1/ Hi ha xifres, directament demolidores, que donen la raó als pagesos
en les seves reivindicacions. A la botiga arribem a pagar fins a un 900%
més que el que cobren ells pels productes que conreen, de vegades
pràcticament per sota dels seus costs. El motiu és evident: hi ha les
despeses d’intermediació que hi ha.
2/ Cadascuna de les fases d’intermediació representa un cost. Potser és
inevitable, perquè els productes no van sols del camp al nostre cistell.
Cada fase representa, en tot cas, l’adició d’un marge. Avui, moltes
d’aquestes fases estan controlades per les cadenes d’alimentació. I els
costos són els mateixos, però en comptes d’haver-hi un marge, com potser
seria lògic, continua havent-hi la suma de tots els marges. Alguna cosa
falla, oi?
3/ I no és únicament que els consumidors podríem comprar més barat,
sinó que els productors podrien cobrar preus justos per la seva feina.
Comptant, a més, que aquesta feina no es limita a proporcionar-nos
menjar, sinó que cobreix altres aspectes importants per a la societat.
Inclosos el manteniment de la vida als pobles i tenir camps conreats com
a tallafocs, entre altres. De debò això ha d’anar a càrrec dels pagesos?
4/ Cal suposar que les eleccions catalanes anticipades no afectaran els
acords de l’última investidura espanyola, oi? No ens referim a
l’amnistia, que pot tenir algun cost polític, però no costa ni un euro.
Parlem de traspassos com el de Rodalies, on hi ha diners de debò
implicats.
5/ A les eleccions catalanes del 12 de maig hi haurà sobre la taula
alguna proposta de concert econòmic, sota l’eufemisme de finançament
singular. Això serà la gran batalla política i econòmica espanyola dels
propers temps. Afecta la distribució de recursos de l’Estat, des d’un
punt de vista que sí que és singular.
6/ El concert econòmic d’Euskadi i Navarra ha estat acceptat per les
elits extractives del règim del 78, que són qui talla el bacallà, perquè
sucaven, i no poc, d’aquesta semi-independència fàctica. Les dades, en
termes d’inversió o obra pública, són aclaparadores en la seva
evidència.
7/ Però és també en els petits detalls. En els que van de 600 a 900
euros. Ens en vam convèncer, en una visita a aquelles contrades, en què
a la colla hi havia un amic policia que ens va informar d’un fet, que
després hem comprovat. Les pistoles dels “simples” agents de seguretat
ciutadana de l’Ertzaintza eren més cares que les que porten els
guardaespatlles del president dels Estats Units.
8/ No ens agrada necessàriament fer números a comptes d’armes, però el
cas no pot ser més il·lustratiu. Si la teva policia va equipada a tal
nivell, és que tens el pressupost necessari. Si això fos així en els
àmbits sanitaris, socials i educatius, que són els que compten de debò,
ja seria per saltar d’alegria…
9/ Tornant a la matriu del tema… La discriminació financera de
Catalunya l’han reconegut agents socioeconòmics tan contraris a la
independència com la patronal Foment del Treball de l’època més
conservadora. Perquè? Podria ser perquè Catalunya és la segona comunitat
(excloent-ne les comunitats forals) en termes de PIB per càpita, però se
situa en el desè lloc en recursos rebuts i cau al lloc catorzè si es té
en compte la diferència del cost de la vida?
10/ El primer que va carregar-se el Tribunal Constitucional de l’actual
Estatut va ser el principi d’ordinalitat que s’hi establia, copiat
directament del model federal alemany. Exercida la solidaritat, el lloc
a la llista ha de ser el mateix. A Alemanya es regeixen pel que anomenen
“Verhältnismäßigkeit und Gleichgewicht” (proporcionalitat i equilibri).
No prohibeixen res, només que hi hagi algun límit raonable…
11/ Pot ser discutible, tot i l’aparença raonable. Però a Espanya és
directament impossible. I disculpeu que parlem del que sembla mera
política, quan en realitat això és un assumpte de diners.
12/ Les dades d’afiliació a la Seguretat Social rebenten les costures de
l’estadística. Tot i els avanços en el salari mínim i la contractació
indefinida, la qualitat de l’ocupació continua a anys llum del que passa
per Europa, però les dades no són dolentes. Des d’un punt de vista
optimista, podríem dir que, lluny de l’excel·lent i fins i tot del
notable, progressem adequadament. Si més no, podríem estar molt pitjor.
13/ Com han d’estar les coses, que també s’han disparat les xifres
d’autònoms, amb números récord en els darrers 10 anys. I ni que sigui
per l’efecte Setmana Santa, també han fet un senyor salt les
contractacions de personal realitzades per autònoms. Aquest pes en
l’economia i l’ocupació no hauria de ser tan sorprenent, si pensem
quehem assolit els 3,35 milions d’autònoms.
14/ Per acabar, un índex Leopard, una forma d’explicar dades
comparant-les amb el cost d’aquests tancs. És evident que determinades
coses no passaran mai, però la comparativa és indicativa del seu volum.
15/ Hisenda preveu ingressar en la campanya de la renda que acaba de
començar 7.280 milions d’euros nets. L’ingrés total per IRPF és més de 7
vegades superior i ara, simplement, es regularitzaran retencions i
quotes. Però només amb el resultat de la declaració, sortiria per
comprar 633 Leopard, 1,8 vegades els que té a les seves ordres Margarita
Robles. Si tot l’IRPF es gastés en blindats, Espanya seria la segona o
tercera potència militar del món en un sol any…
Fes el teu comentari