Ara que es torna a parlar del futur de les pensions (suposo que anem relaxant la nostra preocupació sobre la pandèmia), voldria donar la meva opinió al respecte.
Quan el col·lectiu Pensions Dignes ens concentràvem tots els dilluns a les places dels ajuntaments la nostra reivindicació principal era la garantia de la pujada per llei de les pensions, pujada lligada a l’IPC. Aquesta pujada és una de les mesures que contempla el pla presentat pel ministre Escrivá. La diferència està en el fet que natros reivindicàvem que aquest fos un dret constitucional, i la proposta és una llei. Particularment entenc que modificar la Constitució es planteja molt difícil i de moment ens podríem conformar en fer-ho per llei, sobretot si aquesta és orgànica. Recordem que encara està vigent la llei del PP que contemplava un 0,25% de pujada anual.
Respecte a l’edat de jubilació, tenim clar que avui dia vivim més i amb més bones condicions que fa 50 anys, i per tant, pot ser necessària una revisió al respecte (al Règim General et pots jubilar en 65 o 66 anys, en funció dels anys cotitzats, però l’edat real de jubilació està en 64,5 anys). El que hauríem de demanar al respecte seria contemplar els tipus de treball que s’ha realitzat i les condiciones físiques i mentals dels treballadors i les treballadores quan arriben a una determinada edat. Sabem que ja es feia en determinats oficis com el dels minaires, però no pot ser un aspecte inamovible al llarg dels anys.
Al mateix temps que demano que es tingui en consideració el desgast que determinades feines provoquen també em sembla positiu incentivar econòmicament les persones que arribada l’edat vulguin seguir treballant, sempre que sigui una mesura voluntària.
Em vaig jubilar “voluntàriament” als 52 anys, jo no volia, era de les persones que per una banda gaudia de la meva feina i per l’altra estava convençuda de què no sabia fer res més. Però les pressions eren tantes que et forçaven a signar que marxaves voluntàriament. Crec que les prejubilacions solen ser responsabilitat de les empreses, sobretot les cotitzades, que les utilitzen per millorar la seva reputació econòmica de cara a la seva cotització en borsa i per tant no estic d’acord amb possibles penalitzacions als treballadors, on s’haurien de posar mesures restrictives a les empreses.
La proposta del ministre em sona bé i també confio en el fet que aquesta proposta ha de passar per la Comissió del Pacte de Toledo, presidida per Magdalena Valerio i de la que formen part, entre altres, diputades de la solvència de Mercè Perea o Aina Vidal, per citar dues persones que conec.
*TERESA CASTELLÀ és secretària d’Organització dels Socialistes de l’Ebre i membre del col·lectiu Pensions Dignes.
Fes el teu comentari