Poc en podem dir del tema, quan els bancs s’han fet grans i si algun d’ells fa fallida, “corre-m’hi tots” perquè fan tremolar els estats. A Catalunya teníem caixes a les zones on hi havia comerç i indústria i sempre havien estat un potencial que ajudaven l’economia de la zona. Banquers i clients es coneixien i tots sabien de quin peu calçaven. Existien crèdits fallits però eren pocs i sabien com fer-ne front. Va arribar la crisi del 2008 i ho va fer balandrejar tot, mentre alguns “grans senyors que sabien tocar molt bé la campaneta” van muntar negocis propis aprofitant-se del banc com fou el cas de Caja Madrid, com si els diners dels clients fossin de la seva propietat. Tothom va posar mà a la caixa creient que n’eren els propietaris i no els administradors. Així es va acabar tot! I les moltes caixes regionals catalanes, una a una, es van derruir sistemàticament arrastrades pel sistema, quedant absorbides i desmuntant l’aparell que donava suport als negocis dels país, que competien amb els grans bancs però la gran coneixença entre banquers i clients els feia rendibles i suport necessari per les economies empresarials i comercials.
I posteriorment va arribar l’any 2017 i Rajoy i el rei Felip VI s’ocuparen desmantellar-los els que quedaven a Catalunya, amb l’afany espanyol de destruir la nostra economia, amb el beneplàcit del PSOE i els escolanets subsidiaris del PSC. Els importats com la Caixa o el Sabadell, els van obligar a canviar de seu, així com a les indústries catalanes més importants. I altres com Caixa Tarragona, difícilment viables, es van vendre per un euro. Poc a poc Catalunya s’ha quedat sense grans bancs, quan els catalans havíem estat els grans banquers del món medieval i gairebé els seus descobridors, seguint els passos dels Templers. Teníem a cada port importants de la Mediterrània una ambaixada (unes cent) on compràvem i veníem productes propis i de tot el món conegut en aquells moments. A tots aquests ports, s’hi parlava el català i els comerciants treballaven amb bancs catalans. Quan els reis d’Espanya van perdre les colònies catalanes d’arreu de la Mediterrània, tot es va diluir com un “bolado”. Els catalans seguien navegant, però el comerç poc a poc va desaparèixer per la incompetència dels castellans que ho tenien tot dipositat mirant de conquerir, evangelitzar i robar els inques i els maies.
Què succeeix ara amb el Banc de Sabadell? Amb la Caixa és l’últim gran banc que ens queda a Catalunya. I els diners ho poden tot!. Un banc més gran, el BBVA, que li van regalar Caixa Tarragona per un “euro”, ara es vol apoderar del Sabadell, fent pujar el valor de les seves accions. Ens interessa als catalans que el Sabadell desaparegui? No; ni gens, ni gota! Queden pocs bancs catalans i la competència s’està reduint. Els empresaris catalans no tindran les mateixes opcions amb una banc menys al mercat. Vet aquí que els nostres grups empresarials i les cambres de comerç s’hi hagin oposat, mentre que els empresaris espanyols amb seu a Madrid la cataloguin com una bona operació. PP i Vox també els agrada. El principal per ells és destruir Catalunya! L’actual situació del PSOE és dir que no però al fons diu que sí, com el PP i Vox. L’important per Espanya és que els catalans vagin perdent poder econòmic i empresarial perquè siguem “una región” sense veu. Ara ja no els caldrà bombardejar cada cinquanta anys Barcelona. Desmuntant l’economia i fent gran Madrid, poc a poc, la nostra força queda apaivagada, cada cop amb menys veu i assumpte acabat. Per això mantenen el dèficit fiscal català sense voler-ho arreglar, no accepten donar-nos un finançament d’acord amb les nostres necessitats i a la majoria dels llocs hem de parlar “en llengua de todos”, les obres públiques no s’acaben mai i el corredor del Mediterrani el fan passar per Madrid. I “que viva España”, com diuen els de Vox!
Vet aquí el que succeeix amb el Banc de Sabadell. I si queda absorbit, demà tornarà a sortir el sol, i Catalunya, seguirà lluitant més empobrida, més perseguida i més controlada, com va passar el dia següent al 155. Vet aquí que hem de ser conscients i lluitar desesperadament per evitar els greus problemes que Espanya planteja per destruir-nos. Només el poble català té força per remeiar-ho!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari