Quan els dos poders fonamentals de la democràcia, el judicial i el legislatiu, s’han declarat la guerra, el desgavell polític-judicial espanyol ha obert una enorme escletxa que augura un final galdós per la democràcia espanyola. I al fons, Catalunya sempre s’hi troba intricada i normalment en surt escaldada. Vet aquí que l’amnistia del president Puigdemont i a la resta d’encausats ha encès la guerra entre PP i PSOE. I ve de lluny perquè els nacionalistes espanyols van anul·lar l’estatut del 2005, i tampoc no van voler suavitzar l’emprenyament del poble català, aplicant el diàleg i les esmenes polítiques sol·licitades pel president Mas i pel Parlament, per esmenar l’error de l’anul·lació dels 14 articles de l’Estatut. Tot ben al contrari; quan el president Rajoy i el PP dominava políticament el TC van optar per actuar judicialment i van preferir repartir llenya per la força i aplicar la repressió contra Catalunya. Dialogar mai!; la repressió, sempre! I la coacció política i judicial va anar augmentant a mesura que passaven els mesos. I així les manifestacions populars dels catalans com a reacció a la repressió van eixamplar-se i va acabar amb el referèndum, declarat il·legal pels jutges polititzats. I aplicant la il·legalitat inexplicable quan els referèndums són la base de qualsevol democràcia, van arribar les presons, les inhabilitacions, les multes i els enfrontaments entre el poble i la policia espanyola. transcorreguts set anys, s’havia d’arreglar amb el diàleg i la bona entesa que passava aplicant l’amnistia als condemnats expressament i falsament per raons polítiques. Però el poder judicial polititzat per VOX i el PP, ha mogut fitxa i s’ha rebel·lat contra el poder legislatiu, aixecant-se en guerra encesa, amb acusacions per un costat i l’altre. I recentment han hagut de solucionar els nomenaments dels nous membres del CGPJ imposat per Brussel·les, per no continuar sent la riota d’Europa, després de sis anys contravenint la Constitució. Queda la pregunta a l’aire quan ni PP ni PSOE són gens de fiar tractant-se de Catalunya, ¿tenen algun pacte amagat sobre l’amnistia i el conseqüent nomenament del president Puigdemont com a cap de govern català quan havent arribat al pacte del CGPJ, no hagin acordat algun tema secret referent a nosaltres?
Al marge dels interrogants que queden per esclarir-se, aquesta baralla política i judicial, gens afavoreix Catalunya. De moment fa trontollar el difícil equilibri intern de la política catalana per elegir el nou president de la Generalitat, en no poder-se aplicar l’amnistia pactada pel poder legislatiu espanyol i ser rebutjada pels magistrats del procés. I fets com el present repercuteixen directament sobre nosaltres i a la vegada aguditzen les baralles internes entre els sobiranistes. Tots diuen la seva, i cadascú posa en marxa la seva idea com hem vist amb el canvi de presidència de l’ANC i les diferents postures dels polítics de cada partit que defensa la sobirania. Accions espanyoles que divideixen els catalans, provocades moltes d’elles expressament, unes pels governs del PP o del PSOE i la majoria amb el suport del poder judicial. I d’aquí ve que molts sobiranistes han preferit abstenir-ne abans de dipositar el vot a les urnes, davant les divisions existents i tantes traves promogudes per Madrid. Així JUNTS, ERC i la CUP han perdut més d’un milió de vots que gens afavoreix el poder de negociació amb els governs d’Espanya. Ens sentim satisfets quan l’ANC acaba de declarar que mai s’ha de donar la presidència del govern de Catalunya als que van provocar el 155. Però també cal advertir que el PSOE sempre aplica la política de la conveniència i en cada moment es mou a un costat o a l’altre, sempre per afavorir els seus interessos.
La pregunta que la democràcia espanyola s’ha de plantejar, és, ¿prevariquen alguns magistrats del TC quan es pronuncien a favor de l’ideari del partit polític que els ha elegit per ocupar el càrrec, com ara s’acusen entre ells? Durant el procés els magistrals i els fiscals van acceptar proves muntades per la policia patriòtica i per la premsa que serviren per condemnar a presó als diferents polítics, sabent perfectament la seva procedència i la conseqüent manipulació. En canvi, en aquests moments magistrats del TS no accepten l’amnistia aprovada pel legislatiu i sí apliquen l’alliberament dels policies que van pegar i van atropellar amb les porres i les escopetes de bales de goma, a àvies, homes i dones, que pacíficament anaven a votar el referèndum. Prevariquen o no? La democràcia espanyola ha arribat al cul de sac. Actuen legalment els jutges, condemnant o alliberant, els encausats seguint les ordres que els mana el partit polític que els ha elegit, sense tenir en compte la equanimitat, legalitat i la igualtat?
Tants atemptats contra la democràcia en un país que es proclama democràtic, no pot acabar bé. Això s’haurà de dirimir als tribunals europeus i al tribunal dels drets humans. Però mentre això succeeix, la crisi política afecta directament a la ciutadania de Catalunya. No tenim pressupostos, les inversions s’han paralitzat, no es poden negociar centenars d’obres que s’haurien d’executar immediatament i no tenim govern ni president sorgit de les noves eleccions, quan s’ha de negociar el nou finançament, el problema dels immigrats que ens els porten a Catalunya des d’altres comunitats, i no s’atenen les necessitats hospitalàries, les escolars i la dels serveis socials. Una guerra entre PP i PSOE que hem de pagar irremissiblement els catalans. El nou govern s’hauria de posar en marxa i les seves baralles ho impedeixen. Només pel camí de la unitat podrem lluitar contra tanta insolència!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari