Estava repassant l’últim any, mentre a la ràdio sonava la tertúlia del matí. El president del govern central s’havia proposat reflexionar uns dies per decidir el seu futur, arran d’un nou atac personal, personificat en la seua parella. El sindicat Manos Limpias l’havia denunciat i un jutge l’havia acceptat. L’anunci obria diferents opcions, entre les quals la dimissió, sobre les quals especulaven les tertulianes i tertulians. Va posar la tele, el 324, a veure què deien. Sortien polítics de la dreta insinuant que tot era estratègia. Uns li deien al president que a la política es va plorat de casa. Altres li recordaven com ho havien passat estos anys els independentistes. La paraula deshumanitzar apareixia en els debats. Des de fa anys que deshumanitzar l’adversari s’ha convertit en estratègia de desgast polític.
Recordava que feia poc que la que va ser vicepresidenta del govern valencià, Mònica Oltra, va veure arxivada la causa judicial contra ella, després d’haver hagut de dimitir del seu càrrec, bàsicament per la pressió de la dreta, que sembla que fa anys que no accepta perdre el poder. Un cas de deshumanització que ha durat dos anys, sense cap disculpa per part dels que van voler que dimitís, de forma insistent.
Es va deshumanitzar en el seu moment el vicepresident del govern espanyol, anomenat despectivament “el coletas”, i també es va fer el mateix amb la seua dona, també ministra, de la qual es van dir barbaritats masclistes.
A la televisió, un programa de cuina que més aviat és un programa de polèmica, era notícia per la marxa d’una concursant, per motius de salut mental, amb una mala reacció d’un dels jutges del concurs, i la incomprensió dels seus companys. És això deshumanitzar?
Estava repassant l’últim any i pensava com hauria pogut arribar a patir dirigint una entitat, si a més de no ajudar-lo li haguessin dit, a la cara i des de l’anonimat, que no el volien i que mentres hi sigués no col·laborarien amb l’organització. De com hauria patit sabent que el volguessin fer fora però no es posés ningú al capdavant en una cita electoral. De com hauria patit si algunes institucions li haguessin fallat quan més les necessitava, sabent que les necessitava, i molt. Si es trobava en un cas així, segurament plegaria, i segurament acabaria deslligant-se completament de l’entitat, perquè tot i que es diu que l’entitat està per sobre de les persones, l’entitat acaba sent allò que les persones que hi pertanyen volen. I segurament algú recordaria l’anunci de “Ten con bioalcohol”, posant en dubte la seua faena, la qual no li hauria importat mai. Es planteja si hi hauria o no deshumanització o no aquí.
I després del seu repàs anual va pensar que potser s’hauria de canviar el concepte de deshumanitzar, i fer recaure el seu significat en qui actua contra una altra persona perquè perdi el caràcter humà, per poder-la així ridiculitzar, menysprear, desacreditar. Perquè potser es deshumanitza més qui actua en poca empatia, actuant contra la persona per una discrepància o per un interès personal o de partit, causant un dolor, un mal important, en la seua salut, danyant la seua dignitat, el seu honor, gratuïtament. I va pensar: potser sí que té sentit que el president espanyol es plantege plegar, plegar per cuidar-se, i el karma ja farà allò que hagi de fer.
Fes el teu comentari