Que no, que ja sé que no és el 8 de març. Però com sempre penso, el Dia Internacional del que sigui, són els 365 de l’any. És una evidència que existeix una bretxa salarial entre homes i dones que fan la mateixa feina. És evident que la dona té més dificultats per arribar a posicions de direcció a les empreses. I també és evident que hi ha sectors molt masculinitzats, com és el cas del sector primari i el món rural.
Poc més d’una quarta part de les explotacions agràries estan encapçalades per dones i això es nota en totes les organitzacions agràries. Quan em reuneixo amb Unió de Pagesos, JARC o ASAJA, però també amb les cooperatives agràries o amb les associacions d’empreses sectorials de la fruita, de la carn d’oví o de producció porcina, o amb l’Institut de Sant Isidre penso, on són les dones? Llevat d’honroses representants en la vessant més tècnica com els Col·legis professionals d’Enginyers Agrònoms i d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals, el més habitual és que hagis de tractar o negociar qualsevol tema del món rural amb homes.
És per això que crec que cal fer alguna cosa, i com trencar-me la camisa no sé si serveix per a res, he preferit apropar-me a les meves companyes de Parlament per posar a la dona rural sobre la taula. Què podem fer? Aquesta és la meva proposta.
Primer de tot cal reconèixer des de la seva existència fins a la seva i transcendent importància. Ho hem vist durant aquesta maleïda pandèmia, quan la càrrega assistencial de les famílies, canalla, avis, dependents, ha recaigut sobre les espatlles de les dones, i a l’àmbit rural encara més, posant en risc la seva projecció professional o fins i tot les seves empreses.
Sempre parlem del greu problema de despoblament i no ens adonem que cal pensar en la meitat de la població rural, en la meitat dels potencials emprenedors, en la meitat dels funcionaris, metges, mestres, tècnics, assistents, artistes, infermeres… Les polítiques han de ser transversals, han d’alliberar la dona del llast d’anys d’assumir tasques que la condicionen i la limiten. Cal donar cobertura assistencial, sanitària, educativa, cultural per tal que les famílies joves vegin atractiu quedar-se al poble.
És tota la societat que ha de veure imprescindible la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i és el nostre Govern qui ha de facilitar que això passi. És el Govern de la Generalitat, des dels diferents Departaments, qui ha de vetllar pel compliment de la llei d’igualtat efectiva de les dones i homes als òrgans de direcció dels sindicats agraris, de les cooperatives i d’altres organitzacions del món rural. Són les institucions les que han de fomentar el compliment de la llei sobre la titularitat compartida de les explotacions agràries, perquè les polítiques d’equitat de gènere han de formar part d’un Pla Integral contra el Despoblament Rural.
La reivindicació de les dones al món rural es veu també a les xarxes amb perfils de dones ramaderes, pastores, gestores forestals, pageses, emprenedores d’altres sectors… No les deixem soles, perquè no farem res amb un món rural que no valori una de les seves meitats.
*FRANCISCO DOMÍNGUEZ és diputat de Cs al Parlament de Catalunya.
Fes el teu comentari