La CUP som l’única formació que defensa els interessos de la classe treballadora. En matèria educativa, reclamem un canvi radical del sistema perquè l’educació siga d’una vegada per totes de qualitat i completament pública.
Els diferents partits que han estat al poder han consolidat una doble xarxa d’escoles, les públiques i les concertades, que afavorixen la segregació escolar amb cobrament de quotes ‘voluntàries’ i una pretesa mala planificació de l’oferta pública per beneficiar el sector privat. Els diners públics no han d’anar a parar a escoles concertades, qui vulga pagar-se una educació privada que se la pague. Tot el transvasament de diners públics a les concertades el reclamem per a l’escola pública. Tot i que ha baixat progressivament la demanda de famílies que volen matricular els seus fills i filles a l’escola concertada, els concerts no han dixat d’existir, ans el contrari, s’han renovat per damunt de les necessitats d’escolarització i de la seua pròpia demanda. Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya ho han denunciat reiteradament, no és res que ens traguem de la màniga. A la CUP volem acabar amb la doble xarxa educativa. És una vergonya que als governants de torn no els importe tancar línies de l’escola pública o fins i tot escoles senceres, mentre se’n tanquen molt poques de concertades.
Per a la CUP l’educació no està en venda. Ja n’hi ha prou de desmantellar el sector públic per afavorir el sector privat, perquè uns quants es puguen lucrar amb els diners que tant costen de guanyar a la gent treballadora. Ho hem denunciat a Sanitat, -recordem el cas de corrupció d’Innova, destapat i denunciat per un sol regidor de la CUP a Reus-, i ho denunciem ara a Educació. Gent de fundacions introduïx els seus tentacles dins el sistema educatiu, perquè com passa en altres àmbits, és un suculent caramel que fa enriquir el sector privat amb diners públics. Fundacions, bancs, caixes, empreses telefòniques… tothom és benvingut a emportar-se la picossada, i les portes giratòries estan a l’ordre del dia ja que és per això mateix que passa el que passa.
Ja és sabut que estem a la cua d’Europa en inversió educativa. És per este motiu que necessitem invertir el 6% del PIB, el mínim de despesa necessària per poder avançar. Malgrat que era una mesura que ja es contemplava amb el desplegament de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) el 2009, encara no arribem ni al 4%. A la CUP tenim molt clares quines són les nostres prioritats en Educació i revertirem esta situació, invertirem el que s’ha d’invertir per oferir un ensenyament de qualitat ja d’una vegada per totes.
Com ja sabem, la nostra llengua està en retrocés, i per això la CUP vam portar al parlament enguany una proposició de llei perquè el català siga l’única llengua vehicular i d’aprenentatge dins els centres educatius, amb l’oposició de partits com VOX, però també d’ERC o el PSC. En un moment en què els tribunals imposen més castellà als centres i sabem que hi ha hagut una caiguda del 40% de l’ús del català a les escoles, la CUP ens erigim com l’única força política que salvaguarda el nostre idioma. Ho veiem a les Illes i al País Valencià, com el retrocés de la llengua i la cultura, amb la irrupció de l’extrema dreta, està lapidant molts anys de faena i de recuperació postfranquista. I això no ho podem permetre, com tampoc que passe això a les nostres companyes dels Països Catalans. Defensem la nostra llengua, sempre!
Per altra banda, el percentatge de professorat que dixa la professió és cada vegada més representatiu que alguna cosa no va bé. La precarietat laboral dins el nostre sector va en augment. Anys i anys en frau de llei, sense estabilitzar el personal docent com sí han hagut de fer les empreses privades i no ha fet l’Administració que hauria de donar exemple. Nomenaments a dit, claustres cada cop menys democràtics amb direccions professionalitzades que poden fer i desfer al seu gust amb la connivència d’inspecció i els ‘alts comandaments’. Perquè en definitiva, el que volen i estan aconseguint és que l’educació funcione com una empresa privada, on cada cop siguen menys les veus dissidents, on cada vegada siguem menys les que ens queixem. A la CUP ho tenim molt clar, volem recuperar la democràcia als centres educatius. Si està en les nostres mans, no continuarem permetent que s’assimile l’educació pública a l’empresa privada, no tolerarem que es continuen dividint els claustres, no consentirem que es continue eliminant la igualtat, el mèrit i la capacitat en els accessos al treball públic perquè en surten perdent sobretot les dones embarassades, les persones amb malalties cròniques, les que cuiden dels seus familiars… La pretensió d’eliminar la lluita al carrer és clara: ‘dividix i guanyaràs’, que és el que estan aconseguint. Però natros cridem ben fort que ja n’hi ha prou, que això és inadmissible i de forma contundent us encoratgem a votar-nos, perquè estes males praxis que dinamiten el sistema educatiu públic tenen aturador si la nostra formació pot estar en les preses de decisions.
A la CUP sabem que si el sistema educatiu actual continua acceptant l’status quo, res canvia, les injustícies es perpetuen i la classe treballadora hi surt perdent. Però també tenim molt clar que l’educació pot ser cabdal per transformar la societat, que el present i el futur estan en joc. I per això apostem per una educació en mans de les classes populars, que ens faça ser persones crítiques, persones que lluiten contra el sistema neoliberal, capitalista, classista, masclista, androcèntric, racista i discriminador que està destruint el planeta i que vaticina un futur ben cru per a les generacions venidores, també per a les actuals, ho veiem en el nostre dia a dia. Els nostres drets estan retrocedint i hem d’entendre que encara que ens vulguen enganyar, i hi haja gent que s’ho crega, som la classe treballadora i hem d’entendre qui som i quin és el nostre paper.
Moltes vegades dic a les companyes i els companys que hem d’explicar millor com funcionem, que expliquem que la gent que està a la CUP només podem estar uns pocs anys exercint un càrrec, que moltes vegades perdem diners ja que hi ha un límit de sou que no tenen la resta de polítics, i que la majoria de gent simplement estem al capdavant d’un projecte pel nostre compromís, pels nostres ideals, per creure que un món millor és possible, i que no guanyem res de les hores i hores de faena que realitzem. La gent no s’ho creu, com creure-s’ho en el món on vivim? Però és així. Jo soc de la CUP i voto a la CUP perquè encara que costa de creure, hi ha gent com jo, per sort, que creu que un món més just és possible. Com sempre diem, una peu al carrer i un altre a les institucions. Perquè si no lluitem natros, qui lluitarà per natros? Així que este 12 de maig, anem a les urnes i votem, encara que ens coste creure en les institucions, -completament comprensible-. Però si votem a la CUP, almenys apostem per un canvi, per gent que creu en uns valors diferents als que estem acostumades. Canviem les regles del joc.
Vegeu totes les propostes de la CUP en matèria d’educació a:
Si us interessa el món de l’educació i voleu llegir l’últim article que vaig escriure, us animo a llegir:
*EVA VÀZQUEZ BONAVILA és militant de la CUP.
Fes el teu comentari