Catalunya es prepara per formar el govern independentista després d’haver guanyar àmpliament les eleccions. Molt pesa als espanyols que les hagin guanyat per sobre del 50%. Encara ara no ho han paït. Els socialistes volen presidir el govern però no poden; ni amb VOX, més el suport dels seus enemics seculars PP i Cs, que els donarien suport indiscutible, no sumen per aconseguir-ho. Aquí tindrem el Parlament en marxa el dia 11, amb la presidenta del Parlament de la CUP o de Junts, i l’altra setmana s’haurà format govern, amb la presidència d’Esquerra. Malgrat les evidències, el PSOE i el PSC prodiguen la demagògia i diuen tenir dret a formar govern i presidir el Parlament per haver guanyat les eleccions. Com sempre pretenen dividir els catalans, com anteriorment ho van fer Cs i el PP i aprofiten tots els recursos que disposen per formar govern i ser uns marionetes de Madrid. Així podrien seguir reprimint els líders catalans per la Fiscalia que dominen, acusar l’independentisme de no ajudar els mossos d’esquadra per la violència d’un quants brètols infiltrats entre la gent pacífica o l’excusa que les nostres empreses volen pau i prosperitat, com desitgem els catalans sobiranistes.
I amb tot això tenim tres personatges que són el fart de riure actual de la “plena” democràcia espanyola arreu del món. El rei emèrit, Joan Carles de Borbó, que fugit a Abu Dhabi, el govern no deixa investigar els suposats desfalcs dineraris que va efectuar durant el seu regnat. Des del PSOE defensen la Corona per no enredar més els greus problemes que afecten Espanya aprofitant la inviolabilitat reial. I així, sense conèixer el perquè, i sense cap reclamació pel mig, l’exmonarca ha ingressat a Hisenda més de 5 milions d’euros. I també des del mateix Estat i dels pressupostos que paguem entre tots el contribuents la seva seguretat i servidors, malgrat la seva fugida. I al nou rei, el seu fill, que era titular de part dels comptes del seu pare aconseguits il·legalment, i hi va renunciar, el porten a Barcelona a explicar-nos que a “Martorel” s’hi instal·larà una fàbrica de bateries de cotxes elèctrics. Els socialistes pretenen recosir la solvència reial que tan degradada està a Espanya i al món. Salvant la monarquia serven el seu govern i la figura de Pedro Sánchez que juga en tot moment a quatre bandes aguantant amb grans equilibris el govern “més d’esquerres de la democràcia” amb polítiques plenament dretanes, mantenint els presos polítics a la garjola i els exiliats, i continuant les accions contra l’independentisme i la seva gent. I quan convé, com va ser amb els ajuts que han d’arribar d’Europa per refer l’economia pel la pandèmia, qui li dóna suport és l’extrema dreta de VOX, mentre a Catalunya participen contra ella al cordó sanitari del Parlament. Tantes contradiccions, els desqualifiquen i ensenyen les seves armes per mantenir-se al poder sigui com sigui.
I a la “plena democràcia espanyola” es van desvetllant les clavegueres de l’Estat amb el promotor principal, l’excomissari Villarejo, que el tenen en investigació en més de cinquanta suposades malifetes. Totes elles involucrant grans personatges de la política, de les elits econòmiques i fins i tot judicials. Empresonat durant quatre anys l’han hagut de soltar per no disposar de temps per jutjar tantes malifetes, dedicant-se a perseguir independentistes per causes inventades. Li han embargat comptes i capitals per poder restituir part del robat, mentre que comença a parlar i a inculpar alguns dels personatges que l’havien comprat per treballar a favor seu o de les seves empreses. Tot un embolic d’aquesta Espanya tan democràtica on un totpoderós senyor, des del clavegueram més brut, podia fer i desfer segons el seu desig amb el beneplàcit i el coneixement de “l’establishment” estatal. I en sortir provisionalment de la presó afirma que la seva funció era netejar les clavegueres.
I el tercer citat al títol de l’article és Bárcenas, l’extresorer del PP, que coneixedor de les irregularitats financeres del seu partit, comença a “xerrar” i culpar a l’antiga cúpula dels diners negres rebuts periòdicament amb sobres de color marró, com també la construcció de la seu del partit amb diners aportats de les comissions de les empreses constructores.
Vivim en una Espanya que a diari es descobreixen “chanchullos” un al darrera l’altre amb el coneixement i el beneplàcit dels que manaven. La justícia que tant persegueix els independentistes, que la tenen controlada per la porta del darrera i prossegueixen nomenant nous càrrecs judicials pels poders que els foren conferits per pertànyer al Poder Judicial, tenint els seus càrrecs caducats de fa més de dos anys, es veuen obligats a perseguir “xoriços” tan importants com aquests tres però amb ramificacions a expresidents del “gobierno”, banquers, grans empresaris i altres personatges de luxe que s’han aprofitat omplint les seves butxaques durant anys, gràcies a la “plena democràcia espanyola”.
Aquesta és la democràcia d’aquest País, on uns militars poden dir que caldria afusellar 26 milions d’espanyols, on la Fiscalia està dominada pel president del govern i el CGPJ està controlat per la porta del darrere pel PP. Cada lector havent llegit el present article pot jutjar com funciona la plena democràcia espanyola.
*ANTON MONNER és historiador i cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari