El període comprès entre el 2010 i el 2014 va ser conegut com el de les tisorades. Els governs espanyol i català, sent este últim un dels més radicals en quant a les mesures preses, van dur a terme una sèrie de retallades socio econòmiques que van deixar el sistema públic completament desolat.
No és l’objectiu d’este article enumerar totes les mesures adoptades per les administracions de Zapatero, Mas i Rajoy. Són sobradament conegudes. Amb tot, però, tal com remarca el títol que encapçala l’escrit, la notícia d’estos dies és el retorn d’una de les pagues extres eliminades al conjunt de treballadors i treballadores públiques durant aquells anys. Concretament, parlo del retorn de la paga extraordinària del desembre del 2014, la última que ens quedava pendent de rebre als que formem part de l’erari públic. Val a dir, abans d’entrar al fons de tot l’assumpte, que ha estat la negociació sindical, en particular la de la IAC, la que ha aconseguit tal fita.
Cal entendre, però, que les retallades, a més de ser econòmiques (pagues extraordinàries, sous, etc) van ser estructurals. I què vol dir això? Ben senzill, que van afectar a tots i cadascun dels habitants del país. Funcionaris, autònoms, estudiants, jubilats o “ninis”, tant s’hi val, aquelles mesures preses (algunes d’elles en nocturnitat i traïdoria, com és el cas de la reforma de l’article 135 de la Constitució) van causar un dany, gairebé irreparable, en el conjunt de la societat, privant-nos dels guanys aconseguits durant anys i panys en la lluita social.
Durant l’última dècada hem vist com el sistema sanitari i l’educatiu, per citar-ne dos dels més importants, han estat desballestats, arrasats, per unes polítiques públiques nefastes que han retallat pressupostos, partides i recursos fins deixar-ho tot “com un solar”. S’han tret llits d’hospitals, tancat plantes senceres, acomiadat milers de persones treballadores, etc, etc, sota l’excusa d’un ajustament econòmic que no ha estat res més que una privatització encoberta d’un sistema que abastia les classes més empobrides i menystingudes d’una societat tocada de mort. Han augmentat les ràtios de les escoles, han tret personal de suport a les necessitats educatives especials, han retallat places als centres i suprimit línies senceres, etc, etc, etc…
Totes estes mesures draconianes no han fet sinó empitjorar el sistema de totes i tots. No hem patit els funcionaris les retallades, les hem patit el conjunt de la població, els usuaris d’estos sistemes, sanitaris i educatius, que hem sofert amb escreix les conseqüències de les polítiques neoliberals que ens han implementat amb l’excusa de crisis sistèmiques pròpies d’un capitalisme pervers.
Ara, però, ens retornen diners. Molt bé, al Cèsar allò que és del Cèsar. Però estos diners, estimats governants, no ens taparan la boca. No, no ens fareu callar. Continuarem combatent les vostres polítiques neoliberals amb determinació. Continuarem manifestant-nos i posant el crit al cel per criticar tot allò que feu a les nostres espatlles, emparant-vos en un sufragi eventual que només us dóna dret a vetllar per tots i cadascun de nosaltres. Continuarem, amb pas ferm i decidit, explicant al conjunt de la població que el benestar, que els drets aconseguits, que el gaudi d’unes condicions òptimes i dignes en la nostra vida, no són privilegis que se’ns poden treure de forma eventual, sino que són uns drets universals que ens pertanyen pel senzill, meravellós, i únic, fet d’existir. Si creieu que obviarem tot això amb el retorn d’uns pocs diners que ens vau llevar, és que encara us queda molt per aprendre i poc per ensenyar.
*JOSEP OBIOL és mestre de primària.
Fes el teu comentari