentiment d’una mare quan el tenen al seu ventre, o quan li donen pit, però una mare tampoc sentirà l’amor o l’afecte especial i el vincle que el fill i el pare arriben a aconseguir.
A un pare li cau la bava amb els seus xiquets, els cuida , juga amb ells, sempre està allí per qualsevol, cosa que necessitin.
Molts pares expliquen el fort impacte emocional que han tingut en agafar per primera vegada entre les mans la criatura acabada de néixer.
Es fa realitat tot el que sentien o pensaven.
Recordo un dia que mon pare em va portar a caçar granotes, a ell li agradaven molt les anques, aquella tarda de primavera al riu de Caseres, ell, el gos, jo i una escopeta de perdigons, un grup peculiar… va ser un dia inoblidable. Ell em va ensenyar a trobar espàrrecs, bolets, a tirar pedres al riu i fer la sopeta..
Anar en bici, també a pescar, però era massa xerraire i sembla que espantava als peixos. A vegades li tenia por perquè sempre me renegava, ara entenc que m’educava. Quina sort vaig tenir de compartir tants moments amb ell.
Ara que hem passat el dia de la dona, la eufòria feminista, l’empoderament que volem les dones i que hem de tenir, lo valentes que som…
Tot això és real, però no hem d’oblidar als homes.
Els homes també han de canviar al nostre ritme, la majoria tenim fills, aquests fills són el futur, llavors el que hem de fer és educa’ls amb valors, amb coneixement que les dones no són les enemigues ni tampoc les nines o el tros de carn on pots fer-li el que vulguis.
Les dones i els homes hem de treballar d’una manera transversal per acabar aquesta lluita que hi ha amb les desigualtats i saber quins rols ocupa cada un amb equitat.
Els que som catòlics, veiem a Sant Josep un pare molt modern, molt del nostre segle; Déu li va encomanar ser el pare adoptiu del nen Jesús i espòs de la Mare de Déu, un privilegi i una gran responsabilitat, el sant custodi de la Sagrada Família.
Van ser destacables entre altres virtuts, la seva obediència i humilitat.
Acull a Maria com li diu l’àngel, deixa a un costat els seus propis raonaments i assumeix el que se li diu. Ens ensenya a acollir el que se’ns dona en la nostra pròpia vida, encara que no comprenguem.
El seu treball estava embolicat en aquest silenci, era un humil fuster que sota l’esforç del seu treball, va saber respondre amb fidelitat el compliment dels seus deures, en un constant servei. Igual que ara, el paper de pare sempre està allí però sempre a un segon pla amb la criança.
Evolucionem dia a dia, compartim tasques i eduquem.
Per sort no tot el gènere masculí està al mateix sac, però sempre sona la música més estrident.
No és tan important fer «grans coses» sinó fer bé la tasca que hem de fer.
Moltes felicitats a tots els Joseps, Pepes, Peps i a tots els pares.
Fes el teu comentari