1/ La cultura financera del jovent posa els pèls de punta. La ignorància
és tan greu que no es tracta que algú de 15 o 16 anys no pugui difenciar
entre l’IPC i la inflació subjacent. Que no és especialment difícil,
però encara. És que n’hi ha (un de cada quatre) que desconeixen el
concepte “salari”.
2/ És per això hi ha adolescents convençuts que es faran rics jugant a
la tómbola de les criptomonedes? Podria ser, ja que no saben com les
gasten els mercats, ni molt menys què és una estafa piramidal.
3/ A la patronal no li agrada la reducció de la jornada laboral. Tampoc
li han agradat algunes recents reformes en aquest àmbit. La qüestió és
que, després d’anunciar les més grans calamitats, n’estan encantats. El
secret d’aquesta aparent contradicció és senzill: si els sous pugen i hi
ha més estabilitat, es consumeix més i creixen la producció i els
beneficis empresarials.
4/ Quelcom diferent és oposar-se a les coses per sistema. Segurament per
no sentar precedents.
5/ Hi ha tallers que s’estan desentenent dels que eren els seus
principals proveïdors de feina: les assegurances i els rèntings. Els
preus que els imposen són tan baixos, que no els surten els números, ni
amb l’excusa del volum. Si ja fan amb els clients particulars de tota la
vida, no s’ho pensen gaire.
6/ El dèficit públic espanyol s’està reduint. I això que la despesa va
amunt. On està el miracle? Que també està creixent la recaptació fiscal,
per raons com la del punt numero 3. Faves comptades. Tornant al dèficit,
a Espanya li queda camí per igualar a Alemanya, però està millor que
França o Itàlia. A veure si tenia raó Joan Laporta amb allò de “Al loro,
que no estamos tan mal”.
7/ Rieju, la històrica marca catalana, encara belluga. A la seva fàbrica
de Figueres produeix 20.000 motos l’any, el 85% per a l’exportació. Però
a més, des de fa una dècada, s’ha ficat de cap en la moto elèctrica. I
sembla que no li va pas malament.
8/ Rieju, catalana? La marca, registrada el 1934, és un acrònim dels
cognoms dels fundadors, Lluís Riera i Jaume Juanola. Van començar
produint accessoris per a bicicletes, bicicletes a partir de 1942, i
motos des del 1945. Sempre ha destacat per treure al mercat motos
lleugeres, ciclomotors o escúters de roda alta, sovint de línia
esportiva i adreçats al públic juvenil.
9/ Un Índex Leopard, que fa dies que no en fem cap. El benefici de l’any
passat de la cervesera Damm no li dona ni per a defensar la seva seu
social, però en una dècada tindria forces blindades per dominar la
meitat d’Espanya.
10/ Va, un altre. Si al grup Inditex li donés per armar-se, només amb
els guanys a Espanya, el primer any tindria un 30% més de tancs que
Margarita Robles. Amancio Ortega, a títol personal, seria un líder
militar temible…
11/ Els fons d’inversió s’estan tirant de cap a un nou sector: els
gimnasos low cost. I no és cosa només de ciutats grans, sinó que aquest
tipus de centre esportiu s’està fent forat a municipis de menys de
100.000 habitants. També cal dir que el negoci dels fons no és la seva
explotació, sinó desenvolupar-los i acabar venent-los com a cadena.
Fes el teu comentari