1. La sequera va fer tal escabetxina a l’arbrat públic que molts municipis encara no l’han pogut reposar del tot. El mercat no dona l’abast davant l’encara altíssima demanda. Com a pal·liatius hi ha la importació des d’altres països, els canvis d’espècie, la plantació d’arbres més joves o petits, i fins i tot menors densitats.
2. Catalunya frega la xifra rècord de 4 milions d’ocupats. I a l’abril, no quan al juny-juliol comença la temporada d’estiu. És una bona dada. Però el pas de la macro a la micro continua sense ser per a tirar coets.
3. El rècord d’altes continua sent majoritàriament pel sector serveis, en particular el menys qualificat i retribuït. I a l’interior del país, l’atur repunta, encara que siguin unes poques dècimes.
4. Les dades globals espanyoles també són bones. Per primera vegada, s’han superat els 22 milions de persones ocupades i l’atur torna a xifres anteriors a l’esclat de la crisi de 2008. Fins i tot es disparen els contractes indefinits, en bona part a temps complet. Però en les “distàncies curtes” és el mateix.
5. Demanar que es comprin bitllets d’avió el més aviat possible, per fugir de l’augment del preu del combustible… I a la vegada no garantir combustible, ni vols… És normal?
6. De la pesta porcina ja no se’n parla, però el problema continua viu. Una derivada insòlita… Hi ha restaurants de Collserola amb problemes. Gran part dels seus clients són caminadors, que no poden fer sortides perquè els camins continuen tallats.
7. No sé si ens hem de preocupar per l’hantavirus. Però veure aparèixer per televisió experts i periodistes que no vèiem des de la covid no inspira gaire confiança. Part del problema potser sigui una sobreoferta informativa. I sobreoferta és dir-ho fi.
8. Deixeu-nos ser antipàtics… Una cosa és que hi hagi informació i total transparència. Una altra, fer-ne un espectacle. I no són tan sols els mitjans de comunicació. Algun epidemiòleg de quan la covid, que era boníssim però a qui la fama mediàtica va fer perdre el món de vista, n’és un trist exemple.
9. Se suposa que l’experiència del “Prestige” ens hauria ensenyat que fer recular un vaixell mar endins, i que es busqui la vida, no és solució de res. Però la mala memòria, acompanyada de pors medievals, no ajuda.
10. Des de fa uns dies que es torna a pagar el bitllet a Rodalies. Això no vol dir que el servei hagi recuperat la normalitat, ni tan sols la normalitat anòmala que el presideix de fa una pila d’anys. És que hom considera que ja no cal una mesura per a desinflamar el malestar social. Dit d’altra forma: hom considera que el personal ja s’ha acostumat a la nova etapa d’incidències.
11. Certament, els usuaris de Rodalies aguanten el que no està escrit. Però l’emprenyament és cada dia més gran i ja fa temps que no pagar, quan està en vigor, s’ho salta molta gent. No és que hi estiguem d’acord, com a principi general i perquè hi ha molta cara dura que no necessita excusa. Però entendre-ho… És més, pensem que els usuaris estan d’acord a pagar, ves si no un bitllet més car, perquè els trens vagin a l’hora, fins i tot que vagin.
12. Com a repicó del tema… El dia que el govern anunciava que Rodalies entrava en un estat de “millora progressiva”, es produïa una incidència de les de sempre. Afectava fins i tot les línies que recuperaven el servei després de més de 3 mesos. L’endemà, una altra…, al dia següent, més. I embolica que fa fort.
13. Lionel Messi fa temps que “torna” econòmicament a Barcelona. La seva última inversió és la compra, per 11,5 milions d’euros, de les Galeries Wagner, situades a la plaça amb el nom del compositor alemany i tancades i buïdes des de 1993. Hi vol fer oficines de luxe.
14. Aquell entorn, una mica desangelat tot i ser un barri benestant, segurament millorarà. En termes d’Índex Leopard, potser no n’hi ha per a tant. L’adquisició equival a un tanc, que no dona ni per defensar els diferents accessos de la plaça en qüestió.
*Toni Gallardo
Fes el teu comentari