L’aprovació dels pressupostos de la Generalitat anava a suposar una doble fita en la convulsa política catalana que ha quedat alterada per la crisi del Covid-19. Uns comptes que posarien fi a les prorrogues dels del 2017 i que eren el detonador de la legislatura amb un avançament electoral, segons va afirmar el president Torra, que ara queda en stand by fins a que la crisi millori.
En un ple inèdit van destacar les mesures d’higiene adoptades, l’aspecte de l’hemicicle –amb només 21 diputats dels 135 del Parlament–, el to entre el Govern i l’oposició –molt menys frontista i que, tot i rebutjar els comptes, va oferir treballar conjuntament per a la reconstrucció–, i els mecanismes de votació amb una majoria de vot delegat però, sobretot, amb la utilització per primer cop del vot telemàtic per part d’alguns diputats.
Per a l’aprovació dels comptes del 2017, amb la mirada posada en l’1-O, el soci del Govern de JxCAT i ERC va ser la CUP; en canvi, per aquests de 2020 els suports han arribat des de les files del comuns. Uns comuns que han donat suport a l’executiu gràcies a que la llei d’acompanyament dels pressupostos inclou un nou impost verd i una reforma fiscal que augmenta l’IRPF i l’impost de successions, i que JxCAT va acceptar a contracor.
Uns nous pressupostos que hauran de fer front a una pandèmia sobrevinguda i que arriben ajornats un mes després de passar pel dictamen favorable del Consell de Garanties Estatutàries a petició de Ciutadans. Uns comptes liderats per ERC a través del departament d’economia que augmenten la despesa social en 3.000 milions, situant-la en nivells pre-retallades, però que, no obstant, neixen superats per la realitat d’una crisi sanitària, econòmica i social, que obligarà a ajustar-los des del primer moment per pal·liar les conseqüències de la nova crisi.
En aquest sentit, es calcula que només la partida extra en Salut serà de 1.800 milions, però que també caldrà augmentar les partides de protecció social o les destinades al foment de l’ocupació i de l’activitat econòmica. Unes modificacions pressupostàries per a fer front a l’augment de l’atur, de les despeses i del dèficit, i a la davallada de l’economia, del consum i dels ingressos. Una situació que per a superar-la sense aplicar noves retallades dependrà d’una liquiditat de la Generalitat lligada a les transferències de l’Estat i al finançament de la Unió Europea.
Els pressupostos no són la panacea contra el Covid-19 però si són un millor punt de partida que no pas un nou pedaç dels del 2017. Uns comptes que han de ser l’avantsala d’una taula de reconstrucció amb agents polítics, econòmics i socials que derivi en un pla de xoc econòmic i social per a rescatar a les classes populars i treballadores, als autònoms i a les petites i mitjanes empreses dels sectors més afectats; i en un nou model econòmic que posi en el centre a les persones i el medi ambient.
*JESÚS GELLIDA és politòleg i investigador social.
Fes el teu comentari